El tabac
era nacional i de pèssima qualitat amb moltes branquetes que cremaven com a
teies, es repartia els dimecres a raó de dos paquets de cigarretes per
cartilla, eren anomenats ‘miércoles de ceniza’.
Les dones no tenien dret a la targeta. El tabac
que més es venia era la picadura, però se l’anomenava ‘picadura de guitarra’, a
causa dels trossos de tronxo que portava i els havies d'espolsar de sobre. Els
més buscats eren els ‘Finos de Hebra’ i els ‘Ideales’, aquests rebatejats com a
‘caldo de gallina’, perquè, com el brou, era bo i difícil d’aconseguir.
La manca de benzina, al juliol del 1940, va
obligar al seu racionament i també van funcionar les quotes de carburants. Aleshores
va sorgir el gasogen. Es va inventar un artefacte en forma de caldera que es
col·locava a la part del darrere dels vehicles i allí es cremaven tota classe
de materials, des de carbó d’alzina a les clofolles de les ametlles.
A partir de l’agost del 1941 es va suprimir el
servei a la carta als hotels i restaurants, només hi havia dos únics àpats. Es
limitava, a més, el nombre d’entrants i tapes, i estava prohibida la consumició
d’entrepans, fregits, embotits i l’ensaladila russa (devia ser per dir-se
russa).
Foto: Paquets de tabac d’abans. Arxiu de la
família Tardiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada