dilluns, 24 de juliol del 2017

Negocis singulars de Salou. 'Els xiringuitos de platja' (I)



L'altre dia, rebuscant entre diaris i revistes, que tinc guardades, vaig trobar un exemplar del Salou Setmana del Ramón Lamas del 10 de juny de 1994. Parla dels xiringuitos de platja de Salou, més concretament dels 'platjeros' o propietaris d'aquests negocis. Són entrevistes carregades d'humanitat i d'un valor històric per a Salou. Vaig pensar: "Mira què bé!, fer aquest post d'acord amb les entrevistes que va fer el Ramón, respectant en la seva totalitat el text". Es va entrevistar a: Manuel Marsal, Salvador i Ramón Ginovart, Antón Ginovart, Joan Orts, Francisco Saez i Joan Borras.

Manuel Marsal: "Nosotros hemos hecho la estética de las Playas". Aún recuerda cuando, hace 39 años, cobraba 1 peseta al día del carpintero por cuidarse de los toldos. Aún recuerda, a aquel alemán que, cada día, hacía el salto mortal al entrar en el agua: y aún recuerda el día en que se desnucó el pobre muchacho. Recuerda los patines de hierro, recuerda cuando venía con una nevera cada día, porque no tenían luz... lo único que no recuerda es el número de bañistas en apuros que ha sacado del agua: son tantos...
Salvador y Ramon Ginovart: "De lo que más satisfecho estoy es de haber salvado a una persona a la que un médico dio por muerto" (Ramón). Esta pareja –son primos y socios en el negocio, ha visto crecer todo lo que rodea la playa de Capellans, desde nada hasta lo que es hoy. Han visto nadar en la playa a ministros y han visto cantar, cada día, a las ocho de la mañana, en la playa, a un aficionado que le dio por ahí. Salouense de quinta generación, Ramón evoca el día en que su hijo hubo de rescatarle del agua, agotado tras haber salvado dos personas: "Yo qué sé a cuántos he ayudado, lo importante es que vivieran, aunque luego se hayan olvidado de darnos las gracias".
Antón Ginovart: "Quisiera que respetaran más nuestro trabajo". Empezó, como tantos otros, haciendo salvamento para el Ayuntamiento por cuatrocientas pesetas a la semana. Tampoco se acuerda de la gente que ha rescatado del mar, pero sí de la frustración que ha sentido cuando no ha podido llegar a tiempo de salvar alguno. Su típico aspecto de lobo de mar, que podría ilustrar cualquier historia marinera, sólo se quebranta levemente cuando se queja de que algunas personas y algunas instituciones no valoren suficientemente el enorme trabajo que hacen cada día, desde hace tantos años.
Foto: És el 'xiringuito' del Sisco Orts amb el seu treballador José Madero i uns clients holandesos, la imatge és del juliol del 1992 cedida pel Sisco Orts. Informació facilitada pel Ramón Lamas del setmanari, Salou Setmana.

dijous, 6 de juliol del 2017

Negocis singulars de Salou. Els Estancs nº 1 i nº 2



L’Expendeduría de Tabacos nº 1 (així anomenats els estancs anys enrera) la regentava el Martín de Soto i la seva dona Carmen, més coneguda com la Carmen de l’Estanc. Eren els anys 50 i el Martín, a més, feia d’encarregat a la pedrera de Salou. L’estanc, a part de tabac i segells, venia articles d’escriptori i estava situat al carrer Llevant, al costat de l’antic safareig avui desaparegut.
Com que el Martín i la Carmen no podien fer front al negoci, aquest es va quedar sense funcionar i li va ser concedida la llicència al Lluís Ribera Martí, i estava al capdavant del negoci també la seva dona, Primitiva Médico Magriñá. Es va situar a l’avinguda Gobernador González Sama i fou inaugurat el dia 9 d’abril de 1965. Ara està ubicat davant per davant de l’antic local, actualment es troba a l’avinguda de Carles Buïgas nº 7, inaugurat el nou local el dia 22 de juliol de 1988, i el porten la filla Dolors Ribera Médico i el seu marit Agustí Sendra. Comenta l’Agustí: “En els inicis de Port Aventura les vendes van fer que fos un dels deu primers Estancs d’Espanya”.  
A l’Estanc nº 2 li va ser concedida la llicència al Ramon Tardiu Vilà però amb la condició que havia d’estar en un local de propietat. De moment es va col·locar al carrer Ponent, en una de les cases del capellà. Mossèn Ramon Muntanyola era reticent a aquesta ubicació però al final va cedir i els va llogar la casa temporalment.
L’estanc fou inaugurat el dia 12 d’octubre de 1963, però al cap de tres anys va passar al carrer Nord, on està actualment. Anys més tard el propietari era el fill, Ramon Tardiu Devesa, i més endavant ho va ser la seva dona, Magdalena Borrás Bisay. El 1996 van vendre el local i un temps després la llicència de l’estanc al Jaume Vilamajor i la seva dona Pilar, que eren de Tàrrega. En l’actualitat hi ha uns altres propietaris en la mateixa ubicació.
Comenta el Ramon Tardiu que, segons una llista de preus del 1968: “Les marques més venudes de cigarrets eren: Ducados a 12 pessetes, Celtas largos, 8 pessetes; Rex, Chesterfield, Marlboro, Winston, entre 30 i 35 pessetes, Bisonte, 15 pessetes i Fortuna. Els cigarros-puros més venuts eren Farias, 5 pessetes; Señoritas (de Canàries), Montecristo, Partagás 8-9-8, Romeo y Julieta (de Cuba). Afegeix que les marques de tabac ros (de Canàries) molt venuts eren UN-X-2, Lola, Piper mentolat i Mérit, i el preu era entre 12 i 17 pessetes; i els negres (de Canàries) eren Condal, Rumbo, 46, Diana, BN, Boncalo, Habanos i la Jirafa (aquest més antic)”.
També explica la Magdalena Borrás: “Veniem Loteria Nacional que la subministrava una administració de loteries de Reus i també teníem la Loto Catalunya”. Tots dos coincideixen que els millors clients que tenien eren el càmping La Siesta, la llibreria Cap Salou, la llibreria Napoli i el càmping La Mora.
També venien molts cigarrets procedents d’Anglaterra (Craven, Player’s Navy Cut, Rothmans, Benson, Du Murier, entre 31 i 37 pessetes), d’Alemanya (Astor, HB, Peer Export, a 34 pessetes), d’Egipte (Simon Artz, a 39 pessetes) i cigarros-puros procedents de Cuba, Dinamarca, Filipinas, Hondures i la República Dominicana.

Foto: Imatge de l’Estanc nº 2 del carrer Ponent cedida pel Josep M. Guinovart. Informació facil·litada pel Ramon Tardiu, la Magdalena Borras, la Dolors Ribera i l’Agustí Sendra.