Actualment tothom coneix aquest negoci a Salou,
ja que ja fa 63 anys que funciona, fundat el 1955 pel Joan Llauradó Vilas al
carrer Barcelona, número 17. Aquesta casa, actualment reformada, va ser
comprada pels seus pares, Pere Llauradó (germà de Mossèn Llauradó) i Maria
Vilas uns anys abans, i tenia dos locals separats per una escala que donava
accés a dos pisos. En un principi el negoci es va ubicar al local de la dreta.
El Joan Llauradó, la seva dona, Maria Sandalinas, i el fill, Fernando, vivien a Barcelona i tenien un negoci de venda de bacallà. Com que veien que el negoci no anava del tot bé, van decidir venir a Salou, juntament amb les germanes de la mare, Josefina i Remei, per tirar endavant un negoci de perfumeria, souvenirs i articles de pesca en el mencionat local.
Comenta el Fernando: "El bacallà, de ser el plat bàsic de la gent treballadora, va passar a ser el menjar dels rics, ja que per culpa del pla d'estabilització del Govern de l'Estat, tot el que s'importava s'havia de pagar amb dòlars, i es va promocionar el que es podia fer aquí, introduint el pollastre com a plat popular i es van incorporar begudes i aliments revolucionaris per aquella època com la Coca-Cola, l'Avecrem, les sopes de sobre Gallina Blanca, Maggi, etc. Canviant així els costums alimentaries del moment".
El primer negoci figurava com a Perfumeria Ly's, i a part dels productes que venien, van començar a vendre rodets de fotos de les marques Kodak, Valca, Agfa i Ferrania. El Joan va decidir quedar-se un temps més a Barcelona per liquidar el negoci del bacallà i va deixar al seu fill Fernando, de només 15 amb els avis, al capdavant del negoci de Salou.
En aquells anys 60 la fotografia era molt precària, tant per obtenir rodets com per revelar les fotos. Tot el material fotogràfic entrava per la frontera d'Irun ben segellat i controlat. El Joan tenia contactes, tant de clients de la pesca salada com de professionals de la fotografia de Barcelona, i li proporcionaven els rodets amb comptagotes. La casa Agfa, per posar un exemple, li venia 40 rodets i al cap d'un temps la casa Kodak 40 més. Tot era en blanc i negre de pas universal o 35 mm i, és clar, era insuficient pel volum de venda de Salou.
La primera tenda de fotografia es va dir Fernan's i es va inaugurar al carrer València, número 8, allí també venien souvenirs, perfumeria i articles de fotografia com màquines, rodets, revelat, copies, etc. Era molt petita, ja que era el menjador de la casa existent, i tenia dos graons per entra-hi amb una vitrina i un taulell. En aquells anys la venda de màquines, i en general la fotografia, era només a l'abast de poca gent.
També comenta el Fernando que: "A part de la manca de gènere per vendre també tenia problemes per revelar les pel·lícules. Jo preparava els químics com el revelador, el fixador i només podia revelar cinc rodets de cop; així que vaig anar aprendre més bé l'ofici a la casa Arpí que estava a la Rambla de Barcelona, sense cobrar res. Era una tenda que revelava de 80 a 100 rodets diaris i quan venia la Flota Americana eren uns 400 al dia. També vaig treballar en una agència de publicitat anomenada 'Brindis', que feien la propaganda del rellotge Duward i altres coses, per aprendre a il·luminar les escenes que retrataven, aleshores tot s'il·luminava amb focus de llum, però ja es començava a utilitzar el flaix electrònic".
Continuarà...
Foto: La imatge és de la tenda anomenada Ly's del carrer Barcelona número 17. La fotografia cedida pel Fernando Llauradó Sandalinas.
El Joan Llauradó, la seva dona, Maria Sandalinas, i el fill, Fernando, vivien a Barcelona i tenien un negoci de venda de bacallà. Com que veien que el negoci no anava del tot bé, van decidir venir a Salou, juntament amb les germanes de la mare, Josefina i Remei, per tirar endavant un negoci de perfumeria, souvenirs i articles de pesca en el mencionat local.
Comenta el Fernando: "El bacallà, de ser el plat bàsic de la gent treballadora, va passar a ser el menjar dels rics, ja que per culpa del pla d'estabilització del Govern de l'Estat, tot el que s'importava s'havia de pagar amb dòlars, i es va promocionar el que es podia fer aquí, introduint el pollastre com a plat popular i es van incorporar begudes i aliments revolucionaris per aquella època com la Coca-Cola, l'Avecrem, les sopes de sobre Gallina Blanca, Maggi, etc. Canviant així els costums alimentaries del moment".
El primer negoci figurava com a Perfumeria Ly's, i a part dels productes que venien, van començar a vendre rodets de fotos de les marques Kodak, Valca, Agfa i Ferrania. El Joan va decidir quedar-se un temps més a Barcelona per liquidar el negoci del bacallà i va deixar al seu fill Fernando, de només 15 amb els avis, al capdavant del negoci de Salou.
En aquells anys 60 la fotografia era molt precària, tant per obtenir rodets com per revelar les fotos. Tot el material fotogràfic entrava per la frontera d'Irun ben segellat i controlat. El Joan tenia contactes, tant de clients de la pesca salada com de professionals de la fotografia de Barcelona, i li proporcionaven els rodets amb comptagotes. La casa Agfa, per posar un exemple, li venia 40 rodets i al cap d'un temps la casa Kodak 40 més. Tot era en blanc i negre de pas universal o 35 mm i, és clar, era insuficient pel volum de venda de Salou.
La primera tenda de fotografia es va dir Fernan's i es va inaugurar al carrer València, número 8, allí també venien souvenirs, perfumeria i articles de fotografia com màquines, rodets, revelat, copies, etc. Era molt petita, ja que era el menjador de la casa existent, i tenia dos graons per entra-hi amb una vitrina i un taulell. En aquells anys la venda de màquines, i en general la fotografia, era només a l'abast de poca gent.
També comenta el Fernando que: "A part de la manca de gènere per vendre també tenia problemes per revelar les pel·lícules. Jo preparava els químics com el revelador, el fixador i només podia revelar cinc rodets de cop; així que vaig anar aprendre més bé l'ofici a la casa Arpí que estava a la Rambla de Barcelona, sense cobrar res. Era una tenda que revelava de 80 a 100 rodets diaris i quan venia la Flota Americana eren uns 400 al dia. També vaig treballar en una agència de publicitat anomenada 'Brindis', que feien la propaganda del rellotge Duward i altres coses, per aprendre a il·luminar les escenes que retrataven, aleshores tot s'il·luminava amb focus de llum, però ja es començava a utilitzar el flaix electrònic".
Continuarà...
Foto: La imatge és de la tenda anomenada Ly's del carrer Barcelona número 17. La fotografia cedida pel Fernando Llauradó Sandalinas.
