dilluns, 15 de setembre del 2014

Final de la guerra i inici de la repressió

El final de la guerra s’acostà a passos gegantins i això suposà exili, presó o mort per a moltes persones, tant pels vençuts com per a les seves famílies. El fantasma de la fam i les malalties esperava a la cantonada per fer de les seves. Els prestatges i magatzems de les tendes de Salou estaven pràcticament buits de queviures.

Els edificis requisats pel Comitè Antifranquista tornaran als seus propietaris, i no només les cases, també el Forn Salou propietat de la família Bargalló, que feia pa per les tropes estacionades a Salou.

L'abans citat Comitè va desaparèixer i tots els seus membres van fugir cames ajudeu-me per salvar la pell. Però l’únic que no ho va fer va ser el Josep Cherta Marsal, Peó de 1a dels Ferrocarrils del Nord, molt bona persona que va ajudar a molta gent incloent a un capellà. El van acusar de "auxilio a la rebelión", tancat a la presó de Pilats de Tarragona, el van jutjar en un consell de guerra i, molt injustament, afusellat el 16 de maig del 1939.

Un altre represaliat va ser l’Antonio Rodríguez López, Comissari de Guerra amb l’Enrique Líster, es va casar amb la veïna de Salou, Encarnación Borràs Samarra. Ell va tornar de l’exili de França amb la promesa del perdó però no va ser així, el van jutjar i afusellar al poble de Carril (Pontevedra) el 1943.

També el Sergent Carrabiner Josep Sardiña Ferran (oncle avi meu) va ser fet presoner a El Escorial, en un consell de guerra el van acusar de "auxilio a la rebelión" i condemnat a dotze anys i un dia de presó però els maltractaments, la fam i una tuberculosi intestinal el va portar a la mort a la presó de Salamanca el 20 d’abril de 1941 a l'edat de 39 anys. Aquesta informació del meu oncle avi va arribar a la nostra família el passat 10 de juliol, després de molts anys de recerca gràcies a la Generalitat de Catalunya.

Foto: Josep Sardiña Ferran i Julia Díez Suárez quan es van casar a El Escorial el 14 de desembre de 1934.

Font d’informació dels germans Josep i Lolita Cherta Loriente, Andreu Borràs Samarra i la Maria Teresa Bargalló Gendre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada