.jpeg)
Aquest
establiment o negoci era regentat per la família Duran i donava al Passeig
Miramar, entre el carrer Joan Miró, carrer del Mestral i, per la part del
darrere, amb el de l’Església.
El sistema dels ‘banys calents’ consistia a
portar l’aigua de mar mitjançant un motor i a través d’una canonada era
dipositada en unes calderes de coure en què era escalfada. El combustible que
es feia servir era la llenya i un cop arribava l’aigua a la temperatura
adequada es dirigia fins a les banyeres i dutxes.
Existien unes petites habitacions on hi havia, en
cadascuna, una banyera de marbre amb dues aixetes per poder temperar l’aigua,
un lavabo i una dutxa d’aigua dolça per a després del bany de la salada. Es
llogaven també tovalloles i barnussos si els clients no en portaven.
Es feia servir el sulfur de calç que el mateix
client tirava a l’aigua. Aquests banys eren medicinals segons els metges de
l’època i aleshores es recomanaven per als dolors reumàtics, l’artrosi i
malalties de la pell, bàsicament.
Venia a prendre els banys gent de la província de
Tarragona, Lleida, Barcelona i també de Madrid. Segons la font oral de la Maria
Duran, venien famílies d’una certa posició social i per descomptat moltes
persones que estiuejaven a Salou.
Font oral de la Maria Duran Pellicer.
Foto: Vista aèria de Salou amb els ‘Banys
Calents’ a l’esquerra de la fotografia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada