L’estiu
de l’any 1936 transcorria amb la mateixa normalitat dels altres anys
precedents. Els estiuejants fidels a les nostres platges ocupaven els seus
respectius xalets, alguns pisos particulars i els escassos hotels, el Planas,
el Llurba i el Bertomeu.
Les casetes de bany ja formaven renglera a la
platja, muntades per l'únic fuster amb taller obert del poble, Joaquim
Aragonés. Els propietaris i llogaters de les casetes, quasi tots procedien de
la veïna ciutat de Reus i feien servir com a transport el ‘carrilet’ o bé un
bus anomenat ‘La Barca’.
Les barques de pesca de la sardina o ‘llums’ en
plena activitat, donaven la nota marinera i pescadora amb les seves alegries,
quan les captures eren copioses i a bon preu, i les tristeses, quan el temps o
els preus baixos no permetien obtenir una bona paga el cap de setmana.
Els treballadors de les pedreres continuaven
portant les pedres al port de Cambrils amb un ferrocarril de via estreta amb
vagonetes, exclusiu per aquesta tasca que unia les esmentades pedreres i el
port dels nostres veïns.
La gent ferroviària, com sempre, ocupava el seu
lloc assignat amb una mica més de feina per l’afluència de viatgers.
El cafè de ‘Cal Sisquet’, el de ‘Cal Agustí i el
‘Chiringuito’ del moll, eren els que feien el seu ‘agost’, així com les tres
botigues o tendes de queviures existents: ‘Cal Blasi’, ‘Ca la Pepa Cassoles’
(Colmado Sardiña) i la de la Dolores de l’Angel.
Continuarà…
Foto: Caserna dels carrabiners de Salou al carrer
de l’Església. Cedida per Mari Carme Fernández Balfegó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada