dimarts, 23 de desembre del 2014

Productes i marques (2a part)


A part del Moscatell, hi havia un vi dolç anomenat Mistela, que es venia a granel o a dojo a 13,50 pessetes/litre (recordeu que en aquell temps la moneda era la pesseta). El vermut a granel a 13,00 pessetes/litre, n'hi havia de blanc i de negre, i el vi a 4,00 i 2,70 pessetes/litre. També es venia l'aigua mineral Imperial, la Malavella i el Vichy Catalán.

La pasta dels canelons de la marca El Pavo, ja existia als anys 30 i, des de sempre, és el menjar tradicional a les taules catalanes per Nadal. Es comercialitzava en una caixeta igual que les d'ara. La pasta de sopa normal es guardava en uns calaixos de fusta al darrere del taulell, però es tenia una mostra de totes les classes en uns pots de vidre, i així el client escollia la que volia.

L’aigua de Colònia i la 'brillantina' també eren uns productes que se servien en petites dosis a granel, com era típic i normal en aquells anys. A la dècada dels seixanta, els productes i preus, si els comparem amb els d'avui, fa que s'escapi el riure per sota el nas. Però les tendes de comestibles o 'colmados' i els altres establiments ja estaven més ben assortits que en els anys de la postguerra.

També estava a la venda el famós Cola-cao amb la seva cançó tan popular a la ràdio, patrocinant alguna novel·la o el consultori 'sentimental' de la Sra. Francis. Li feia la competència més directa a l’anterior producte el Foscao, molt semblant però més fluix de qualitat.

Foto: Un bitllet de cinc pessetes del 1951.

dimarts, 16 de desembre del 2014

Productes i marques

A les darreries dels anys 40 i a la dècada dels 50 a les botigues de comestibles o 'colmados' de Salou es venia, tradicionalment, fruita, verdura, ous (a vegades els clients compraven un sol ou), cafè, malta, sucre, arengades, oli a granel, cigrons, fesols, llenties o paper higiènic. 

Entre altres productes podria citar l'insecticida Orión de la casa Cruz Verde, popularment anomenat 'Flit', que els clients, quan arribaven a casa seva, ho posaven en una màquina manual i sortia polvoritzat; l'Aigua de Carabaña que servia per purgar els intestins i l'aigua oxigenada Foret.

Entre els licors hi havia el rom Negrita, els brandis Terry, Soberano i Fundador entre altres marques, els caves Freixenet i Raventós Codorniu (aquestes ampolles de cava venien en caixes de fusta i plenes de palla per evitar una possible ruptura amb el transport).

De marques de vermut estrangeres es podia comprar el Cinzano i el Martini, i, a Reus, elaboraven les marques Izaguirre, Trajano, Rufinos i Oro. De sidra hi havia El Gaitero, les gasoses Cogul i Gili, i també els seus sifons.

Les botigues no tancaven al migdia i els clients en entrar feien un crit d'atenció per avisar de la seva presència, i, moltes vegades, la mestressa del negoci s'havia d'aixecar de la taula, deixar de dinar i servir al client.

Foto: Imatge publicitària del cava Raventós Codorniu, obtinguda de la revista 'Menage', cedida per la Pilar Queralt.

dilluns, 8 de desembre del 2014

L'Hotel Llurba


Corria l’any 1907 i situat al davant de l’estació del ‘Carrilet’ hi havia el ‘Cafè-Restaurant de Salou’ regentat per José García; segons la seva publicitat de l’època deia: “Servicio esmerado y a la carta a todas horas *lujosas i cómodas habitaciones* precios económicos”, uns anys més tard va ser l’Hotel Llurba.

Això és una petita mostra d’un incipient inici d’activitat turística i gràcies a les recomanacions dels metges higienistes de l’època, els banys de mar van guanyar adeptes als principis del segle passat. Va ser aleshores quan les platges van tenir una gran afluència de banyistes, ja que la gent de llavors les veia com un espai d’oci per a tothom.

‘L’Hotel-Restaurant Llurba’ era regentat el 1929 per Pere Llurba Aymemí, tenia cuina francesa i espanyola, el seu número de telèfon era el 17; en els seus inicis també va ser anomenat ‘Fonda de l’Estació’ i acollia els viatgers de les dues línies fèrries.

L’hotel estava situat on avui està l’Esplai de la Gent Gran de ‘La Caixa’, al davant de l’antiga estació del ‘Carrilet’. La Maria Llurba va ser l’última propietària abans que l’hotel passés a ser el ‘Casal de Salou’.

Foto: Factura del ‘Cafè-Restaurant de Salou’, any 1907. Imatge cedida per Fernando Llauradó.