El negoci dels 'banys d'onatge' (1a part)

Es deien ‘banys d’onatge’, en un principi, i per diferenciar-los dels ‘banys calents’, simplement eren per gaudir a l’estiu d’unes bones remullades per apaivagar la calor i per prescripció facultativa. els metges d’aquells temps recomanaven els banys de mar com a necessaris per la salut.

Els homes es banyaven a la platja de Llevant i les dones a la de Ponent. Hi havia un passadís de fusta a cada platja des del moll fins a les instal·lacions de bany. L’estructura estava sostinguda amb uns pilars de pedra clavats a la sorra, ja que l’aigua passava per sota quan les onades eren una mica fortes.

Les casetes eren de fusta i no es desmuntaven a l’acabar la temporada, però un any va venir un temporal a l’hivern i se les va endur totes de soca-rel i com a conseqüència de les destrosses van decidir desmuntar-les al final de la temporada de banys.

Aquest negoci era propietat del Josep Maria Duran Pomerol i de la seva dona Teresa Pellicer Bertomeu, que posteriorment el van heretar els seus fills. Amb la construcció d’unes noves instal·lacions, el 1929, es va acabar al separar-se les famílies per qüestió de sexe i també per les noves costums de la societat.

Els ‘banys’ disposaven d’una recepció o sala d’espera i una zona general en què els banyistes es canviaven de roba per 10 cèntims (la moneda era la pesseta). Anys després aquesta zona general es va convertir en deu departaments familiars.

Font oral de la Maria Duran Pellicer més coneguda com la ‘Maria dels Banys’.

Foto: Banys dels homes a la platja de LLevant.

El comerç entre 1920 i 1930 (2a part)

El 1929 el nombre de comerços va passar a vint i ja es començava a veure una certa varietat, degut, sense dubte, a què les platges de Salou anaven prenent cada cop més protagonisme entre els pobles veïns i altres llocs més allunyats.

Gràcies a la publicitat que va fer també el Sr. Ciriac Bonet als seus amics i coneguts per venir a fer-se una casa per poder estiuejar al nostre poble. “Cada xalet va cedir un tros de la seva finca per fer el passeig de Jaume I i plantar les primeres palmeres, va fer aquesta feina de plantar-les el pare de Josep (Pepito) March i Francesc Devesa Tauler”. (1)

Un fet molt important per a Salou i els seus comerços va ser l’arribada de la llum elèctrica. Aquest esdeveniment va ser la nit de la revetlla de Sant Joan del 1923 en un ball popular al carrer Barcelona, davant del Bar-Restaurant Germà, conegut com ‘Cal Sisquet’. “Aquest establiment en un principi era un ‘Café’, més endavant es convertir en ‘Fonda’, als anys vint va ser ‘Restaurant’, autoritzat per la venda de tabacs, un cop acabada la guerra civil va tenir habitacions i a la llarga va ser l’Hotel Germà”. (1), posteriorment Hotel Mónaco.

“La Comissió Tècnica del Sindicat per al Sanejament i Foment de Salou, havia pres l’acord també de portar el telèfon a Salou i un grup d’estiuejants constituïts en la Comissió d’Estiuejants Protelèfon, composta per Carles Roig, Esteve Marco, Modest González, Alexandre Frias, Ciriac Bonet, Ramon Colominas i Enric Darnell gestionà, davant la ‘Compañía Telefonica’ contractar el servei d’una línia des de la Central de Reus. Van signar el contracte el dia 20 de maig de 1920”. (2)

En un principi eren vint-i-nou abonats, la majoria d’ells eren comerços i estiuejants. L’Hotel ‘La Terraza’ tenia el nº 3, l’Hotel Planas el 5, el Xalet Bonet el 6, el Xalet Pujades el 12, el ‘Forn de Salou’ del Bargalló el 13 el Garatge Bertomeu el 16, l’Hotel Llurba el 17, el Colmado Blasi el 19, l’Hotel Germà el 20, el Forn del Jaume Gesalí el 23, el Colmado Sardiña el 24, entre d’altres.

Fonts orals: (1) Tecla Devesa Martí i família Germà. (2) Recull nº 4 ‘Estudis de Salou’ pàgina 100.

Foto: Hotel Llurba (actualment està la llar de jubilats de ‘La Caixa’)   

El comerç entre 1920 i 1930 (1a part)

El 1920 hi havia vuitanta contribuents en tot el municipi i a Salou només vuit, segons consta a la relació de la 'Contribución Industrial’ del municipi. Amb un cens d'uns tres mil habitants, i sense mercat setmanal, i sembla ser que aquest mercat es refereix a Vila-seca.

"Als anys vint es comencen a edificar els xalets, predominantment d'estil modernista, que voregen l'actual Passeig de Jaume I, l'establiment de banys de la U.S.S.A. (Urbanització Salou S.A.) que era l'antic hotel 'La Terraza', avui dia desaparegut, els apartaments 'Sol i Mar' i d'altres". (1)

L'edifici Sol i Mar, avui dia amb la façana restaurada en part i situat entre el carrer Església i Ponent, fou edificat entre 1925 i 1930, i va ésser el primer edifici destinat expressament per apartaments de lloguer per a estiuejants. Aquest edifici mirant a l'est és Mar i Sol i mirant a l'oest és Sol i Mar.

Com a dada històrica cal dir que al costat de l'església i en diferents edificis hi havia la 'Casa de la Matrícula’, la 'Casa del Resguardo’, la primera 'Aduana’ del port, el 'Cuerpo de Guardia' i un 'Mesón’, tot del segle XVIII. A la finca de l'edifici Sol i Mar hi va haver també les casernes dels Carrabiners i de la Guàrdia Civil, però aquestes al segle XX.

Cap als anys vint va ser moda beure vermut i també l'anomenada 'La Americana’, beguda estival composta d'orxata, xarop i anís. Una tassa de cafè el 1920 costava 0,20 cèntims d'una pesseta als establiments de l'època (per comparar avui dia un cèntim d'euro són 1,66 pessetes).

Segons una llista de preus de l'Hotel Planas de 1929, un cafè valia 0,40 cèntims, un vermut Cinzano 0,60, un whisky 1,50, un Chartreuse 0,75, un Cointreau 0,75, una cervesa Estrella 0,75, una orxata 0,35, un refresc Plim 0,40, un arròs a la Milanesa 1 pesseta, un plat de calamars o lluç 2 pessetes, una 'zarzuela’ de peix també 2 pessetes.

"Al mes d’agost de 1922 s’aconsegueix amb la 'Companyia dels Ferrocarrils del Nord' establir un servei combinat de mercaderies a l'estació del 'Carrilet' de Salou, i d'aquesta manera es va incrementar el comerç entre Reus i Salou i la seva àrea d'influència. Un any després comença a donar servei un autobús entre la plaça Prim de Reus i la platja de Salou en època estival, el vehicle era anomenat 'La Barca' popularment". (2)

Fonts documentals: ‘Centre d’estudis Salouencs’ (1). ‘Centenari del ferrocarril econòmic de Reus a Salou’(2). 

Foto: Carrer Barcelona (calle Mayor), any 1920.

El comerç de Salou (Primers anys del segle XX)

Entrem en els primers anys del segle XX, en què els habitants de Salou veuen com s'han d'adaptar a una nova tendència de la societat de l'època que volia gaudir de les nostres platges i, per tant, s'havien de preparar per la nova moda de prendre els banys i estiuejar, els que podien fer-ho, està clar.

En aquests anys, l'únic carrer que existia com a tal era el Carrer Barcelona, que anava des d'una mica més amunt de la barrera del pas a nivell fins a l'edifici de Capitania del port, o sigui que era on s'ubicaven els poquíssims comerços que hi havia. D'aquesta manera podien atendre les necessitats dels qui vivien i venien a Salou. En aquests primers anys el Carrer Barcelona era anomenat Carrer Major.

A la "Contribución Industrial" del 1911, hi ha seixanta-nou contribuents que tenen algun tipus de negoci al municipi, però només quatre a Salou, i eren els següents: Juan Planas Serret (fundador de l'Hotel Planas), Esteban Ferrán Martí ("tienda de comestibles"), Ramón Martí Bonet ("bodegón") i José M. Durán Pomerol ("25 casetas de baños").

Segons relats orals de la gent més gran de Salou, també es venien fruites, verdures, ous i peix al lloc on ara està la Plaça Bonet. Les parades eren simples sacs estesos a terra que feien d'estora i el gènere es col·locava en petits munts i caixes de fusta. Per pesar els articles feien servir unes balances anomenades 'romanes', i els venedors esperaven la baixada pel Carrer Barcelona o Carrer Major dels qui venien amb el 'carrilet' i els del tren de l'estació del ferrocarril. Aquests dos mitjans de transport eren fonamentals per l’economia de Salou.

També cal esmentar els comerciants d'altres viles que venien a Salou per proveir unes mercaderies que no teníem, com era el cas que refereixo a continuació."A l’inici de segle, els dijous a la tarda, baixava el cansalader de Vila-seca amb un carret estirat per un mul, i s'instal·lava en una taula del cafè de ca l'Agustí. Amb un llapis i un full de paper d'estrassa anava anotant els encàrrecs que li feien les dones per a la setmana següent" (1).

Foto: Carrer Barcelona, any 1918. 

(1) Recull 4. Estudis de Salou. Esteve Tomàs Ollé. Ajuntament de Salou 2000.