Per aturar epidèmies que venien de llocs considerats empestats, els vaixells que arribessin a port havien de ser inspeccionats per si venien persones malaltes o si hi havia hagut alguna incidència durant el viatge. Es van adoptar mesures per protegir les poblacions costaneres, en primer lloc, i la resta del país de possibles brots epidèmics.
Si es donava el cas, els tripulants i passatgers se'ls ordenava que es traguessin la roba i se'n posessin de nova. Respecte a les càrregues, es podien desembarcar, però, aquelles que venien dins de sacs, com el blat, l'arròs o el pebre entre d'altres, s'havien de treure a la coberta del vaixell per ventilar-se i eliminar el sac. Incomplir les normes podia ser castigat amb la pena de mort.
La Junta Superior de Sanitat de Catalunya i la Municipal de Vila-seca i port de Salou, van realitzar una inspecció dient que era necessari tenir un llatzeret a Salou, per tal que els vaixells que portessin persones i gèneres susceptibles de transmetre malalties fessin la quarantena obligatòria. Encara que el 1820 el port de Salou va anar a la baixa, les embarcacions que arribaven també havien de ser controlades per evitar epidèmies.
Van recomanar com a lloc més apte per a la construcció del llatzeret, l'ubicat entre els Pilons i la Platja dels Capellans. L'aspecte exterior de l'edifici semblava una fortalesa amb parets de blocs de pedra. Una escalinata, avui desapareguda, baixava fins a gairebé tocar el mar. A finals del 1829 l'edifici ja estava construït. Avui dia, gràcies al camí de ronda que voreja la costa, es poden veure les restes del llatzeret.
Foto: Llatzeret de Salou. Foto Fernan's.
Fons d'informació autoritzada: "Sanitat Marítima: La defensa de la costa i la salut pública de Tarragona (1720-1930)". Autor: Pedro Otiña Hermoso (Arola Editors).
L'escalinata a que fas referència, segons em va informar no fa gaire temps l'arquitecte municipal, encara es conserva. Si vols et puc enviar fotografia però ignoro la data. Salut !
ResponElimina