Negocis singulars de Salou. Forn de Sant Jordi

Al carrer Església núm. 2 hi havia un forn de pa propietat del Salvador Brunet Roca, però el 1934 el va comprar el Josep Bargalló i la seva dona, Josepa Gendre, i li van posar de nom ‘Forn Salou’. Uns anys després, el negoci es va passar a dir ‘Fleca i Pastisseria Bargalló’, va continuar el negoci familiar amb la filla Ma Teresa Bargalló i el seu marit Antoni Pino, fins al març de 1966.

El forn va ser adquirit aquell any pel Santiago Barceló i el Rogeli Alemany que van fer societat; al cap de cinc anys el forn va passar a mans del Rogeli Alemany i la seva dona Dolors Bonsoms; el pa era d'elaboració pròpia i artesanal (farina, llevat, sal i aigua), ben apreciat pels seus clients incondicionals.

La família Alemany Bonsoms venia del poble de El Bruc, al costat de Montserrat. Es van assabentar, gràcies al Santiago Barceló que el forn dels Bargalló estava en venda i no s’ho van pensar gaire per venir a Salou. Li van posar el nom de ‘Forn de Sant Jordi’, van ser uns anys molts bons pels negocis de Salou, molta venda i un bon marge comercial.

La producció del pa era venuda al forn del carrer Església, els clients feien cua per adquirir el pa sobretot a l’estiu. També es repartia a molts hotels, supermercats, càmpings i restaurants de Salou i també a la Universitat Laboral de Tarragona.

Van ser uns anys de molt treball i sacrifici, ja que l'elaboració del pa era a la nit i a primera hora del matí començava el repartiment dels negocis i establiments abans citats. El forn s’obria a les vuit del matí i els clients detallistes ja podien comprar el pa elaborat durant la nit.

Després de quinze anys la família Alemany va vendre el forn el 1981 al Ramon Sancho que el va regentar uns anys. Després van passar un parell de propietaris més i actualment i al mateix lloc està la pastisseria ‘Petit Ramon’.

Foto: A la foto podeu veure (d’esquerra a dreta): Juanita Sorlí, Dolors Bonsoms i Marta Alemany. La imatge és del 1972 de l'arxiu familiar.

Negocis singulars de Salou. L'Hostal Torre Mar

L''Hostal Torre Mar' fou inaugurat el 24 de juny de 1963, i figurava com a titular del negoci la Maria Benach Fonts. El negoci està situat al carrer Arquebisbe Pere de Cardona núm. 9, a tocar de la Torre Vella, i el terreny es va comprar el 1960 per 73.000 pessetes i només tenia sis avellaners.

La mare de la Maria Benach, Dolors Fonts Torres, en una visita que va fer a la finca, va dir una frase que ha quedat en la memòria de la família: “molts diners per poques avellanes”.

La filla, Maria Dolors Toral Benach i el seu marit, Joaquim Borràs Aragó, paleta de professió, van iniciar l'obra de l'hostal amb molt d'esforç i sacrifici per edificar la planta baixa amb cinc habitacions i el seu habitatge familiar, en una primera fase. El 1967 van inaugurar la primera planta i va passar a tenir 15 habitacions. Uns anys després, el 1972, s'inaugura la segona planta i ja són 25 les habitacions. I la darrera ampliació amb la tercera planta es va obrir al públic el 1975, i les habitacions van passar a 30. Actualment, les habitacions tenen lavabo amb el bany compartit i amb el dormir entra l'esmorzar.

Anys enrere els clients de l'hostal quan volien fer una trucada telefònica s'havia de demanar a la centraleta del poble i quan estava disponible la línia la podien fer (com han canviat les comunicacions avui dia). Per cert, l'hostal tenia el número 595 de la guia telefònica. No va ser fins al 1987 que es va realitzar l'asfaltat del carrer amb voreres i enllumenat. Abans del nom actual de l'Arquebisbe Pere de Cardona era el carrer núm. 5 de Salou.

Al cap de 10 anys de la seva inauguració la propietària era la filla Maria Dolors Toral Benach, avui dia l''Hostal Torre Mar' encara funciona i les propietàries són les netes Maria Rosa i Montse Borràs Toral.

Foto: La imatge es del 1975 feta a la cafeteria de l'hostal. Es pot veure a la Maria Dolors Toral, la filla gran Maria Rosa Borràs, l'àvia Maria Benach Fonts, el Joaquim Borràs Aragó i la filla petita Montse Borràs entre altres. La fotografia és cedida per la família Borràs.

Negocis singulars de Salou. Forn Pere Mestres

Va venir a muntar un forn de pa tradicional a Salou en Pere Mestres Valero amb el nom de 'Forn Pere Mestres' (figura al Padró d’Arbitris del 1969 com 'Panadería Forn Nou') ubicat al carrer Barcelona núm. 42, i es va inaugurar aquell mateix any. 

A Salou ja existia al forn de pa de la família Bargalló, que el 1966 va passar a mans del Rogeli Alemany i el Santiago Barceló, amb el nom comercial de 'Forn de Sant Jordi'.

Pere Mestres és natural de les Borges del Camp i ja els seus avantpassats van ser forners, el seu pare Pere Mestres Saludes, el seu avi Pere Mestres Llauradó i el seu besavi Pere Mestres Anglés. Ens remuntem al segle XVIII i sempre al poble de les Borges del Camp.

En Pere es va casar amb Ursula Fischer que també va estar al capdavant del negoci a l'igual que els seus dos fills Peter i Míriam. Els millors anys del negoci van ser les dècades dels 70 i dels 80; repartien pa a tots els càmpings de Salou i a una gran majoria d'hotels, supermercats i punts de venda propis.

Elaboraven, a part del pa, unes pizzes i coques en recapte d'excel·lent qualitat. Amb l'arribada del pa congelat i el fet que tota classe d'establiment, incloent-hi les benzineres, podia vendre pa sense tenir el forn tradicional va anar en detriment de l'elaborat com sempre s’havia fet. Després de quasi quaranta anys del negoci a Salou van tancar les portes del negoci a l'octubre de 2006.

La seva àmplia i fidel clientela els van trobar molt a faltar. Avui dia i al mateix lloc, està l'Assessoria Mestres & Ramírez especialitzada en temes jurídics, laborals i tràmits generals, regentada per l'advocat Peter Mestres Fischer, la seva germana, llicenciada en Ciències Empresarials, Míriam Mestres Fischer, i la Gestora i Graduada Social, Jennifer Ramírez González.

Foto: D’esquerra a dreta està la Rica, l’Ursula, la Paqui (cosina germana del Pere), el Pere, el Peter, l'Asunción i l'Oscar. Mostrant les famoses coques en recapte, un pa de pagès i uns postres casolans. La imatge és del 1996, cedida per la família Mestres.

Negocis singulars de Salou. Fruites i Verdures Jaume Rofes

El Mercat Municipal del carrer Carril, cantonada amb el carrer Pins, es va inaugurar el 1965. Dos anys després, va obrir la tenda de fruites i verdures del Félix Rofes Odena i la seva dona Josepa Rius Giraltó al carrer Pins número 6, local a tocar d’una de les entrades del citat mercat.

Avui dia, encara funciona el negoci i està ubicat al mateix lloc i regentat pel fill Jaume Rofes Rius i la seva dona Anna Giraldez Llauradó, amb la mateixa dedicació i professionalitat. Alguns productes que venen per exemple: taronges, carxofes, calçots, albergínies, pebrots, tomaques, entre altres, són cultivats per ells en dues finques una d'elles de nom 'La Formigueta' a la partida de Mas d'en Gran, prop de Vilafortuny. També tenen altres productes de proximitat coneguts com 'Km 0', que són molt apreciats pels seus clients.

El renom de la família, 'Els Figonets', ve d'una finca que tenia el besavi del Jaume, Josep Rofes, natural de La Torre de Fontaubella. La finca estava delimitada per figueres que feien de fita, igual que els magraners i codonyers emprats per separar les finques. Ja fa uns quants anys, la família Rofes, donaven feina a gent de Salou per anar a recollir els seus productes de la finca.

El Jaume elabora i ven unes confitures casolanes anomenades 'Les Figonetes', i dedica el nom a les seves filles i en record de la finca del besavi. Són confitures de maduixa, d'albercoc, de préssec amb romaní, de pinya amb pastanaga, de tomàquet amb espècies, entre altres varietats.

Anys enrere, fora de temporada, va ser tota una novetat els tomàquets de les Canàries, que venien tots embolicats amb paper, però avui dia ja és normal comprar a la seva tenda, sobretot a l'hivern, fruites procedents de l'altra part de mon com kiwis, cireres, préssecs, prunes, pomes, pinya tropical, raïm, etc.

Comenta el Jaume que havien anat a comprar, en alguna ocasió, la 'bailaora' de flamenc, 'La Chunga', l'actor còmic, Ángel de Andrés, el director de cinema, Bigas Luna, la infanta Cristina de Borbón i el periodista de TVE, Ernesto Saenz de Buruaga.

Foto: La imatge és del 1972, on es veu la Josepa Rius Giraltó, les dependentes Loli Carpas i Rosa Sans. Foto cedida per la família Rofes.

Negocis singulars de Salou. Perruqueria Gascó-Marrasé

L’any 1950 hi havia registrats a Salou 35 negocis, entre comerciants i professionals i, en canvi, al cap de 10 anys, el 1960, es pot comprovar al registre que la xifra passa a 71 negocis, que representa un augment del 100%. Si avui anem pels carrers de Salou, podem comprovar que, excepte alguns, tots tenen una perruqueria per a les senyores.

En el registre municipal del 1960 només hi havia una perruqueria de senyores a Salou situada al carrer Ponent núm. 6, telèfon 186, era la ‘Peluquería Gascó’; va ser fundada per la Paquita Gascó Todosantos l'any 1940 però un temps després va ser regentada per la seva germana Pepita. 

Van arribar a tenir vuit assecadors de cabell de peu; com a curiositat tenim que ‘rentar i marcar’ (que es va fer famós aleshores) costava 14 pessetes i tallar el cabell 7 pessetes (això eren preus del 1958). El marit de la Pepita, l’Enric Marrasé Saludes, també treballava a la perruqueria i més endavant també es va incorporar al negoci el fill gran Enric. Dels treballadors més antics tenim la següent relació: Raimunda Aragonés, Maria del Carme Giral, Santi del Sol, Maria del Sol, Juanita Llaó, Ana Pinel, Jaume Ciurana, Hortensia Cherta, Margarita Insua, Nati Guarte, Maria Infantes, Marisa i Paquita Arias, Paquita Susach entre d’altres.

Més endavant el negoci es va dir ‘Peluquería de Señoras Gascó-Marrasé’ i els productes més comuns pels cabells de les senyores eren de la casa Henry Colomer (el català Josep Colomer Ametller creà l’empresa de cosmètica) , la casa Eugene, els tints dels cabells de l’Oreal; els xampús i el líquid per fer la permanent els compraven a l’engròs d’altres marques. Després de més de cinquanta anys de durada del negoci van tancar les portes al desembre de 1992, va ser un dels negocis pioners de Salou.

Foto: Es veu la Pepita Gascó pentinant a l’última clienta, Angeles Miró, el dia del tancament del negoci. La imatge és del desembre de 1992 i cedida pel seu marit Enric Marrasé Saludes.

Negocis singulars de Salou. Librería El Faro

L'any 1962 es va inaugurar la 'Librería El Faro' al carrer València núm. 12, propietat de Jaume Oliva Franch, la inauguració la va beneïr el nostre capellà Ramon Muntanyola. Aquest negoci va ser una porta oberta a tota classe d'informació i lectura pels grans i petits del poble.

Uns anys més tard, el fill Conrad Oliva va obrir la 'Librería El Faro 2' al Passeig Jaume I. Amb quasi cinquanta anys de trajectòria comercial va tancar el negoci de la llibrería en Jaume Oliva. Va funcionar un temps amb uns altres propietaris i el dia d'avui està tancada al públic.

Per altra banda, en la relació de comerços del 1969 hi figuren tres llibreries, dues anomenades 'Libreria Miramar', que estaven, una a l'Espigó del Moll i l'altra al carrer Sol, a nom de Sergio Dubois, i la tercera era la 'Libreria Mayfa' de Carmen Velillas Orejón que estava al carrer Colom.

A les llibreries com 'El Faro', en aquells anys, no hi faltaven les publicacions per als més petits com el 'TBO', les 'Hazañas Bélicas', 'El Jabato', 'Pulgarcito', 'Superman', també els àlbums de cromos dels jugadors de futbol, els llapis de colors 'Alpino', les gomes 'Milan', la tinta xinesa 'Pelikan'. Per als adults hi havia els diaris com 'La Vanguardia', el 'ABC', el 'Diario de Barcelona', el 'Diario Español' (avui Diari de Tarragona), 'El Caso' (diari de successos i desgràcies), les revistes 'Hola', 'Lecturas' i 'Garbo', els esportius com 'Marca' i el 'Mundo Deportivo'.

Falten uns quants articles més, però amb aquesta mostra crec que és suficient perqué vinguin a la memòria aquells temps de tanta escassetat informativa, i la nostàlgia d’un passat tan recent.

Foto: Dia 27 de març del 1962, quan es va inaugurar la llibreria amb la presència de mossèn Ramon Muntanyola i els escolanets Francesc Brull i Joan Sardiña (un servidor), en Jaume Oliva, la seva dona Conchita i el fill Conrad. Imatge cedida pel Jaume Oliva Franch.

Negocis singulars de Salou. Galerías Rovira

Aquest negoci el podríem considerar com la primera joieria establerta a Salou. L'establiment anomenat 'Galerias Rovira' fou fundat l'any 1963 per la Magdalena Sans Bergadà (tia de l'Angelina Escuté Sans). El negoci en un principi era al carrer Barcelona núm. 9 i la primera dependenta que van tenir va ser la Montserrat Jardí Soteras (el seu pare, Joaquim Jardí Alabart, era cap d'estació del 'carrilet' a Salou en aquell temps).

L'establiment del carrer Barcelona bàsicament era dedicat només a la venda de joies, estava al costat de l'actual tenda 'Macson'. També la Magdalena Sans va tenir al carrer Església un establiment anomenat 'Joieria l'Àmfora d'Or' on venien tota classe de joies, molt apreciades pels estiuejants i turistes.

Després va passar al carrer València núm. 20 en el passadís d'accés a l'antic Mercat Municipal, amb diversos aparadors, un lloc de molt de pas dels clients del mercat situat estratègicament a l'entrada. Es dedicaven a la venda de joies de tota mena i rellotges de les marques Longines, Titan i Cyma, souvenirs com balladors flamencs i gitanes, castanyoles, bosses, ulleres de sol, postals, objectes de regal, etc.

Va passant el temps i és l'any 1983 quan ho regentaran l'Angelina Escuté Sans i el seu marit l'Emilio Bujedo Pertejo, que malauradament no està entre nosaltres. Avui dia encara funciona amb el nom comercial de 'Joieria i Rellotgeria Rovira' al mateix carrer València núm. 20, on venen les joies i els rellotges de moda actual ben exposades en un elegant aparador.

Foto: La fotografia, cedida per l’Angelina Escuté Sans, es pot veure la Magdalena Sans Bergadà i la seva dependenta Paquita, a l’entrada d’accés al Mercat Municipal del carrer València, la imatge és dels anys 60. Informació donada per l’Angelina Escuté Sans i la Montserrat Jardí Soteras.