Els dos cinemes de la meva infància i joventut a
Salou, eren el 'Cinema Miramar' del Joaquim Aragonés Forés al carrer València i
el 'Cinema Marina' del Joaquim Oliva Mestre, els darrers anys ubicat al carrer
Major. També he de dir que abans dels dos cinemes mencionats, a Salou hi va
haver el 'Cinema Germà' del salouenc Francesc Germà Sanz, ubicat al pati de
darrere de l'Hotel Germà (després Hotel Mónaco) del carrer Barcelona. Però el post
d'avui el dedico exclusivament al 'Cinema Miramar' de la família Aragonés.
Al carrer València hi havia el 'Cinema Miramar'
fundat el 1953 sent el seu propietari Joaquim Aragonés Forés, natural de
Mont-roig del Camp i la seva dona, Emília Saiz Devesa, natural de Salou. Abans
de tenir el cinema, el Joaquim Aragonés era fuster de professió a l'igual que
el seu pare, Joaquim Aragonés Benach, i el seu germà Pere. Feien tot tipus de
treballs de fusteria, construcció i venda de casetes de bany i es cuidaven del
seu muntatge i reparació. També tenien, en aquell temps, una tenda de comestibles
anomenada 'Salauris' al carrer Barcelona.
La primera pel·lícula base que van projectar va ser
'El signo del Renegado' i com a complement 'Maria Dolores' En aquells temps
l'entrada costava 6 pessetes i els diumenges 7. Van tenir un altre cinema a
Cambrils anomenat 'Cine Español', inaugurat el 1957, que era de lloguer, en un
principi. A Salou també tenien un cinema a l'aire lliure, que era el complement
ideal de les nits d'estiu, que donava al carrer Carril i que també s'utilitzava
com a pista de ball a l'època estival. Venien a tocar orquestres i conjunts com
'Los Aguilas' i 'Los Players' (després 'Ritmo Azul'), entre altres. Abans de la
sessió i a la mitja part obria el bar del cinema on els clients podien comprar
el seu refresc, gelat, etc. Tota la família col·laborava en les tasques del
cinema. En els darrers anys es va encarregar del bar l'Ángeles Yesa Jiménez.
De les pel·lícules que més van omplir les sales en
aquells temps van ser: 'Los Diez Mandamientos', 'Ben-Hur', 'El desembarco de
Normandia', 'Doctor Zhivago', 'Los Pájaros', 'La túnica sagrada' (va ser la
primera pel·lícula en Cinemascop), 'Lawrence de Arabia', 'Psicosis', 'El Puente
sobre el Río Kwai', i altres de diferent temàtica. Això si, els documentals del
No-Do no podien faltar abans de la sessió. Durant molts anys, i entre altres,
l'encarregat de la projecció de les pel·lícules va ser el Miquel Arbós, el
primer porter va ser el Miguel Carmona i també ho va ser el Pedro Saez.
El fill, Quim Aragonés, va ser l'empresari del
negoci fins al seu tancament l'any 1998 tenint molta part de culpa l'arribada
de les pel·lícules de vídeo que van fer tancar moltes sales de cinema a tota
Espanya. L'última pel·lícula projectada va ser ‘Godzilla’. És molt difícil resumir
en tan poques línies els quaranta-cinc anys d'un negoci tan entranyable per les
persones amants del Setè Art.
Foto: La imatge del 1955 pertany a la porta
d'entrada del 'Cinema Miramar' del carrer València, cedida per la família.
Informació proporcionada per l'Emilia Saiz Devesa i el fill Quim Aragonés.
