Anys
després aquesta zona general es va convertir en deu departaments familiars.
Havíen també deu per reservar a l’ala dreta, i la resta per llogar sense
reserva, aquestes tenien un preu de 15 cèntims per persona (la moneda era la
pesseta).
Aquestes últimes tenien per porta una cortina
gruixuda, com de sac, a ratlles, i les reservades la porta era de fusta i el
preu era d’una pesseta per tota la família. En aquestes hi havia un rentamans
de porcellana, un càntir d’aigua i un mirall.
Com a un servei complementari, els ‘banys’
disposaven d’una barca de salvament per socórrer als banyistes en el cas de
tenir qualsevol problema quan es banyaven. Se sap que alguns pescadors de Salou
realitzaven aquest servei. Segons informacions en sabem el nom d’algunes d’aquestes
persones en diferents èpoques com Vicent Orts Roca, Joaquim Orts Bosch, així
com els fills d’aquest últim, l’Agustí, el Francesc i el Vicent Orts (tots de
la nissaga Orts).
“Els Banys dels Homes i els de les Dones
desapareixerien i en el seu lloc, a cada banda de platja una renglera de noves
casetes, unifamiliars, pintades de vius colors amb uns tendals per fer ombra al
seu davant, canviaria la fisonomia de les nostres platges” (1).
Font oral de la Maria Duran Pellicer. (1) Recull
4. Estudis de Salou. Pàgina 147.
Foto: Banys de les Dones, platja de Ponent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada