Les famílies dels ferroviaris, de les que ens
ocuparem avui, tenen procedència diversa però moltes d’elles han arrelat
fortament a Salou.
És el cas dels Álvarez, Barrau, Cherta, Durán, Fernández,
García, Gascó, Gendre, Querol, Such, Tomás, entre d’altres. L’estació de Salou
pertanyia a la ‘Compañía de Ferrocarriles
del Norte’, fou inaugurada el 12 de març de 1865. Va ser tot un
esdeveniment.
Per fer-se una idea d’allò que significà el
ferrocarril entre els nostres avantpassats, reproduïm un paràgraf del llibre: ‘Historia de los Ferrocarriles Españoles’ de
Francisco Wais: “(...) junio de
1868, cuyo día 21 pasó un tren especial directo Valencia-Tarragona-Barcelona,
que hizo el recorrido en ocho horas cuarenta minutos, en medio del entusiasmo
de los viajeros invitados”.
De bon començament Salou precisà d’una plantilla
de personal per atendre els serveis indispensables del trànsit ferroviari i per
al manteniment de la línia. Del trànsit en tenien cura un cap d’estació, dos
factors, dos guardaagulles i un mosso d’estació. La brigada de vies i obres amb
un capatàs, un obrer de 1a, un guardavies nocturn i varis guardabarreres que
s’ocuparen del manteniment i servei.
Fonts documentals del meu oncle Salvador Durán
Martínez.
Foto: Estació de Salou en temps de la guerra civil,
donació de la família Salvador i Serra de l’Arbolí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada