Negocis singulars de Salou. El Forn de Jaume Gesalí.

A la dècada dels anys 30 la majoria de negocis estaven ubicats al carrer Barcelona, entre la via del tren i el moll, i en total eren uns vint-i-cinc. Ja vaig comentar que al carrer Església estava el 'Forn de Salou' dels Bargalló, però en aquesta ocasió escriuré sobre el forn del Jaume Gesalí Rosell.

Al carrer Barcelona, al costat de la Font, hi havia el 'Forn i Confiteria del Jaume Gesalí'. En Jaume, l'any 1909, va marxar cap a Buenos Aires (Argentina) per obrir-se camí a la vida i aprendre un ofici. El 1934 tornà a casa seva i ve a Salou per construir un forn nou de pa en una finca que hi havia entre la Duana i la Font del poble.

A part d'elaborar el pa normal, feia, segons la publicitat dels anys trenta, "Pa de viena i integral, coques i tota classe de pastisseria, especialitat amb els encàrrecs amb servei a domicili". Com anècdota, vull comentar que, de la meva infància, recordo que el Jaume venia un panet rodó anomenat 'Peter Pan', que era la meva debilitat per berenar, acompanyat d’un trosset de xocolata que la meva mare em donava.

Durant la Guerra Civil, el forn fou requisat per les tropes de la República per fer pa per als combatents i per als salouencs. Un cop finalitzada la guerra, va continuar amb el negoci del pa i pastisseria amb l’experiència que portava de l’Argentina. 

El negoci va ser venut el 1956 a Ramon Pascual Alcayne, que després va ser la 'Pastisseria Ramon', avui dia ubicada al carrer Església com a ‘Petit Ramon’.

Foto: Roseta Gesalí amb els treballadors del Jaume a la porta de l'establiment (anys 50). Font: Roseta Gesalí. 

Negocis singulars de Salou. Colmado Blasi

Per començar a parlar del ‘Colmado Blasi’ ens hem de remuntar a l’any 1880, on al port de Salou hi havia molts pocs negocis. Un d’aquells era una taverna o tenda d’aiguardent regentada per Miguel Sans Batet, nascut a Alcover l'any 1827.

Uns anys més tard, i més concretament a les acaballes del segle XIX, portava el negoci la seva dona Teresa Sentís Aragonés, nascuda a Duesaigües l'any 1831, però ara com a tenda de comestibles. La filla d’ells, Teresa Sans Sentís, es va casar amb l’Esteve Ferran Martí.

Corria l’any 1911 i el negoci de comestibles anava a nom de l’Esteve. D’aquest matrimoni va néixer la Teresa Ferran Sans que al cap dels anys va contraure matrimoni amb el Ramon Blasi Milà. D’aquest cognom ve el nom comercial del ‘Colmado Blasi’.

La Teresa Ferran Sans i el Ramon Blasi Milà van tenir tres fills: la Teresa, el Ramon i l’Esteve, que van ser els continuadors del negoci, també amb altres punts de venda a part del local original. Els tres germans compartien la gestió del negoci i, a més a més, la família Blasi tenia un terreny agrícola d’avellaners anomenat Sangulí.

En aquest terreny, després de ser explotat com a gravera, van decidir muntar un càmping que es va inaugurar l'any 1972. Els tres germans es van repartir les tasques dels negocis i, en un repartiment final de les propietats, l’Esteve Blasi es va quedar com a propietari del càmping que amb els anys s’ha convertit en el famós i guardonat ‘Càmping Sangulí’. Anys més tard es va ampliar en un altre càmping amb categoria de luxe l’anomenat ‘Càmping Cambrils Park’. El seu successor en la propietat del negoci és el fill Xavier Blasi Gacho.

Foto: Colmado Blasi al carrer Barcelona, 11. Fotografia dels anys 70 cedida per la Teresa Blasi Ferran. Les dades són procedents de l’Arxiu Històric Municipal de Vila-seca.