Els ferrocarrils del Nord. L'estació de Salou (2a part)

Els ferroviaris, tant els de l’Estació del Nord com els del ‘Carrilet’ Reus-Salou, junt amb els pescadors, els carrabiners, en acabar la guerra civil substituïts per la Guàrdia Civil, constituïen els col·lectius bàsics de la població salouenca pràcticament fins a l’arribada del ‘boom’ turístic dels cinquanta i seixanta.

Vull fer esment dels passos a nivell de què tenien cura els ferroviaris i les seves dones, elles feien de guardabarreres durant el dia. De ponent a llevant eren els següents: pas del ‘Mas del Cubano’, actualment per entrar al Càmping Sangulí; pas de la ‘Ferrera’, comunica l’actual plaça de la Província amb el carrer Carles Roig; pas del carrer Barcelona; pas de la ‘Senieta’, actualment està soterrat i comunica amb el passatge Brumar; pas del ‘Sastriques’, a l’actual passatge Cortina; pas dels ‘Emprius’, al camí del mateix nom, i el pas del ‘Trobat’, a la partida ‘el Terrer’.

Es té constància que al novembre del 1933 es jubilà el senyor Punsoda, cap d’estació de Salou, i el substituí el senyor Fausto Álvarez Valero que arribà procedent de Paredes de Nava (Palència), el seu fill gran Pedro Álvarez fou maquinista, i un altre fill Ramón Álvarez fou cap d’estació a València.

Font escrita i oral de Salvador Duran Martínez.

Foto: Pas a nivell del carrer Barcelona, any 1935.