Tot i
les mesures que es va fer per parar els actes violents a Salou, s'ha de
lamentar l’assassinat del fill de la Sra. Masip, la qual era propietària d’una
casa del carrer Barcelona que feia cantonada amb el carrer València.
També fou
assassinat el rector Mossèn Jaume Constantí i el faroner Severià Martínez
Garriga, nat a Morella de 28 anys. Aquest últim va prestar ajut a un
metge de Barcelona, anomenat Dr. Abadal, el qual va poder evadir-se a França.
Dos germans aragonesos, que també estiuejaven a
la mateixa casa Masip, tornen a Alcanyís quan esclatà la guerra, allí seran
afusellats. Pel que fa als salouencs que van morir a la guerra, més
concretament al Front del Segre, només hem trobat constància dels germans Ramon
i Joaquim Gendre Bargalló. També en tornar de la guerra l’Alfredo Fernàndez, que
va ser mecànic de l’Aviació Republicana, fill de la Facunda, va morir de
tuberculosis i malnutrició.
Per Salou va passar la 11a Divisió d'Enrique Líster
i també van romandre soldats de la Columna Medrano. L’hospital militar es va
situar en un xalet del carrer Barcelona i també van utilitzar la casa de la
família Estells per fer cures, on avui està l’Hotel Casablanca.
En total es
van confiscar pel Comitè Antifeixista cinc edificis privats que van ser ocupats
per membres de la ja citada Columna Medrano i pels comandaments del General Líster.
Salou era objectiu militar pels franquistes,
perquè a La Pineda, al costat de la Torre d’en Virgili, es va construir un camp
d’aviació Republicà que, a la pràctica, no es va fer servir molt durant la
guerra. Era anomenats pels nacionals ‘Aeródromo Playa de Salou’.
Foto aèria del camp d’aviació de la Pineda, 1936-39.
(Archivo Histórico del Ejército del Aire).
Fonts d’informació del Recull 1 dels
Estudis de Salou i del llibre ‘Camp d’aviació de la Pineda’ (Vila-seca,
Tarragona) de Pedro Otiña Hermoso.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada