La decadència del port de Salou

Pel que fa al comerç, el port de Salou al segle XVIII, juntament amb les ciutats de Reus i Valls, formaven un important triangle comercial, ja que aquestes dues poblacions tenien una gran tradició industrial.

El conreu de la vinya ha estat essencial en el creixement econòmic de Catalunya, així com les fàbriques de teixits de cotó, ja que el primer va propiciar l'intercanvi amb l'exterior i va permetre comprar cotó per a la indústria.

Els vaixells britànics i holandesos, i també d'altres països del nord d'Europa descarregaven bacallà i teixits i s'emportaven l'aiguardent, els vins i fruits secs, entre altres productes.

El bacallà va començar a fer-se famós a les taules catalanes i d'aquí ve la gran quantitat de plats elaborats amb aquest peix en la nostra gastronomia.

Comença el segle XIX amb la guerra del Francès (1808-1814), des del punt de vista econòmic, sis anys de conflicte bèl·lic van destruir les collites, les tropes napoleòniques van saquejar ciutats i viles, es va arruïnar l'incipient indústria tèxtil catalana i es va paralitzar el comerç amb Amèrica. Va ser un desastre demogràfic, tant pels morts en combat com pel patiment i l’escassetat.

Foto: Moll de Salou (1920). Autor desconegut.

La tonyina i l'aiguardent

L'ormeig d'almadraves entre Salou i Cambrils proporcionava un moviment econòmic basant-se en la pesca de la tonyina; i així a mitjans del segle XVI el peix fresc procedent dels dos ports citats era portat per traginers fins a Lleida.

Van passant els anys i el nostre port es convertí en sortida i entrada de tota mena de mercaderies del Camp de Tarragona i d'altres contrades; així arriba el segle XVIII on el comerç català feia negoci amb diversos ports de la península i també amb els de la Mediterrània i els de l'Atlàntic nord, sobretot l'aiguardent que ocupà el primer lloc.

Moltes poblacions tenien fàbriques d'aiguardent, com Reus, Valls, Tarragona, La Selva, Vila-seca, Riudoms, El Catllar, Alcover, Constantí, Riudoms, l'Alforja, entre d'altres. Salou tenia una petita fàbrica al Mas de Molins propietat de Joseph Molins, era als voltants del 1770. Aquest mas estava al darrere de l'actual Mercat Municipal de la Via Roma.

Altres productes que sortien del port eren: vi, fruits secs, oli, teixits estampats, barrets, sabó, paper, etc., i rebia d'altres ports, bacallà del mar del Nord, pesca salada del sud d'Espanya, fusta de França i Itàlia, garrofes de Castelló, cotó, farina, segó, blat, sal, cuiros i pells, espart, cítrics o arròs de València.

Foto: Mas de Molins (1989). Joan Sardiña.

De Salou a Mallorca

Les expedicions anteriors per la conquesta de Mallorca i la definitiva per part del rei Jaume I, podríem dir que era un negoci per tots aquells que vivien a prop dels ports de Salou, Cambrils i Tarragona, al subministrar aliments per a les tropes i animals.

Segons l'historiador Ferran Soldevila, l'estol va sortir dels ports abans citats el 5 de setembre de 1229, el ressò que va tenir la conquesta va ser gran, el nostre rei va fer que fos d'una gran transcendència la conquesta per a Catalunya i la seva expansió per la Mediterrània.

Un escriptor català, Joan Gaspar Roig i Jalpí (va fer servir el pseudònim de Bernat Boades) diu que es van embarcar en uns 150 vaixells, la majoria catalans, a part de barons, nobles, la gent armada del rei, tropes de Gènova i de França, cavallers i soldats a peu, en el cos expedicionari per anar a Mallorca (varia la xifra segons els historiadors).

Proporcionar queviures per a tanta gent i animals embarcats era una tasca d'una gran magnitud per a l'època. Un altre historiador, Bernat Desclot, va escriure en català antic: "e les naus, e les tarides, els lenys e les galeres foren estibades e carregades de bescuyt, e de farina, e de civada, e de carn, e de formatges, e de vin e d'aygua; e les establies dels cavals foren aparelades". El comerç també ha estat, és i serà, part dels conflictes armats.

Foto: Monument Jaume I (1969). Foto Raymond.

Íbers i romans

La costa de Salou al llarg dels segles i per les seves característiques han afavorit l’arribada de vaixells a causa d'un temporal sobtat, també l’arribada de pirates des de Mallorca i Algèria, proveir-se de queviures i aigua, carregar i descarregar tota mena de mercaderies i d’aquesta manera ser l’inici d’un comerç que feu arribar els productes del camp de Tarragona i d’altres contrades a molts ports de la Mediterrània i de l’Atlàntic.

El punt àlgid del moviment portuari del port de Salou va ser al segle XVIII, i va anar minvant fins a desaparèixer del tot ben entrat el XIX. Segons un historiador grec anomenat Polibi, nat als voltants de l’any 200 a.C., va escriure en els seus relats històrics, ja que ell va ser conseller militar de Gneu Escipió, que el citat general romà va reunir les seves forces de mar i terra i establí els quarters d’hivern a Tàrraco, cal entendre que els vaixells estaven ancorats al recer de les nostres cales.

Salou va tenir un paper important en la segona guerra púnica que enfrontà els romans i els cartaginesos. També Ruf Fest Aviè (poeta, astrònom i geògraf) del segle IV, parla de Salauris, Cal·lipolis i Tàrraco en la seva “Ora Marítima”, el tema és geogràfic i descriu la costa tal com existia en el seu temps. Ell explica que la nostra costa era un lloc amb molta extensió de sorra. Ell va fer servir de base unes fonts molt antigues procedents d’un autor marsellès que va viure cap l’any 500 a.C.

Avui dia, i gràcies a unes excavacions, podem gaudir d’un poblat ibèric de la Cella situat molt a prop del Racó de Salou, que és anterior a l’arribada dels romans, s’hi ha trobat restes de fundició, de ceràmica àtica ‘d’època grega’, monedes, fragments d’àmfora ibèrica i peces de teler. També es pot visitar la vil·la romana de Barenys que era una terrisseria, que està en la confluència del carrer Lluís Domènech i Muntaner i del carrer Antoni Gaudi, on es va trobar un forn per coure ceràmica i fabricar tegula (teules), imbrex (teula corbada) i pondus (pes); també hi ha les restes de dolia (recipients molt grans de terra cuita) per conservar aliments, oli, aigua, etc.; val la pena visitar-ho i gaudir de tot el que s’ha trobat.

Foto: Perfil del Racó de Salou amb poblat ibèric al fons, abans de la seva destrucció (Autor desconegut. Anys 60).

Les meves arrels a Salou

Voldria presentar als lectors un dels motius personals que m'ha portat a fer aquest bloc. Vaig néixer a Salou, en el si d'una família de comerciants, a un pis del carrer Barcelona, on a baix hi tenien els meus avis la tenda de comestibles. Un establiment comercial dedicat a la venda al detall de tota classe de queviures, vins, licors, conserves, etc.

Vaig anar creixent amb les olors característiques d'aquell Salou: els trens de carbó que passaven pel pas a nivell, el moll amb els pescadors i les xarxes de pesca, les d'una tarda de cinema per veure'n una de la Metro i, com no, l'olor de la nostra tenda.

La temàtica d'aquest bloc tractarà bàsicament, sobre els negocis i comerços del meu poble i la seva trajectòria abastant uns 200 anys fins a arribar a mitjans del segle passat.

Molta informació ha arribat a mi mitjançant entrevistes personals, també anant als Arxius Històrics, on he acumulat els coneixements bàsics per poder fer aquest bloc. He de donar a tantes persones les gràcies per la seva col·laboració, que per evitar deixar-me a algú, evitaré fer una llarga llista.

Això sí, faré dues excepcions, agraeixo tant a la meva dona, Marta, com al meu fill, Jordi, el seu recolzament en la tasca de fer el bloc; i també un sentit record als meus avis i pares.

I ja per acabar aquest primer post, apuntar com a exclusiva, que conclourà amb la publicació d'un llibre sobre la història del comerç de Salou, en el qual hi estic treballant en la fase final. Com diuen al cinema: properament, a les millors sales (llibreries).

Foto: Carrer Barcelona (Pas a Nivell). Foto Raymond.