Íbers i romans

La costa de Salou al llarg dels segles i per les seves característiques han afavorit l’arribada de vaixells a causa d'un temporal sobtat, també l’arribada de pirates des de Mallorca i Algèria, proveir-se de queviures i aigua, carregar i descarregar tota mena de mercaderies i d’aquesta manera ser l’inici d’un comerç que feu arribar els productes del camp de Tarragona i d’altres contrades a molts ports de la Mediterrània i de l’Atlàntic.

El punt àlgid del moviment portuari del port de Salou va ser al segle XVIII, i va anar minvant fins a desaparèixer del tot ben entrat el XIX. Segons un historiador grec anomenat Polibi, nat als voltants de l’any 200 a.C., va escriure en els seus relats històrics, ja que ell va ser conseller militar de Gneu Escipió, que el citat general romà va reunir les seves forces de mar i terra i establí els quarters d’hivern a Tàrraco, cal entendre que els vaixells estaven ancorats al recer de les nostres cales.

Salou va tenir un paper important en la segona guerra púnica que enfrontà els romans i els cartaginesos. També Ruf Fest Aviè (poeta, astrònom i geògraf) del segle IV, parla de Salauris, Cal·lipolis i Tàrraco en la seva “Ora Marítima”, el tema és geogràfic i descriu la costa tal com existia en el seu temps. Ell explica que la nostra costa era un lloc amb molta extensió de sorra. Ell va fer servir de base unes fonts molt antigues procedents d’un autor marsellès que va viure cap l’any 500 a.C.

Avui dia, i gràcies a unes excavacions, podem gaudir d’un poblat ibèric de la Cella situat molt a prop del Racó de Salou, que és anterior a l’arribada dels romans, s’hi ha trobat restes de fundició, de ceràmica àtica ‘d’època grega’, monedes, fragments d’àmfora ibèrica i peces de teler. També es pot visitar la vil·la romana de Barenys que era una terrisseria, que està en la confluència del carrer Lluís Domènech i Muntaner i del carrer Antoni Gaudi, on es va trobar un forn per coure ceràmica i fabricar tegula (teules), imbrex (teula corbada) i pondus (pes); també hi ha les restes de dolia (recipients molt grans de terra cuita) per conservar aliments, oli, aigua, etc.; val la pena visitar-ho i gaudir de tot el que s’ha trobat.

Foto: Perfil del Racó de Salou amb poblat ibèric al fons, abans de la seva destrucció (Autor desconegut. Anys 60).