“Cada barcada era formada pel
patró, el motorista i una dotzena de remitgers; a més dels boters i el xiquet.
En total, uns 18 homes. Cadascun tenia la seva feina: el patró o manador era el
responsable de governar i dirigir la barcada, el motorista era el pescador que
s’encarregava de dur el motor i la resta s’ocupaven de totes les operacions de
la pesquera”.
Una vegada feta la feina, el peix copejat i la barca plena, posaven rumb
cap a Tarragona amb la finalitat de vendre’l a bon preu. Un cop venut el peix
tornaven cap a Salou per deixar les barques atracades al petit espigó o
arrossegades a la platja segons l’estat de la mar. Finalment, feien les darreres
feines a la barca i la deixaven en condicions per la propera nit.
“Al migdia, per dinar, el cuiner de la barcada ja tenia preparat el menjar,
que habitualment era a base de peix, patates i arròs, menjant primer el peix
amb les patates i de segon plat l’arrossejat, i que mai es va menjar amb plat,
ja que cadascú, amb la seva cullera i una llesca de pa, prenia directament de
la cassola, i per beure un bon vi, cafè i algun licor. Després era hora de
descansar del treball diari i al vespre a fer-se a la mar un altre cop”, va
escriure l’oncle Salvador en les seves memòries.
Cada setmana, després de repartir-se els beneficis obtinguts, suposant que
n’hi haguera, s’aprofitava els matins dels dissabtes per tenyir les xarxes, que
en estar fabricades amb cotó, necessitaven una conservació especial a còpia de
fer bullir l’escorça de pi que tintava de color marró el blanc original. Per
fer-ho, introduïen les xarxes en uns grans recipients i les tenien en remull un
temps, i a continuació les posaven al sol per assecar-se damunt de l’antic
moll.
Amb el tren de la una, els pescadors caleros anaven cap a casa i tornaven
el diumenge a la tarda. “I segons els temps o altres condicionants, el patró
establia l’hora de sortir a la mar, normalment cap als voltants de les onze de
la nit. Fins al moment de cenyir, els pescadors dormien, calia només que
el patró i els boters estiguessin ben
desperts, per veure de trobar una bona mola de peix”.
“De vegades, però, no es podia obtenir un bon preu per la gran abundància
de captures, llavors els pescadors es veien obligats a tornar el peix al mar”,
continua relatant el meu oncle Salvador. També a Salou hi havia petites barques
que es dedicaven a la pesca amb el tresmall,
el palangre i la nansa. També
existien uns altres sistemes antics de pesca que perduren avui dia.
Actualment, a Salou, la pesca ha quedat reduïda a dos esdeveniments anuals
per recordar els antics pescadors i les seves vivències: la calada de les
malles de Sant Pere i el concurs de Pesca del Calamar.
Foto: Les barques a bon resguard sobre la sorra. Imatge del 1935, cedida
pel Josep Maria Guinovart.
