Corria l’any 1907 i situat al davant de l’estació del ‘Carrilet’ hi havia el ‘Cafè-Restaurant de Salou’ regentat per José García; segons la seva publicitat de l’època deia: “Servicio esmerado y a la carta a todas horas *lujosas i cómodas habitaciones* precios económicos”, uns anys més tard va ser l’Hotel Llurba.
Això és una petita mostra d’un incipient inici d’activitat turística i gràcies a les recomanacions dels metges higienistes de l’època, els banys de mar van guanyar adeptes als principis del segle passat. Va ser aleshores quan les platges van tenir una gran afluència de banyistes, ja que la gent de llavors les veia com un espai d’oci per a tothom.
‘L’Hotel-Restaurant Llurba’ era regentat el 1929 per Pere Llurba Aymemí, tenia cuina francesa i espanyola, el seu número de telèfon era el 17; en els seus inicis també va ser anomenat ‘Fonda de l’Estació’ i acollia els viatgers de les dues línies fèrries.
L’hotel estava situat on avui està l’Esplai de la Gent Gran de ‘La Caixa’, al davant de l’antiga estació del ‘Carrilet’. La Maria Llurba va ser l’última propietària abans que l’hotel passés a ser el ‘Casal de Salou’.
Foto: Factura del ‘Cafè-Restaurant de Salou’, any 1907. Imatge cedida per Fernando Llauradó.
Quan era petita vaig conèixer la Maria Llurba. Els meus avis, Cristofol Piñol Figueras i Enriqueta Subirats Mañé vivien al costat, a una casa de tres pisos y baixos amb jardinet que ja fa molts anys va anar per terra, Els meus avis vivien al segon i les meves cosines ( filles de Enric Piñol Subirats ( Enriquet), pujavem al terrat i ajudavem l' avi a arreglar els forats que es feien a les xarxes de pescar. Em fa molta tristor que hagi desaparegut aquella casa.
ResponEliminaLes meves cosines i jo volia dir
ResponEliminaJo sóc Llurba. I el pare va treballar gairebé tota la vida a Salou, però no me,n va dir mai res. Potser va deixar d,existir fa molts anys i el pare ja no el va arribar a conèixer. Sabeu quan va tancar? Gràcies!
ResponElimina