L'any 1820 un decret de les Corts Constitucionals suprimeix el funcionament del port de Salou. El trànsit portuari va quedar anul·lat i les possibilitats dels salouencs i dels que venien a treballar al port de guanyar-se la vida s'havien reduït considerablement com les de tots els productors i comerciants de la zona. Així les úniques activitats de que vivien els nostres avantpassats eren la pesca i el conreu de la terra.
Segons consta a l'Arxiu Històric de Vila-seca, es tenen dades de tres comerços el 1846 a Salou, i tots tres eren tavernes. Al cap de tres anys n'eren quatre.
A la Contribució Industrial i de Comerç del 1851, hi figuren com a "tendes d'aiguardent, vins i licors", cinc negocis amb aquesta definició.
El 1880 al port de Salou hi ha dues tendes d'aiguardent i un negoci de "banys d'onatge" a nom de Josep M. Duran i Pomerol.
Els 'banys d'onatge' eren el tret de sortida d'un negoci de lleure i salut que trencava amb el monopoli de les tavernes que fins aleshores dominava els negocis del port. Els banys es començaven a posar de moda i obeïen a una prescripció mèdica. La xifra era exacta: vuit banys per temporada.
Foto: Banys d'onatge a la platja de Ponent (1915-1920). Autor desconegut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada