L'Hotel Germà (2a part)

Durant la guerra al bar de ‘Cal Sisquet’, també conegut com el de Paquito Germà, se celebraven balls pels soldats i també per la gent del poble. Baixaven de Vila-seca uns quants músics i formaven una petita banda que tenia la missió de distreure i d’animar els mals moments que es vivien; Anton Adserias recordava que, alguns dels músics venien del Liceu de Barcelona i que el director era el Sr. Montoliu, pare del prestigiós pianista Tete Montoliu. Les begudes més populars eren la gasosa i el ‘zuavo’ que tenia sabor a cafè.

El Comitè Antifeixista de Salou al març del 1937 va emetre paper moneda per les transaccions comercials al poble; el de valor 1 pesseta era de color violeta i el de valor 50 cèntims era en vermell; la forma era rectangular i les mides de 75x90 mm. Hi havia tres signatures manuscrites amb tinta negra: el Dipositari, Ramon Blasi Milà; el Secretari, Pere Llurba Rosell i l’Interventor, Jaume Gesalí Rosell.

Al ‘Hotel Germà’ als anys 50 i sobretot a l’estiu a la pista de ball, que era a l’aire lliure, es projectaven pel·lícules a les nits, que eren el complement als dies de vacances dels primers turistes i, per descomptat, per a tots els salouencs d’aquells anys.

‘La Gaviota’, el restaurant degà de Salou situat al carrer Madrid fou inaugurat el 1958 (després del tancament de l’Hotel Germà) per Francisco Germà Sanz i la seva dona Josefina Soler Cardona; l'establiment està al costat de l’edifici Ibiza del conjunt residencial ‘Salou Mediterràneo’ que fa cantonada amb el carrer Major i carrer Madrid. Actualment encara funciona i ho porten els fills amb la mateixa professionalitat que els pares. 

Foto: Adhesiu de l’Hotel Germà, any 1958. Cedida per Josep Ma Guinovart.

L'Hotel Germà

Un establiment molt recordat va ser el ‘Hotel Germà’, popularment conegut com ‘Cal Sisquet’ en un principi era un bar fundat per Francesc Germà Gené, més endavant es va convertir en fonda i feien menjars econòmics i per encàrrec, venien tabac i objectes para regal; acabada la guerra civil començar a tenir habitacions.

Era un establiment on se celebraven convits de boda i trobades populars i segons va relatar en uns escrits un veí del poble, Joaquim Aragonés Forés: “a les festes a les tardes i nits, tothom es trobava al ball familiar de ‘Cal Sisquet’, gran cafeter i bona persona. Es ballava primer amb gralles, després amb gramola i més endavant amb pianola”.

El fill Francesc Germà Sanz i la seva dona Josefina Soler Cardona eren els nous propietaris, van arranjar i millorar l’establiment amb noves habitacions i el bar-restaurant més modern. Als anys 50 a la pista de ball a l'aire lliure que hi havia al darrere la van condicionar per fer un cinema per gaudir d’una bona pel·lícula a la fresca. A principis dels 60 va canviar de propietaris i l’hotel es va dir ‘Mónaco’ regentat per Joan Roig Borràs.

Un fet molt important pel poble i els seus comerços va ser que la nit de la revetlla de Sant Joan de l’any 1923, en un ball popular al carrer de Barcelona, davant del bar-restaurant de ‘Cal Sisquet’, que surt a la relació anterior com Francisco Germà Gené, es va inaugurar oficialment l’arribada de la llum elèctrica a Salou.

Foto: Hotel Germà al carrer Barcelona, anys 50. Fotografia de Segú-Chinchilla.

L'Hotel Planas (2a part)

A la dècada dels anys 20, l’Hotel Planas tenia els següents preus a la cafeteria i al restaurant (recordeu que aleshores era la pesseta): un cafè, 0,40 cèntims; una copa de conyac Martell, 1 pesseta; una cervesa Estrella Damm, 0,75 cèntims; un whisky, 1,50 pessetes; ous al plat, 1 pesseta; truita amb patates, 1,50 pessetes; lluç o calamars, 2 pessetes la ració; llagosta amb maionesa, 3 pessetes; arròs de peix, 1,50 pessetes, entre d’altres.

En aquest hotel, a la temporada d’estiu i a finals dels anys 40, es va posar de moda els 'Sopars a l’Americana', que era a base de bufet lliure. La vetllada era amenitzada per l''Orquestra Urbis', que venia de Reus, però només els caps de setmana tocava i els altres dies era la gramola, una mena de tocadiscs de l’època que la substituïa.

També el 'Planas' feia xocolata calenta amb melindros per al berenar dels més petits, tant si eren clients de l’hotel com dels xalets i cases dels estiuejants.

Segons les opinions de la gent gran d’abans, deien que els cambrers i les cambreres dels hotels i restaurants d’aquella època destacaven per la seva pulcritud en el fet de vestir i la seva amabilitat al servir les taules, ja que donaven una imatge de qualitat a l’establiment.

Foto: Publicitat del programa de Festes de Sta. Maria del Mar dels dies 5-6-7-8 i 9 de setembre de 1942.

L'Hotel Planas

La família Planas va arribar a Salou a les darreries del segle XIX, Joan Planas Serret i la seva dona Teresa Boronat van començar preparant menjar per encàrrec al Mas de Molins.

L'any 1906 van regentar la ‘Fonda de l’Estació’ que més tard seria el ‘Hotel Llurba’; al cap de tres anys la família Planas es va traslladar a un establiment més gran, on avui està el ‘Hotel President’ al carrer Barcelona. El matrimoni va tenir tres fills: la Teresa, el Joan i el Mateu.

El 1935 es coneixia com ‘Hotel-Restaurante Planas’ i estava obert des del primer dia d’abril fins al trenta-u d’octubre; la publicitat de l’època deia: “Cerca de la playa, habitaciones espléndidas, agua corriente. Se sirven cubiertos a todos precios y a la carta. Especialidad en platos de pescado”.

Al cap dels anys van construir l’actual, en una primera fase tres plantes i després una quarta planta. Fins fa poc va ser regentat pel nét del fundador, Antonio Planas Ruiz i la seva dona Maite, es pot considerar amb tot mereixement l’Hotel ‘Centenari’ de Salou.

Actualment jo no ho regenta la família Planas i ara a passat a les mans d’un altre propietari.

Continuarà…

Foto: Publicitat del 1956, imatge de la revista ‘El Faro de Salou’.