L'ormeig
d'almadraves entre Salou i Cambrils proporcionava un moviment econòmic
basant-se en la pesca de la tonyina; i així a mitjans del segle XVI el peix
fresc procedent dels dos ports citats era portat per traginers fins a Lleida.
Van passant els
anys i el nostre port es convertí en sortida i entrada de tota mena de
mercaderies del Camp de Tarragona i d'altres contrades; així arriba el segle
XVIII on el comerç català feia negoci amb diversos ports de la península i
també amb els de la Mediterrània i els de l'Atlàntic nord, sobretot
l'aiguardent que ocupà el primer lloc.
Moltes poblacions
tenien fàbriques d'aiguardent, com Reus, Valls, Tarragona, La Selva, Vila-seca,
Riudoms, El Catllar, Alcover, Constantí, Riudoms, l'Alforja, entre d'altres. Salou tenia
una petita fàbrica al Mas de Molins propietat de Joseph Molins, era als
voltants del 1770. Aquest mas estava al darrere de l'actual Mercat Municipal de
la Via Roma.
Altres productes
que sortien del port eren: vi, fruits secs, oli, teixits estampats, barrets,
sabó, paper, etc., i rebia d'altres ports, bacallà del mar del Nord, pesca
salada del sud d'Espanya, fusta de França i Itàlia, garrofes de Castelló, cotó,
farina, segó, blat, sal, cuiros i pells, espart, cítrics o arròs de València.
Foto: Mas de
Molins (1989). Joan Sardiña.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada