Negocis singulars de Salou. 'Pastisseria Ramon' (1a part)

El Jaume Gesalí Rosell tenia un forn de pa al carrer Barcelona núm. 4 i el va traspassar el 1956 al Ramon Pascual Alcayne i a la seva dona, Cori Poy Tarragó. El Ramon i la Cori van seguir tres anys més fent pa, alternant amb l'elaboració de pastissos, fins que es van dedicar exclusivament a la pastisseria artesanal. Del matrimoni nasqueren dos fills: el fill gran, Ramon, i el petit, Enric.

L'anècdota del perquè van deixar de fer pa, ve d'un diumenge d'estiu en què es van quedar sense pa i van haver queixes a l'Ajuntament, i aleshores alcalde Pere Moles li va dir al Ramon: "Diumenge que ve que no falti ni una barra de pa", i arriba el diumenge i va ploure 'a bots i barrals'. El Ramon a causa de l'avís de l'alcalde va fer moltíssim pa i, és clar, no se'n va vendre gens, i hi havien barres per tot arreu del forn, i el Ramon va dir: Prou de fer pa!

La pastisseria va tenir tres etapes: Els pares sols, els pares amb el fill gran i la tercera etapa, amb el petit (com diu ell: "Va ser la Revolució Francesa"), a causa de les tècniques innovadores del país veí: nous gustos, noves formes, fruites, decoració, etc. L'Enric va aprendre totes les novetats al Gremi de Pastisseria de Barcelona amb els millors mestres pastissers francesos.

El turisme en aquells anys venia molt adinerat amb ganes de consumir, es venien molts pastissos, cava Codorniu, conyac Soberano, conyac 103, entre altres licors. Una altra anècdota va ser que va venir un camió tràiler de la casa Codorniu a descarregar davant de la pastisseria tot ple de caixes de cava, i van haver de tallar el carrer Barcelona al trànsit. Va ser un bon enrenou.

Majoritàriament el turisme estranger era d'Alemanya, Holanda i França, que eren els que compraven més pastissos i licors. La 'Pastisseria Ramon' va crear els gelats 'Pascualino' i el 'Don Pitelo'. El primer eren boles de gelat i nata servit en copa, i el segon amb got de tub de whisky i anava en capes de gelat, nata, i els licors Parfait Amour i Advokaat, i es venien moltíssim.

També elaboraven uns pastissos grans de 40x60 que es venien molt a talls. La fàbrica dels envasats els hi va fer un motlle anomenat 'Ponche', d'aquella mida, per fer més àgil la seva elaboració. En la darrera etapa del negoci, quan venia la Pasqua, les 'mones' tenien el seu protagonisme, ja que se'n podrien vendre unes mil en pocs dies. La típica 'Coca de Sant Joan' del mes de juny, inclús superava aquesta xifra, i cal comentar sobre la 'Coca Ramon', que era la preferida per emportar-se-la de retorn a casa, ben embolicada de record. Una vegada un client en va comprar una per endur-se-la cap a la Índia i la hi va regalar a la Mare Teresa de Calcuta. 

Continuarà...

Foto: En la imatge podeu veure al Ramon i a la Cori al darrere del taulell ben atapeït de figures de xocolata per Pasqua, la foto és de l'any 1995. Informació facilitada per part dels fills, Ramon i Enric.   

Negocis singulars de Salou. 'Sales de Festes, Boites i Discos' (2a part)

La discoteca 'Flash Back' va ser inaugurada pel Vicente Battini el 1969, que quan va venir de l'illa de Còrsega amb uns amics va decidir muntar la discoteca que actualment encara funciona a les mans del seu fill, Hugo.

Explica l'Emilio Izquierdo sobre la 'Flash Back': "Al principi, quan plovia molt tota la zona s'inundava i això repercutia en el negoci", i afegeix que "la considero la disco més ben portada, ja que els dissabtes a la tarda era per als més joves amb begudes sense alcohol, per la nit era per als adults, i els diumenges a la tarda, per als més grans amb balls de saló, boleros i música lenta". Diu: "En una ocasió recordo que va actuar Peret. Ara el fill ha diversificat la gestió obrint la disco per a estudiants, empreses, solters, etc."

Una altra famosa discoteca va ser 'El Caballo Blanco' que es va inaugurar el 1973 i estava al carrer Brussel·les. Comenta l'Emilio: "L'Angel Wenceslao Rubio la va inaugurar i va ser el seu director molts anys". La disco obria totes les nits de l'any i era l'única que tenia un generador de corrent elèctrica i, d'aquesta manera, quan la llum marxava a Salou, sobretot quan plovia molt, l'assistència era massiva i s'omplia de gom a gom. I afegeix: "Treballava moltíssim, ja que la sala estava molt ben decorada. Un DJ molt famós, anomenat Danny Kubala, hi va treballar i també a la 'Saint Germain' i la 'Kanguro'". Un altre DJ va ser Jose Martins, que després va anar a la Pachá de Sitges. 'El Caballo Blanco' fa anys que està tancada.

Una altra discoteca i també sala de festes, 'La Punta Dorada', estava situada a l'actual carrer dels Replanells, on avui està l'hotel Negresco, en un lloc privilegiat de la nostra costa. En un principi, figurava com a propietari l'Esteban Petit Fortuny i, anys més tard, ho va regentar el Francisco Germà Sanz.

Altres Sales de Festes i Discoteques van ser (pot ser que en falti alguna més): Le Saint Germain, Pinos Club, Georgia, Pepe's Club, El Rancho, Flamingo, Acapulco, Bing-Bing Club, Boite Coupe, La Clocha, Bubus, Champs Elysees, Disco C.Y.E, El Cortijo, El Canguro, El Sotano, Le Clochard, Shalako, Hilarios, Amadeus, Alhambra, Zas, Pachá, King Club, Bolero, Tamarindo, Cachito, El Patio, Liberty, Galas, El Golpe, Parchís, Bye-Bye, New York, El Faraon, Chatelet, Jardín de las Delícias (funciona actualment), algunes van anar canviant de nom en el transcurs dels anys. Des d'aquest post faig un homenatge a totes aquelles persones, com fundadors, directius i treballadors que van fer possible aquells anys inoblidables.

Els cantants i conjunts més escoltats en aquells anys van ser (i encara em quedo molt curt): Joan Baez, Miriam Makeba, Bob Dylan, James Brown, The Beach Boys, The Mamas And The Papas, Simon and Garfunkel, Pink Floyd, Creedence Clearwater Revival, Leonard Cohen, The Beatles, Elvis Presley, Rolling Stones, Frank Sinatra, Los Brincos, Sonido de Philadelphia, Los Pekenikes, Deep Purple, Karina, Tom Jones, Roberto Carlos, Neil Diamond, George Harrison, Santana, The Bee Gees, Juan y Junior, Elton John, David Bowie, Cecilia, Jeannette, Adamo, Juan Pardo, Police, Jimi Hendrix, Queen, Supertramp, Pet Shop Boys, Michael Jackson, Led Zeppelin i molts més.

Foto: Sala de Festes 'Alhambra', situada al moll de Salou en l'antic Casino, avui el seu nom és 'House of Illusion'. No sé l'autoria ni la data de la foto, però me la va proporcionar el Josep Ma Guinovart. 

Negocis singulars de Salou. 'Sales de Festa, Boites i Discos' (1a part)

Qui de vosaltres, estimats lectors, no anat a ballar a una discoteca de Salou? Qui de vosaltres (d'una certa edat) no s'ha emocionat a l'escoltar una cançó d'aquells anys? Pràcticament, ja no en queden d'aquests locals d'esbarjo de finals dels 60 fins als darrers anys dels 80. Va ser un lloc de trobada de la joventut per gaudir de bona música i 'lligar'. Les primeres sales i discoteques van ser: La Bolera, La Cage de Medrano, Don Quijote, Le Saint Germain, Flash Back, Kanguro, Karting Club, Georgia o El Rancho.

Una de les pioneres va ser la discoteca 'La Cage de Medrano', ubicada a l'avinguda Carles Buïgas (abans avinguda Gobernador González Sama). Els seus fundadors van ser Joan M. Bartolí i, el seu cosí, Domingo Benavent, que la van inaugurar el juliol del 1967. Em comenta l'Emilio Izquierdo (extreballador): "El local, els tres primers anys, era una carpa de circ (comprada d'un circ antic a València) i la pista de ball estava decorada com si fos una gàbia de feres, després es va modificar més o menys com està ara".

Joan M. Bartolí, a l’entrevista a infoCamp Tarragona, explica: "Anava directament a Londres a fer la selecció dels discos que, després arribaven per correu. Musicalment parlant, La Cage era molt avançada en el seu temps". En els primers anys l'entrada costava 125 pessetes amb la consumició inclosa, si volies una copa durant l'estada, aquesta en costava 75.

Avui dia, La Cage està en actiu i és la més veterana de Salou. La disco Tiffany's (1965) de Platja d'Aro, i la Pachá (1966) de Sitges, van encetar una altra manera d'entendre l'oci nocturn als anys 60.

La disco 'Mocambo', situada a la carretera de la Costa a tocar de La Pineda (Vila-seca), va obrir les seves portes el 1969; els seus propietaris eren el Salvador Nolla Moragas i la seva dona Bàrbara.

Comenta un client d'aquells anys: "Va ser una de les primeres i era una discoteca amb un estil no massa definit i enfocada sobretot de cara als estrangers. També s'ha de dir que era la preferida per les parelles joves de l'entorn. El Salvador Nolla, quan va veure que començava tímidament 'el destape', va reorientar el negoci i va ser el primer a fer-ho, el cas és que li va anar molt bé". Un incendi la va destruir totalment al mes de març de 1980.

Al passeig Jaume I hi havia la Discoteca-Sala de Festes 'Karting Club', també molt famosa en aquells anys 60 i 70. Al mes de juny de 1969 va actuar la Mari-Salu Vargas, 'bailaora' i el seu acompanyament flamenc i el conjunt 'Los Combes Quintet'; també va actuar la 'bailaora' La Singla, l'agost de 1969. També van actuar, en aquells anys, l'actriu Tere de Oro i el conjunt 'Los Clayton' de Reus. No estic molt segur, però va romandre oberta ben entrats els anys 70; els propietaris eren el Salvador Nolla Moragas i l'Anton Maria Alcové Tost. Avui dia al seu lloc està l'edifici Las Acacias del mateix passeig.

Continuarà...

Foto: Boite 'Don Quijote', imatge del 1967 cedida per Foto Fernan's. Agraeixo la informació de 'La Cage' de part de l'Emilio Izquierdo i d'infoCamp de Tarragona.

Negocis singulars de Salou. 'El Càmping Sangulí' (2a part)

Continuo el post amb la inauguració oficial de l'Àfrica coincidint amb el quaranta-cinquè aniversari del Càmping & Resort Sangulí Salou. Citaré part del text de l'informe facilitat pel Departament d'Imatge i Comunicació del Càmping.

"Gairebé mig segle de creixement i evolució que els ha portat fins a l'Àfrica, la nova zona Resort del recinte. Aquesta compta amb 300 nous allotjaments lodges i 12 tendes safari, tots ells dissenyats a través d'un model de turisme sostenible, una recepció, un restaurant i una gran piscina; tot inspirat en el continent africà. S'aposta per la qualitat, la tematització, i s'avança en l'especialització al públic familiar".

"La inauguració de l'Àfrica, juntament amb les propostes de Cambrils Park Resort i el CE Futbol Salou, situen en el mapa a la Costa Daurada com un punt especialitzat en l'oci i el turisme familiar i el turisme esportiu".

"Tot un treball de quaranta-cinc anys que culmina el 2017 amb la inauguració de l'Àfrica, la nova zona Resort; com altres treballs centrats a mantenir uns estàndards de qualitat com són el Pet Club; la Guli Pool, un trenet elèctric o un nou boulevard".

"Aquesta temporada ha suposat un altre salt important pel Sangulí Salou. Ha passat de les 23 hectàrees que cobria el 2016 a 31 hectàrees totals gràcies, en gran part, a l'Àfrica. Aquesta ampliació afecta també a la capacitat, la qual augmenta i passa de 5.000 a 6.000 clients diaris. Un gran nombre de visitants satisfets gràcies a un equip de més de 300 treballadors focalitzats en donar el millor servei possible"

"En definitiva, el Sangulí fomenta el treball en equip, tant dintre com fora de l'organització per tal de potenciar el turisme a la zona. Ara, amb molts dels objectius complerts, el següent és arribar a ser una referència a escala mundial i seguir treballant per fomentar el creixement general de la Costa Daurada".

A títol personal vull dir que ens hem de treure el barret i reconèixer que la família Blasi ha fet una gran tasca empresarial i humana, que són un exemple pel País en general i per Salou en particular. Agraeixo la col·laboració de tot l'equip del Càmping & Resort Sangulí Salou.

Foto: La piscina principal de l'Àfrica amb la temàtica del continent africà. Cedida pel Departament d'Imatge i Comunicació del Càmping.

Negocis singulars de Salou. 'El Càmping Sangulí' (1a part)

La família Blasi tenia un terreny agrícola d'avellaners anomenat Sangulí i van pensar a dedicar-lo a una altra activitat. Després d'explotar la finca com a gravera, on s'extreia arena i grava per la construcció, decideixen reorientar el negoci. 

I arriba el mes de juliol de 1972 amb la inauguració del 'Càmping Sangulí' amb una extensió inicial de 20.000 metres quadrats i dotze treballadors a l'empresa; el propietari era l'Esteve Blasi Ferran, fill de Ramon Blasi Milà i de la Teresa Ferran Sans, ells tenien una botiga de queviures i una barca de pesca. L'Esteve va ser un home emprenedor de Salou de tota la vida, i sempre amb el suport incondicional de la seva dona Carmina Gacho Bargalló.

Uns anys més tard de la inauguració del càmping es va portar a terme una ampliació de les seves instal·lacions i el 1988 se li atorga per part de la Generalitat de Catalunya el 'Diploma al Mèrit Turístic'. És a partir d'aquest moment quan s'incorpora a l'activitat empresarial el seu fill Xavier Blasi Gacho. Ell va donar un aire diferent del món del càmping, on els seus clients a més de gaudir d'un entorn natural relaxant i harmoniós, poguessin satisfer les seves necessitats. I el càmping és denominat 'Parc de Vacances' amb nous serveis i zones lúdiques.

En aquests 45 anys d'existència ha rebut diversos premis, com l'atorgat el 1992 com 'el Millor d'Espanya'; el 1994 també com el 'Millor de la Costa Europea' entregat a París pel ministre francès de Turisme; el 1999 la categoria 'd'Eurotop Càmping' un dels trenta millors de tota Europa; el 2001 va assolir la 'Q' de qualitat turística; també a rebut el de 'Millor càmping d'Europa'; el premi The Alan Rogers Award, el 2015 i per part del Club alemany ADAC el distintiu de 'Superplatz', aconseguit el 2013 i el 2017. A més, també ha rebut reconeixements per part de Zoover i Tripadvisor; així mateix està recomanat per totes les guies europees del sector del càmping.

Com que aquest nou estil de vacances va tenir una gran acceptació, els va animar a crear un nou "Parc de Vacances", el 'Cambrils Park', que fou classificat en la categoria de luxe. Va iniciar la seva activitat el juny de 1996; sumat al 'Càmping Sangulí' formen un complex turístic de primer ordre amb una capacitat global d'acollida per a més de 8.000 persones. Continuarà...

Foto: Entrada principal del Càmping Sangulí, en els primers anys de funcionament. Imatge cedida de Foto Fernan's.

Negocis singulars de Salou. El Casino

Per fer aquest post sobre 'El Casino' de Salou he hagut de tirar de mà del 'Recull de Records' del meu amic Esteve Tomas. El seu treball de recerca és fruit, com diu ell, de les converses i notes recopilades amb els anys. En aquest cas jo només sóc el transmissor de la seva feina i li estic molt agraït.

"Després de la guerra, el senyor Joan Miarnau havia adquirit els drets en propietat d'una construcció al començament del moll que feia anys estava aturada, i que es transformaria anys més tard en un nou lloc d'esbarjo per a la gent d'estiu".

Tot va començar així: "El Banc de Reus va encarregar al contractista d'obres Pau Bartolí la construcció d'un edifici al començament del moll. Els terrenys escollits eren propietat de la Marina i en ells no era permès, per llei, construir cap tipus d'edificació que no fos destinada a serveis marítims o mariners".

"Començades les obres i quan l'estructura de l'edifici estava a un metre i mig de terra, el Banc de Reus va fer fallida, s'aturà la realització del projecte fins després de la guerra civil espanyola". Com he dit abans, "el senyor Joan Miarnau va fer reprendre la continuació, deixant el mateix nom a l'edificació, però destinar-lo a l'esbarjo i reunió pels estiuejants".

"Era una edificació quadrada, de dues plantes amb entrada principal mirant a ponent. Als baixos de les façanes nord i est hi havia les cuines i magatzems i a la part de ponent, unes habitacions per a estiuejants que es llogaven durant l'estiu. A la part de migdia mirant el mar, dues sales amb casetes i departaments interiors per canviar-se i guardar la roba, i unes rengleres de dutxes per treure's la sorra i la sal de la mar després del bany".

"La part de dalt de l'edifici era la part noble. Al centre, una gran pista de ball a l'aire lliure estava envoltada per unes porxades cobertes. Unes grans escalinates ens permetien l'accés a aquesta planta i entrant a l'esquerra, sota aquestes porxades cobertes, hi havia instal·lades les taules de ping-pong, billars i futbolins. Al fons el bar i a la dreta uns salons que servien de menjador i uns altres de reunió i estar".

"El local també servia per fer reunions, convits, festes, i val la pena recordar que va ésser el lloc on es donaven les classes d'una escola universitària d'estiu de periodisme. I com a data anecdòtica, també val la pena fer esment que aquí es va celebrar el convit de noces de la Teresa Blasi amb el Miguel Ángel Marimon i del Ramon Blasi amb la Felisa Jorge (les dues parelles es van casar l'any 1952), i que dos anys més tard es va celebrar l'arribada de l'etapa de la Volta ciclista a Catalunya".

En aquests darrers anys a estat una sala de Bingo, la discoteca Bye-Bye, la sala de festes La Alhambra, una sala de ball, etc. i actualment es diu House of Illusion. A la part de baix de l'edifici hi va haver el Restaurant Miramar, avui nomenat Restaurant d'Albert i a l'altra banda el Bar-Cafeteria Comodoro, avui el Restaurant Thalassa.

Foto: Es pot veure 'El Casino' en una imatge dels anys 50', en una postal feta per Foto Raymond Tarragona. I també agraeixo la col·laboració de l'Esteve Tomas i del Jordi Blasi.   

Negocis singulars de Salou. 'Xiringuitos de platja' (i II)

Continuant amb els xiringuitos de la platja, passo a escriure tres entrevistes a unes persones també molt vinculades amb aquest negoci: Joan Orts, Francisco Saez i Joan Borras.

Joan Orts: "Estoy muy satisfecho de mi paso por la vida". 

Joan Orts es 'Juanito el Ampollero' para todo el mundo. Es uno de los más veteranos, de los que ha cedido su puesto a su hijo, pero que no consigue olvidarse del mar, al que vuelve cada día. Es de los que ha llenado página en la historia de Salou, llevando, a vela y a remo, el pescado capturado a la lonja de Barcelona -intenten hacerlo-, hace de esto... 50 años. es de los que recuerdan"els banys calents" que la gente venía a tomar junto a la playa, de los que empezaron en la parte de acá de la playa larga" porque la de allá, entonces, era casi otro pueblo. Y es de los que han acumulado, en tantos años, tanta experiencia sobre el mar como por haber conseguido rescatar a bañistas perdidos en medio de la noche conociendo el solo dato del punto de salida.

Juanito el Ampollero es historia de Salou, historia viva y divertida y simpática y hasta pícara, si le apuran un poco.

Francisco Saez: "Lo aprendí todo sobre la mar de Sisco "Cassoles".

Y eso que llegó a Salou desde Mojácar, en Almeria: Sisco "Cassoles" era el padre de "Juanito el Ampollero" conque empiezen a atar cabos para tejer la historia que se encierra en las playas de Salou. Saez llegó a Salou de la mano de su padre, encargado en la cantera que entonces había aquí cerca y que ha proporcionado piedra para tantos edificios y muros. Empezó también haciendo "salvamento" a cargo del Ayuntamiento, plegó toldos cuando se plegaban toldos cada día y trajo bebidas frescas en neveras portátiles cuando los dueños de los chalets próximos ya reservaban sombra bajo el toldo por toda la temporada.

Joan Borras: "Aquella niña que salvé, hoy es madre de dos criaturas".

Es de los más jóvenes de entre todos los del oficio: "sólo" lleva treinta años. El es quien nos explica como se conectan con Cruz Roja a través de radio transmisores y cómo levantan las banderas que marcan el estado de la mar: "lo gall de llevant" -verde-, "lo de garbí" -roja- y "lo del mig" -amarillo-: jerga marinera, de gente que no puede pasar sin el mar y que como todos, lo primero que recuerda es la gente que ha salvado de morir ahogada: hasta pleno invierno, como si fuera una deformación profesional, la de salvar vidas.

"Anda que el año pasado le guardé la pistola a un guardia civil que se lanzó a rescatar a una persona que se iba...

Torno a repetir que aquestes entrevistes van ser realitzades i publicades pel Ramon Lamas a la revista Salou Setmana el dia 10 de juny de 1994. Jo voldria fer una llista dels que falten entre nosaltres però es una mica difícil de fer-ho i em limitaré a uns quants sense oblidar-me dels altres: Josep Llaó (Montero), Paquito Llaó, Pasqual Cherta, Josep Figueras (Josepet), Pablo Cuenca, Lluís Civit...

Foto: és el Bar-Xiringuito de la família Llaó a la platja de Llevant, anomenat Bar Marino. La foto me la va cedir el Josep Ma Guinovart.