Fent cantonada entre el carrer Ponent i el carrer
Barcelona hi havia un quiosc de venda de diaris i revistes que era propietat de
l’Esperança del ‘Sereno’; anys més tard, però al mateix lloc s’hi posava un
carretó on una senyora venia ‘Garrapiñadas al Momento’ (ametlles torrades amb
sucre). Les verdulaires moltes vegades venien les mongetes tendres amb la
condició de ser netejades (tallar les puntes), això també passava amb el peix
(treure les espines).
Les peixateres conservaven el peix fresc pescat a
la tarda per vendre’l l'endemà amb unes cistelles folrades amb draps humits
d’aigua de mar i les tapaven amb fulles de col, però quan es portava el peix de
Cambrils i de Tarragona es conservava amb gel, ja que en aquestes poblacions hi
havia fàbrica.
També cal esmentar, encara que no tenien parada,
les persones que venien pels domicilis particulars peces de roba i confecció,
com: el Sisquet ‘de la roba’, la Neus ‘la coixeta’ i també la Cristineta, tots
ells de ètnia gitana. Les persones que venien els seus productes a les parades
del mercat d’abans eren més conegudes pels seus malnoms que no pas pel seu
propi nom.
El primer mercat de què tenim notícies va ser a
la plaça Bonet i també es feia servir la porxada de l’edifici de Capitania,
sobretot en dies de pluja per vendre els seus productes. El paradistes ho
tenien tot a punt pels seus clients, tant del poble com els que venien amb el
tren de l’estació del Nord i de l’estació del ‘Carrilet’ a gaudir d’un dia de
sol i platja.
Foto: Parada de mercat a Capitania, anys 50. Foto
cedida per Ramon Blasi Ferran.
