(Continuació 1a part)
Una anècdota comentada pels fills és que: "Una vegada trucà el telèfon i es posà un treballador, i diu la persona que truca: 'Aquí la casa de su Excelencia el Generalísimo, que se ponga la señora Cori', i el treballador li contesta: 'Vaya con las bromas a otra parte'. Al cap d'un minut tornen a trucar i diuen el mateix, però amb un to més pujat. Resulta que sovint estiuejava a Salou el secretari de Franco, que era Don Fernando Fuertes de Villavicencio, i volien encomanar un pastís d'aniversari per al secretari. I, està clar, correm-hi tots a fer-ho.
Una comanda, millor dit dues comandes, que el Joan Ma Bartolí, director de La Cage de Medrano, va ser un pastís monumental per a la discoteca pel vintè i també, cinc anys més tard, pel vint-i-cinquè aniversari de la discoteca. L'estructura dels dos pastissos era de fusta però el primer era quadrada i el segon rodona. Els pastissos estaven fets amb motlles de 40x60 cm, i en van elaborar dos-cents de cinc quilos més la decoració, que feia un total de 1.100 quilos. Els transportaven de vint-i-cinc en vint-i-cinc des de l'obrador del carrer Barcelona fins a la discoteca. Una bona feinada, però una gran satisfacció pel resultat.
En els seus inicis, la pastisseria també elaborava galetes que s'envasaven en una caixa i un representant les venia per tota Espanya. Com a clients famosos que van anar a la pastisseria podem citar: el Peret, el Manolo Escobar, el Màgic Andreu, el Julio Iglesias, el Johan Cruyff, el Rinus Michels, la Pilar Rahola, l'Artur Mas, el Jordi Pujol, el Miquel Roca Junyent, el Rodolfo Martín Villa, el Ramon Barnils o la Nuria Cadenas. Com que a la pastisseria es feien xerrades i es parlava de tot, tant de la Segregació de Salou, com del Barça, com de política, etc., en una ocasió, quan va anar la Nuria Cadenas, van rebre una trucada tot dien: "Si dejan hablar a Nuria Cadenas, que se atengan a las consecuencias", encara esperen 'las consecuencias'. El Ramon Pascual sempre deia que ell era català i del Barça, i que al seu negoci tenia cabuda tothom.
A finals dels 80, la pastisseria va guanyar un premi a 'La Millor Mona Artística de Xocolata' a la Fira Alimentària.
Comenten
els fills Ramon i Enric: "A la nostra pastisseria no es feien servir ni
succedanis ni productes no naturals, tot es començava de zero segons el
formulari tradicional del pare, seguint tots els passos de la pastisseria
artesanal. Teníem com a principi la qualitat del producte, per sobre de
tot".
Els fills descriuen a la mare, la Cori Poy, com el 'pal de paller' de la família, i que el pare era la 'rauxa i ella el 'seny'. I també els fills volen citar en aquestes línies els noms dels seus treballadors més destacats en el negoci: la Pilar Celades, la Nuri Luna, la Cory Plana, la Poli Navas, la Rosita i la Pepita Reverté, l'Eva Martínez i l'Alfonso Martínez (filla i pare), el Joan Ollé i la Gloria Rodrigo.
Foto: Imatge de l'obrador amb el Ramon Pascual i el fill gran, Ramon, rematant un pastís de cinc pisos. La foto és dels anys 80. Tota la informació és gràcies als fills Ramon i Enric Pascual Poy.
