La fam i el racionament

Els anys de la postguerra van ser temps d’escassetat, de pobresa i de misèria, on la fam va ser una constant a la que molts pocs escaparen, on la tuberculosis s’acarnissava amb aquells cossos indefensos, la sarna i el tifus exantemàtic van fer més incidència en les capes socials més pobres, i on el fred era més cru per la desnutrició.

Al mes i mig d’acabada la guerra es van imposar les primeres restriccions, no hi havia suficient aliment per a tots. Així doncs, al maig de 1939, la premsa anunciava la temuda notícia: “Régimen de racionamiento en todo el territorio nacional”.

Aviat van aparèixer les primeres cartilles de racionament amb els seus corresponents cupons, primer les familiars (desembre, 1939), més tard cartilles individuals (abril, 1943), amb les que es podien aconseguir els queviures administrats per la “Comisaría General de Abastecimientos y Transportes”.

Molts productes van ser sotmesos a regulació i racionament per a garantir un repartiment més equitatiu dels articles que escassejaven. Entre els intervinguts figuraven: blat, civada, ordi, sègol, blat de moro, cigrons, pèsols, faves, fesols, llenties, garrofes, guixes, arròs, sucre, bacallà, oli, xocolata, sabó, llet condensada, pa, patates, moniatos, pasta de sopa, formatges, mantega de vaca, cansalada. Productes que no podien circular sense la corresponent “Guia” que expedia la “Delegación Provincial de Abastos”.

Foto: Cartilla de Racionament del 1952, cedida per la Pilar Queralt.