divendres, 29 d’agost del 2014

El malaurat estiu de 1936


Arriba el 18 de juliol i amb una gran expectació es tenen notícies sempre molt confuses i cada vegada més alarmants. L’emissora EAJ 1 de Barcelona, que se sintonitzava des de la ràdio del bar de ‘Cal Sisquet’, d’alguna casa particular i la premsa diària van ser les principals fonts d’informació de tot el que estava succeint.

Continuant amb els negocis d’aquell estiu he de citar també el ‘Colmado Fortuny’; els ‘Forns’ de pa de Josep M. Bargalló Casadó i del Jaume Gesalí Morell; el ‘Garatge Bertomeu’; el ‘Banys de pila i de Mar’ de Josep M. Duran; la ‘Carnisseria’ de Ramón Tost i les ‘Barberies’ de Joan Alcové Alberich i la del Florenci Boquet Salvador. Els pagesos també venien part de les seves collites de fruites i verdures als botiguers i, com no, als estiuejants.

Els primers milicians que arribaren van deixar al Ramon, que era el ‘sereno’ i màxima autoritat, sense pistola i destituït del seu càrrec, els milicians van entrar a l’església i cremaren imatges, bancs i objectes ornamentals al carrer. Els carrabiners de Salou els destinaren a altres poblacions per si feien falta a causa de la sublevació dels contraris a la República.

Per posar fre a les malifetes i com a mesura de prevenció, a partir de la presa de possessió del ‘Comitè Local’ es va instal·lar una barricada amb sacs de terra al pas a nivell del carrer Barcelona, deixant un estret pas per a un sol vehicle. Constantment, hi havia un servei de guàrdia integrat per tres o quatre veïns per impedir el pas als buscadors de venjances i odis.

Continuarà…

Foto: Una pesseta en paper moneda de la República Espanyola del 1937.

dijous, 21 d’agost del 2014

El 18 de juliol de 1936 a Salou


L’estiu de l’any 1936 transcorria amb la mateixa normalitat dels altres anys precedents. Els estiuejants fidels a les nostres platges ocupaven els seus respectius xalets, alguns pisos particulars i els escassos hotels, el Planas, el Llurba i el Bertomeu.

Les casetes de bany ja formaven renglera a la platja, muntades per l'únic fuster amb taller obert del poble, Joaquim Aragonés. Els propietaris i llogaters de les casetes, quasi tots procedien de la veïna ciutat de Reus i feien servir com a transport el ‘carrilet’ o bé un bus anomenat ‘La Barca’.

Les barques de pesca de la sardina o ‘llums’ en plena activitat, donaven la nota marinera i pescadora amb les seves alegries, quan les captures eren copioses i a bon preu, i les tristeses, quan el temps o els preus baixos no permetien obtenir una bona paga el cap de setmana.

Els treballadors de les pedreres continuaven portant les pedres al port de Cambrils amb un ferrocarril de via estreta amb vagonetes, exclusiu per aquesta tasca que unia les esmentades pedreres i el port dels nostres veïns.

La gent ferroviària, com sempre, ocupava el seu lloc assignat amb una mica més de feina per l’afluència de viatgers.

El cafè de ‘Cal Sisquet’, el de ‘Cal Agustí i el ‘Chiringuito’ del moll, eren els que feien el seu ‘agost’, així com les tres botigues o tendes de queviures existents: ‘Cal Blasi’, ‘Ca la Pepa Cassoles’ (Colmado Sardiña) i la de la Dolores de l’Angel.

Continuarà…

Foto: Caserna dels carrabiners de Salou al carrer de l’Església. Cedida per Mari Carme Fernández Balfegó.

dijous, 14 d’agost del 2014

Empleats del ferrocarril (1925-1945). 2a part


L'any 1917, Vicente Martínez Torres, anomenat al post anterior, ocupava el càrrec de Capatàs de Vies i Obres a l’estació de Cambrils a la ‘Compañía de los Ferrocarriles del Norte de España’. Aquest any va tenir lloc una important vaga reivindicativa per la jornada de vuit hores. 

Vicente fou degradat i castigat a ocupar una plaça de guardabarreres al pas a nivell dels ‘Emprius’ de Salou amb servei nocturn i 12 hores diàries.

Benjamin Fernández, treballava de guardaagulles al pas a nivell del carrer Barcelona. La seva dona Facunda no va treballar a la ‘Compañía’.

Querol, estava destinat com a guardabarrera responsable del pas a nivell del ‘Trobat’.

Lucio García, natural d'Albacete, va venir destinat a Vila-seca durant uns quatre anys i després a Salou, va treballar de guardaagulles. El seu fill Manolo García Pérez va ser maquinista al ‘Carrilet’ de Reus-Salou.

Bernardino Tomás Capseta, natural d'Ulldecona, treballava a l'Enclavament Tarragona-Tortosa-La Puebla de Híjar, després va venir a Salou i va ser el guardabarrera nocturn responsable del pas a nivell del ‘Trobat’. Ell i la seva dona, Francesca Urgellès també van estar al càrrec del pas a nivell del carrer Barcelona.

L'any 1936 hi havien tres Factors a l’estació de Salou: Campos, Pallardo i Domènech.

Miquel Gendre Parés i la seva dona Teresa Bargalló Boquera van treballar de guardabarreres els dos.

Sebastià Sastriques i també la seva dona Vicenta van ser responsables d’un pas a nivell a Salou com a guardabarreres.

Font escrita de Salvador Durán Martínez i oral de Maria Mercè García i família Gendre.
Foto: Estació de Salou, any 1968, que mostra una unitat Ferrobús amb motor dièsel que feia el recorregut Tortosa-Tarragona. Fotografia de F. Llauradó.

dissabte, 2 d’agost del 2014

Empleats del ferrocarril (1925-1945). Estació de Salou


A continuació faré una relació de treballadors de la ‘Compañía’ que van treballar entre els anys 1925 i 1945. És molt possible que no hi figurin tots, ja que tota la informació ve de forma oral i en part escrita. Les garites dels responsables dels passos a nivell eren de fusta i propietat de la ‘Compañía’, cada guardabarrera s’ho arreglava el millor possible, alguns tenien un petit hort.

Vicente Martínez Torres, era guardabarreres nocturn del pas dels ‘Emprius’, la seva dona Luisa Cornelles també era del mateix pas però de dia, els dos eren de Benicarló (Castelló).

Josep Cherta Marsal, natural de Alcalá de Xisbert (Castelló) era peó de 1a de Vies i Obres i també responsable de dia del pas a nivell de l'actual ‘Camping Sangulí’. Va ser jutge de Pau durant la guerra civil, després de la seva mort la dona d’ell, Dolors Loriente Fresquet es va fer càrrec del pas de la ‘Ferrera’.

David Vidal i la seva dona Rosa Such, eren els guardabarreres del pas dels ‘Emprius’. La seva filla Rosa Vidal Such va ser molts anys la guardabarrera del pas a nivell del carrer Barcelona.

Salvador Durán Perelló, natural de Tivissa, va ser capatàs de Vies i Obres i la seva dona Vicenta Martínez Cornelles, natural de Cambrils va ser guardabarrera del pas a nivell del carrer Barcelona.

Fausto Álvarez Valero, natural de Paredes de Nava (Palència), va arribar a Salou el 1933 com a nou Cap d’estació. A la seva mort el 1936 el substituí el Sr. Mayoral com a nou Cap. 

Continuarà…

Font d’informació de Salvador Duran Martínez i família Cherta. 
Foto: Estació dels Ferrocarrils del Nord de Salou.