Construccions Cherta van enderrocar
l’antiga caserna de la Guàrdia Civil de l’edifici Marisol per refer al seu lloc
un edifici amb balconades avui dia desaparegut; també van fer les oficines
provisionals de la Comandància de Marina de Tarragona; l’edifici Playamero de
la platja Capellans (juntament amb dos constructors locals); un xalet a
Vilafortuny del senyor Roger, propietari de la fàbrica de rentadores Crolls de
Reus; el manteniment puntual del Xalet Bonet i la restauració de la seva bonica
xemeneia. L’edifici Nauta, que està al passeig Jaume I, acabat el 1977, va ser
el darrer construït pels germans Cherta, sent l’encarregat de l’obra el Joaquim
Borràs Aragó.
L’edifici més ràpid en construir-se va ser l’Hotel Calafont. Les obres van començar a l’octubre i es van acabar el juny de l’any següent. Van durar només nou mesos, però treballant-hi des de les vuit del matí fins a quasi les dotze de la nit. Els turistes, al mes de juny, entraven a les dues primeres plantes de l’hotel i es feien, a corre-cuita, els darrers treballs de l’obra i la jardineria. Els encarregats de l’obra van ser el Josep Maria Cherta (fill del Josep) i el Miquel Arbós Aragonés.
L’edifici amb més dificultat de fer va ser l’Alborán. Com que el terreny natural era tan tou i humit, els fonaments es van haver de reforçar molt amb pilotatges nous a causa de l’existència d’algues marines al subsòl que van provocar un petit moviment de l’edifici quan es construïa, amb el consegüent ensurt.
Construccions Cherta, com he dit abans, va començar la seva activitat el
1949 i la va acabar el 1977. Totes les obres que van fer són de gran qualitat i
ben apreciades pels seus propietaris. Va ser una etapa d’una gran febre
constructora i que juntament amb altres empreses i professionals de la
construcció van fer venir els estiuejants a gaudir de les nostres platges i
així tirar endavant l’economia de Salou.
També he de dir que, amb la construcció i urbanització tan a prop del mar, es van destruir un munt de llocs paradisíacs de la nostra costa en detriment d’un entorn verge. Des d’aquest bloc demano a les autoritats actuals i futures una mica més de sensibilitat cap al nostre entorn, perquè així les noves generacions puguin gaudir de les nostres cales, platges, pinedes i del territori en general.
Aquí teniu una mostra del que s’ha fet des de fa anys: s’han enderrocat
xalets, edificis emblemàtics i restes arqueològiques com el xalet Punyed, el xalet
Villa Alegranza, el xalet Ferraté, el xalet del Tomàs Miarnau, el xalet Cuota,
el xalet Santillana, el xalet María Cristina, el xalet del doctor Cavallé, el
xalet Gras, l’hotel La Terraza, l’hotel Llurba, l’edifici de la Bona Estada, el
pinar i les dunes de la platja dels Capellans, els arenals de la platja Llarga
i Cala Font, la Torre Nova (de mitjans del segle XVII), l’antiga Duana del port
(del 1820), bona part del jaciment ibèric de la Cel·la i la vil·la romana de La
Burguera en la seva totalitat.
Foto: és quan es construïa l’hotel Calafont a la cala del mateix nom i
encara hi mancaven un o dos pisos més. La informació de l’escrit i la foto (de Fernan’s)
va ser donada pel Josep Cherta Loriente. També hi ha col·laborat el Miquel
Arbós Aragonés, i amb dades del meu arxiu personal.
