dijous, 19 de febrer del 2015

Els mercats de Salou (2a part)


Fent cantonada entre el carrer Ponent i el carrer Barcelona hi havia un quiosc de venda de diaris i revistes que era propietat de l’Esperança del ‘Sereno’; anys més tard, però al mateix lloc s’hi posava un carretó on una senyora venia ‘Garrapiñadas al Momento’ (ametlles torrades amb sucre). Les verdulaires moltes vegades venien les mongetes tendres amb la condició de ser netejades (tallar les puntes), això també passava amb el peix (treure les espines).

Les peixateres conservaven el peix fresc pescat a la tarda per vendre’l l'endemà amb unes cistelles folrades amb draps humits d’aigua de mar i les tapaven amb fulles de col, però quan es portava el peix de Cambrils i de Tarragona es conservava amb gel, ja que en aquestes poblacions hi havia fàbrica.

També cal esmentar, encara que no tenien parada, les persones que venien pels domicilis particulars peces de roba i confecció, com: el Sisquet ‘de la roba’, la Neus ‘la coixeta’ i també la Cristineta, tots ells de ètnia gitana. Les persones que venien els seus productes a les parades del mercat d’abans eren més conegudes pels seus malnoms que no pas pel seu propi nom.

El primer mercat de què tenim notícies va ser a la plaça Bonet i també es feia servir la porxada de l’edifici de Capitania, sobretot en dies de pluja per vendre els seus productes. El paradistes ho tenien tot a punt pels seus clients, tant del poble com els que venien amb el tren de l’estació del Nord i de l’estació del ‘Carrilet’ a gaudir d’un dia de sol i platja.

Foto: Parada de mercat a Capitania, anys 50. Foto cedida per Ramon Blasi Ferran.

dijous, 5 de febrer del 2015

Els mercats de Salou (1a part)


No sempre hem tingut a Salou el Mercat Municipal que tenim ara i ja fa molts anys que la gent que venia a vendre els seus productes no ho feia en les condicions que ho fa ara.

Les parades de fruites i verdures eren uns senzills sacs estesos a terra que feien d'estora i el gènere es col·locava en petits munts, el peix es mostrava en uns cistells de vímet folrats amb fulles de col. Més endavant es van fer servir unes taules (dos cavallets i una fusta sobre) com a taulell, on els productes es veien millor.

En les dècades dels 50 i dels 60 per mesurar o pesar es feien servir les bàscules romanes; més endavant balances amb peses per arribar al dia d'avui amb les electròniques. Es cobrava una taxa diària que anava des de 50 cèntims a una pesseta per parada. Com que les vendes eren minses, en algunes ocasions, els cobradors feien els ulls grossos (eren altres temps).

Aquesta tasca la feia el Salvador i més tard el Ramon que eren els 'serenos', aquestes persones eren funcionaris de servei públic, que, a més a més, vetllaven a la nit per la seguretat als carrers.

Al mercat del carrer Ponent (era al damunt de les voreres), els dilluns es venia roba, estris per la llar, articles de plàstic, fruites, verdures i peix; a la resta de la setmana només fruites, verdures i peix. A la tenda de ca l'Àngel Salceda, que estava en aquest carrer, es venia carbó d'alzina i de pedra.

Foto: El carrer Ponent i el seu mercat, anys 50.