Negocis singulars de Salou. Fotografia, Perfumeria i Boutique Fernan's (2a part)

"A la casa Arpí vaig veure com produir més i d'una forma més automàtica. Al tornar a Salou vaig comprar uns recipients de gres on podia tenir el revelador, l'àcid acètic, el fixador i el rentat. Aconseguies revelar uns vint rodets cada vegada, tot manual però amb més producció".

"Vaig comprar una ampliadora que enfocava automàticament, ja que llavors la que tenia s'enfocava manualment i perdies molt temps. També un fotòmetre d'ampliadora de la casa Agfa i anaves molt més ràpid a l'hora d'imprimir. Els rodets que es feien servir més eren de 35 mm".

"També vaig adquirir una assecadora per a les fotos, molt gran, de la casa Kodak que tenia una producció molt ràpida. També una assecadora de negatius per accelerar el lliurament al client, però tot manual".

"El 1965 vam comprar el primer laboratori semiautomàtic de la marca Mullerson d'Alemanya de la província de Tarragona, juntament amb la botiga Sports Ferré de Reus, que també en van comprar una. Era una màquina de positivat semiautomàtic, i fèiem una producció important de fotos".

De les dues botigues del carrer Barcelona i la del carrer València, va venir la quarta, que era a l'edifici Corinto del carrer Major. Després va venir la 'barraqueta', situada al passeig Jaume I, que tenia aquest nom perquè va ser l'oficina de venda dels apartaments 'Salou Mediterráneo' i després la van habilitar com a tenda Fernan's. En aquest punt de venda ja van implantar no tancar al migdia, ja que a part de la feina de treure tota l'exposició del carrer: articles de platja, bronzejadors, cadires, gandules, 'postaleros', etc. les vendes eren prou importants.

Com una anècdota comentada pel Fernando és que: "Les botigues del carrer Barcelona tancàvem a les deu de la nit i anàvem a sopar, i a quarts de dotze tornàvem a obrir, perquè aprofitàvem la sortida dels estiuejants del Cinema Miramar a l'aire lliure, i és quan es venien les colònies i articles més cars".

Tornant als punts de venda, una altra botiga es va ubicar a l'edifici Agustina de Aragón de la plaça Venus, després va ser el 'Bar Don Yo' del Florenci Boquet i la Carme Cervera. Al passeig Jaume I n'hi ha una a l'edifici Formentor, i fent cantonada a l'avinguda Carles Buïgas i el carrer Brussel·les, una altra de molt cèntrica. A la mateixa avinguda Carles Buïgas n'hi van haver dos de local llogat i actualment funciona una al número 40. També en tenen en actiu una al carrer Barcelona número 42. Fa uns anys una a Tarragona, ara tancada, que funcionava tot l'any i era al carrer Sant Agustí. Actualment està oberta una botiga Fernan's a Cambrils.

Tirant enrere en els anys i, sobretot, a les tendes del carrer Barcelona, es venien colònies fresques, brillantina, massatge facial o aftershave, tot a doll, i com a marques de colònia envasada venien: Guerlain, Chanel, Roger Gallet, Atkinsons, Revlon i tota la gama de Myrurgia i Puig.

També comenta el Fernando: "La roba que veníem era tot de cara a la temporada d'estiu com biquinis, banyadors, bruses, tovalloles, pantalons, però al casar-me amb la Maribel Cabrera, natural de Jadraque (Guadalajara), que venia del negoci de la roba, ja que els seus pares tenien botiga, es va començar a vendre roba de qualitat. Les botigues Fernan's són ara també boutiques i vam iniciar el tema amb primeres marques com Lacoste, Armand Basi, Pierre Cardin, Burberry. Hem tingut dos fills, el Ferran i la Gemma, que són els continuadors del negoci, als quals els hi desitjo tot el millor en el seu futur".

Foto: A la imatge podeu veure al Joan Llauradó Vilas darrera del taulell farcit de colònies. És la darrera foto que li va fer el seu fill Fernando, ja que al cap de dos dies va ser ingressat a l'hospital i ens va deixar. Foto cedida pel seu fill Fernando.

Negocis singulars de Salou. Fotografia, Perfumeria i Boutique Fernan's (1a part)

Actualment tothom coneix aquest negoci a Salou, ja que ja fa 63 anys que funciona, fundat el 1955 pel Joan Llauradó Vilas al carrer Barcelona, número 17. Aquesta casa, actualment reformada, va ser comprada pels seus pares, Pere Llauradó (germà de Mossèn Llauradó) i Maria Vilas uns anys abans, i tenia dos locals separats per una escala que donava accés a dos pisos. En un principi el negoci es va ubicar al local de la dreta.

El Joan Llauradó, la seva dona, Maria Sandalinas, i el fill, Fernando, vivien a Barcelona i tenien un negoci de venda de bacallà. Com que veien que el negoci no anava del tot bé, van decidir venir a Salou, juntament amb les germanes de la mare, Josefina i Remei, per tirar endavant un negoci de perfumeria, souvenirs i articles de pesca en el mencionat local.

Comenta el Fernando: "El bacallà, de ser el plat bàsic de la gent treballadora, va passar a ser el menjar dels rics, ja que per culpa del pla d'estabilització del Govern de l'Estat, tot el que s'importava s'havia de pagar amb dòlars, i es va promocionar el que es podia fer aquí, introduint el pollastre com a plat popular i es van incorporar begudes i aliments revolucionaris per aquella època com la Coca-Cola, l'Avecrem, les sopes de sobre Gallina Blanca, Maggi, etc. Canviant així els costums alimentaries del moment".

El primer negoci figurava com a Perfumeria Ly's, i a part dels productes que venien, van començar a vendre rodets de fotos de les marques Kodak, Valca, Agfa i Ferrania. El Joan va decidir quedar-se un temps més a Barcelona per liquidar el negoci del bacallà i va deixar al seu fill Fernando, de només 15 amb els avis, al capdavant del negoci de Salou.

En aquells anys 60 la fotografia era molt precària, tant per obtenir rodets com per revelar les fotos. Tot el material fotogràfic entrava per la frontera d'Irun ben segellat i controlat. El Joan tenia contactes, tant de clients de la pesca salada com de professionals de la fotografia de Barcelona, i li proporcionaven els rodets amb comptagotes. La casa Agfa, per posar un exemple, li venia 40 rodets i al cap d'un temps la casa Kodak 40 més. Tot era en blanc i negre de pas universal o 35 mm i, és clar, era insuficient pel volum de venda de Salou.

La primera tenda de fotografia es va dir Fernan's i es va inaugurar al carrer València, número 8, allí també venien souvenirs, perfumeria i articles de fotografia com màquines, rodets, revelat, copies, etc. Era molt petita, ja que era el menjador de la casa existent, i tenia dos graons per entra-hi amb una vitrina i un taulell. En aquells anys la venda de màquines, i en general la fotografia, era només a l'abast de poca gent.

També comenta el Fernando que: "A part de la manca de gènere per vendre també tenia problemes per revelar les pel·lícules. Jo preparava els químics com el revelador, el fixador i només podia revelar cinc rodets de cop; així que vaig anar aprendre més bé l'ofici a la casa Arpí que estava a la Rambla de Barcelona, sense cobrar res. Era una tenda que revelava de 80 a 100 rodets diaris i quan venia la Flota Americana eren uns 400 al dia. També vaig treballar en una agència de publicitat anomenada 'Brindis', que feien la propaganda del rellotge Duward i altres coses, per aprendre a il·luminar les escenes que retrataven, aleshores tot s'il·luminava amb focus de llum, però ja es començava a utilitzar el flaix electrònic".

Continuarà...

Foto: La imatge és de la tenda anomenada Ly's del carrer Barcelona número 17. La fotografia cedida pel Fernando Llauradó Sandalinas.

Negocis singulars de Salou. 'Pastisseria Ramon' (2a part)

(Continuació 1a part)

Una anècdota comentada pels fills és que: "Una vegada trucà el telèfon i es posà un treballador, i diu la persona que truca: 'Aquí la casa de su Excelencia el Generalísimo, que se ponga la señora Cori', i el treballador li contesta: 'Vaya con las bromas a otra parte'. Al cap d'un minut tornen a trucar i diuen el mateix, però amb un to més pujat. Resulta que sovint estiuejava a Salou el secretari de Franco, que era Don Fernando Fuertes de Villavicencio, i volien encomanar un pastís d'aniversari per al secretari. I, està clar, correm-hi tots a fer-ho.

Una comanda, millor dit dues comandes, que el Joan Ma Bartolí, director de La Cage de Medrano, va ser un pastís monumental per a la discoteca pel vintè i també, cinc anys més tard, pel vint-i-cinquè aniversari de la discoteca. L'estructura dels dos pastissos era de fusta però el primer era quadrada i el segon rodona. Els pastissos estaven fets amb motlles de 40x60 cm, i en van elaborar dos-cents de cinc quilos més la decoració, que feia un total de 1.100 quilos. Els transportaven de vint-i-cinc en vint-i-cinc des de l'obrador del carrer Barcelona fins a la discoteca. Una bona feinada, però una gran satisfacció pel resultat.

En els seus inicis, la pastisseria també elaborava galetes que s'envasaven en una caixa i un representant les venia per tota Espanya. Com a clients famosos que van anar a la pastisseria podem citar: el Peret, el Manolo Escobar, el Màgic Andreu, el Julio Iglesias, el Johan Cruyff, el Rinus Michels, la Pilar Rahola, l'Artur Mas, el Jordi Pujol, el Miquel Roca Junyent, el Rodolfo Martín Villa, el Ramon Barnils o la Nuria Cadenas. Com que a la pastisseria es feien xerrades i es parlava de tot, tant de la Segregació de Salou, com del Barça, com de política, etc., en una ocasió, quan va anar la Nuria Cadenas, van rebre una trucada tot dien: "Si dejan hablar a Nuria Cadenas, que se atengan a las consecuencias", encara esperen 'las consecuencias'. El Ramon Pascual sempre deia que ell era català i del Barça, i que al seu negoci tenia cabuda tothom.

A finals dels 80, la pastisseria va guanyar un premi a 'La Millor Mona Artística de Xocolata' a la Fira Alimentària.

Comenten els fills Ramon i Enric: "A la nostra pastisseria no es feien servir ni succedanis ni productes no naturals, tot es començava de zero segons el formulari tradicional del pare, seguint tots els passos de la pastisseria artesanal. Teníem com a principi la qualitat del producte, per sobre de tot".

Els fills descriuen a la mare, la Cori Poy, com el 'pal de paller' de la família, i que el pare era la 'rauxa i ella el 'seny'. I també els fills volen citar en aquestes línies els noms dels seus treballadors més destacats en el negoci: la Pilar Celades, la Nuri Luna, la Cory Plana, la Poli Navas, la Rosita i la Pepita Reverté, l'Eva Martínez i l'Alfonso Martínez (filla i pare), el Joan Ollé i la Gloria Rodrigo.

Foto: Imatge de l'obrador amb el Ramon Pascual i el fill gran, Ramon, rematant un pastís de cinc pisos. La foto és dels anys 80. Tota la informació és gràcies als fills Ramon i Enric Pascual Poy.

Negocis singulars de Salou. 'Pastisseria Ramon' (1a part)

El Jaume Gesalí Rosell tenia un forn de pa al carrer Barcelona núm. 4 i el va traspassar el 1956 al Ramon Pascual Alcayne i a la seva dona, Cori Poy Tarragó. El Ramon i la Cori van seguir tres anys més fent pa, alternant amb l'elaboració de pastissos, fins que es van dedicar exclusivament a la pastisseria artesanal. Del matrimoni nasqueren dos fills: el fill gran, Ramon, i el petit, Enric.

L'anècdota del perquè van deixar de fer pa, ve d'un diumenge d'estiu en què es van quedar sense pa i van haver queixes a l'Ajuntament, i aleshores alcalde Pere Moles li va dir al Ramon: "Diumenge que ve que no falti ni una barra de pa", i arriba el diumenge i va ploure 'a bots i barrals'. El Ramon a causa de l'avís de l'alcalde va fer moltíssim pa i, és clar, no se'n va vendre gens, i hi havien barres per tot arreu del forn, i el Ramon va dir: Prou de fer pa!

La pastisseria va tenir tres etapes: Els pares sols, els pares amb el fill gran i la tercera etapa, amb el petit (com diu ell: "Va ser la Revolució Francesa"), a causa de les tècniques innovadores del país veí: nous gustos, noves formes, fruites, decoració, etc. L'Enric va aprendre totes les novetats al Gremi de Pastisseria de Barcelona amb els millors mestres pastissers francesos.

El turisme en aquells anys venia molt adinerat amb ganes de consumir, es venien molts pastissos, cava Codorniu, conyac Soberano, conyac 103, entre altres licors. Una altra anècdota va ser que va venir un camió tràiler de la casa Codorniu a descarregar davant de la pastisseria tot ple de caixes de cava, i van haver de tallar el carrer Barcelona al trànsit. Va ser un bon enrenou.

Majoritàriament el turisme estranger era d'Alemanya, Holanda i França, que eren els que compraven més pastissos i licors. La 'Pastisseria Ramon' va crear els gelats 'Pascualino' i el 'Don Pitelo'. El primer eren boles de gelat i nata servit en copa, i el segon amb got de tub de whisky i anava en capes de gelat, nata, i els licors Parfait Amour i Advokaat, i es venien moltíssim.

També elaboraven uns pastissos grans de 40x60 que es venien molt a talls. La fàbrica dels envasats els hi va fer un motlle anomenat 'Ponche', d'aquella mida, per fer més àgil la seva elaboració. En la darrera etapa del negoci, quan venia la Pasqua, les 'mones' tenien el seu protagonisme, ja que se'n podrien vendre unes mil en pocs dies. La típica 'Coca de Sant Joan' del mes de juny, inclús superava aquesta xifra, i cal comentar sobre la 'Coca Ramon', que era la preferida per emportar-se-la de retorn a casa, ben embolicada de record. Una vegada un client en va comprar una per endur-se-la cap a la Índia i la hi va regalar a la Mare Teresa de Calcuta. 

Continuarà...

Foto: En la imatge podeu veure al Ramon i a la Cori al darrere del taulell ben atapeït de figures de xocolata per Pasqua, la foto és de l'any 1995. Informació facilitada per part dels fills, Ramon i Enric.