Arriba
el 18 de juliol i amb una gran expectació es tenen notícies sempre molt
confuses i cada vegada més alarmants. L’emissora EAJ 1 de Barcelona, que se
sintonitzava des de la ràdio del bar de ‘Cal Sisquet’, d’alguna casa particular
i la premsa diària van ser les principals fonts d’informació de tot el que
estava succeint.
Continuant amb els negocis d’aquell estiu he de
citar també el ‘Colmado Fortuny’; els ‘Forns’ de pa de Josep M. Bargalló Casadó
i del Jaume Gesalí Morell; el ‘Garatge Bertomeu’; el ‘Banys de pila i de Mar’
de Josep M. Duran; la ‘Carnisseria’ de Ramón Tost i les ‘Barberies’ de Joan
Alcové Alberich i la del Florenci Boquet Salvador. Els pagesos també venien
part de les seves collites de fruites i verdures als botiguers i, com no, als
estiuejants.
Els primers milicians que arribaren van deixar al
Ramon, que era el ‘sereno’ i màxima autoritat, sense pistola i destituït del
seu càrrec, els milicians van entrar a l’església i cremaren imatges, bancs i
objectes ornamentals al carrer. Els carrabiners de Salou els destinaren a
altres poblacions per si feien falta a causa de la sublevació dels contraris a
la República.
Per posar fre a les malifetes i com a mesura de
prevenció, a partir de la presa de possessió del ‘Comitè Local’ es va
instal·lar una barricada amb sacs de terra al pas a nivell del carrer
Barcelona, deixant un estret pas per a un sol vehicle. Constantment, hi havia
un servei de guàrdia integrat per tres o quatre veïns per impedir el pas als
buscadors de venjances i odis.
Continuarà…
Foto: Una pesseta en paper moneda de la República
Espanyola del 1937.
