Les
dolentes collites de blat i les dificultats per a la importació enduriren el
racionament del pa a partir del desembre de 1940. La lliure venda de blat
estava prohibida, però la producció nacional no fou suficient per aprovisionar
el mateix mercat i es va haver d’importar.
El govern espanyol va firmar amb l’Argentina
diversos convenis per a garantir l’aprovisionament de blat, així com altres
productes com el cotó, la carn, l’ordi, etc. El blat argentí va apaivagar molta
fam a Espanya. Eren freqüents els combois de vaixells carregats amb queviures
procedents de ports argentins destinats a Espanya.
A finals dels 50 i principis dels 60 a les
escoles públiques es donava als alumnes un tros petit de formatge i un got de
llet (els que tenim ara seixanta anys ho tenim present a la memòria), era un
complement a l’alimentació dels escolars. Els nens de Salou també vam gaudir de
berenars a base de formatge i un got de llet en pols, que es barrejava amb
aigua i s’escalfava a la mateixa escola amb un fogó elèctric.
Els comerços i negocis a Salou el 1945 eren de
vint-i-tres contribuents, cent seixanta en el total del municipi de Vila-seca,
segons la “Matrícula de la Contribución Industrial de Comercio y Profesiones”.
Foto: Publicitat dels “Cubitos Tex-Ton” molt
populars abans i després de la guerra civil. Imatge de la revista ‘Menage’
cedida per la Pilar Queralt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada