El Jaume Gesalí Rosell tenia un forn
de pa al carrer Barcelona núm. 4 i el va traspassar el 1956 al Ramon Pascual
Alcayne i a la seva dona, Cori Poy Tarragó. El Ramon i la Cori van seguir tres
anys més fent pa, alternant amb l'elaboració de pastissos, fins que es van
dedicar exclusivament a la pastisseria artesanal. Del matrimoni nasqueren dos
fills: el fill gran, Ramon, i el petit, Enric.
L'anècdota del perquè van deixar de fer pa, ve d'un diumenge d'estiu en què es van quedar sense pa i van haver queixes a l'Ajuntament, i aleshores alcalde Pere Moles li va dir al Ramon: "Diumenge que ve que no falti ni una barra de pa", i arriba el diumenge i va ploure 'a bots i barrals'. El Ramon a causa de l'avís de l'alcalde va fer moltíssim pa i, és clar, no se'n va vendre gens, i hi havien barres per tot arreu del forn, i el Ramon va dir: Prou de fer pa!
La pastisseria va tenir tres etapes: Els pares sols, els pares amb el fill gran i la tercera etapa, amb el petit (com diu ell: "Va ser la Revolució Francesa"), a causa de les tècniques innovadores del país veí: nous gustos, noves formes, fruites, decoració, etc. L'Enric va aprendre totes les novetats al Gremi de Pastisseria de Barcelona amb els millors mestres pastissers francesos.
El turisme en aquells anys venia molt adinerat amb ganes de consumir, es venien molts pastissos, cava Codorniu, conyac Soberano, conyac 103, entre altres licors. Una altra anècdota va ser que va venir un camió tràiler de la casa Codorniu a descarregar davant de la pastisseria tot ple de caixes de cava, i van haver de tallar el carrer Barcelona al trànsit. Va ser un bon enrenou.
Majoritàriament el turisme estranger era d'Alemanya, Holanda i França, que eren els que compraven més pastissos i licors. La 'Pastisseria Ramon' va crear els gelats 'Pascualino' i el 'Don Pitelo'. El primer eren boles de gelat i nata servit en copa, i el segon amb got de tub de whisky i anava en capes de gelat, nata, i els licors Parfait Amour i Advokaat, i es venien moltíssim.
També elaboraven uns pastissos grans de 40x60 que es venien molt a talls. La fàbrica dels envasats els hi va fer un motlle anomenat 'Ponche', d'aquella mida, per fer més àgil la seva elaboració. En la darrera etapa del negoci, quan venia la Pasqua, les 'mones' tenien el seu protagonisme, ja que se'n podrien vendre unes mil en pocs dies. La típica 'Coca de Sant Joan' del mes de juny, inclús superava aquesta xifra, i cal comentar sobre la 'Coca Ramon', que era la preferida per emportar-se-la de retorn a casa, ben embolicada de record. Una vegada un client en va comprar una per endur-se-la cap a la Índia i la hi va regalar a la Mare Teresa de Calcuta.
Continuarà...
L'anècdota del perquè van deixar de fer pa, ve d'un diumenge d'estiu en què es van quedar sense pa i van haver queixes a l'Ajuntament, i aleshores alcalde Pere Moles li va dir al Ramon: "Diumenge que ve que no falti ni una barra de pa", i arriba el diumenge i va ploure 'a bots i barrals'. El Ramon a causa de l'avís de l'alcalde va fer moltíssim pa i, és clar, no se'n va vendre gens, i hi havien barres per tot arreu del forn, i el Ramon va dir: Prou de fer pa!
La pastisseria va tenir tres etapes: Els pares sols, els pares amb el fill gran i la tercera etapa, amb el petit (com diu ell: "Va ser la Revolució Francesa"), a causa de les tècniques innovadores del país veí: nous gustos, noves formes, fruites, decoració, etc. L'Enric va aprendre totes les novetats al Gremi de Pastisseria de Barcelona amb els millors mestres pastissers francesos.
El turisme en aquells anys venia molt adinerat amb ganes de consumir, es venien molts pastissos, cava Codorniu, conyac Soberano, conyac 103, entre altres licors. Una altra anècdota va ser que va venir un camió tràiler de la casa Codorniu a descarregar davant de la pastisseria tot ple de caixes de cava, i van haver de tallar el carrer Barcelona al trànsit. Va ser un bon enrenou.
Majoritàriament el turisme estranger era d'Alemanya, Holanda i França, que eren els que compraven més pastissos i licors. La 'Pastisseria Ramon' va crear els gelats 'Pascualino' i el 'Don Pitelo'. El primer eren boles de gelat i nata servit en copa, i el segon amb got de tub de whisky i anava en capes de gelat, nata, i els licors Parfait Amour i Advokaat, i es venien moltíssim.
També elaboraven uns pastissos grans de 40x60 que es venien molt a talls. La fàbrica dels envasats els hi va fer un motlle anomenat 'Ponche', d'aquella mida, per fer més àgil la seva elaboració. En la darrera etapa del negoci, quan venia la Pasqua, les 'mones' tenien el seu protagonisme, ja que se'n podrien vendre unes mil en pocs dies. La típica 'Coca de Sant Joan' del mes de juny, inclús superava aquesta xifra, i cal comentar sobre la 'Coca Ramon', que era la preferida per emportar-se-la de retorn a casa, ben embolicada de record. Una vegada un client en va comprar una per endur-se-la cap a la Índia i la hi va regalar a la Mare Teresa de Calcuta.
Continuarà...
Foto: En la imatge podeu veure al Ramon i a la Cori al darrere del taulell ben atapeït de figures de xocolata per Pasqua, la foto és de l'any 1995. Informació facilitada per part dels fills, Ramon i Enric.
