En
aquest negoci, cada any es compraven vuit dotzenes de tovalloles que eren totes
de color blau, els barnussos eren de colors variats. La gent que venia a
prendre els banys feia servir les típiques maletes de l’època, que eren de
forma cilíndrica amb els laterals de fusta i la resta de lona, es tancava amb
dues sivelles i es transportava amb una nansa niquelada (dins s’hi posava la
tovallola i el banyador). Les maletes de bany eren totes de color negre.
Els banyistes podien llogar les tovalloles, els
vestits de bany, gorres i barnussos, que l’empresa posava a la seva disposició.
Tot costava vint-i-cinc cèntims la peça (penseu en pessetes). També es llogaven
carabasses i, més endavant, els cinturons de suro, per aprendre a nedar, i el
seu preu era de deu cèntims. Les persones amb menys recursos econòmics llogaven
unes bates per banyar-se, que el seu preu era de deu cèntims, i els més
adinerats els vestits de bany.
Els primers vestits de bany de les dones, de
lloguer a l’establiment, tapaven els genolls i més endavant ja arribaven per
sobre d’ells. Els dels homes eren banyadors curts a ratlles grogues i negres.
Els banyadors complets dels homes eren també a ratlles però aquestes eren
vermelles i blanques.
Els vestits de bany de lloguer de les dones eren
tots blaus amb trenyelles blanques i eren de dues peces (jaqueta i calça), les
bates també eren blaves i arribaven quasi als peus.
Font oral de la Maria Duran Pellicer.
Foto: Rebut de l’establiment dels ‘Banys de
Salou’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada