Negocis singulars de Salou. Forn Pere Mestres

Va venir a muntar un forn de pa tradicional a Salou en Pere Mestres Valero amb el nom de 'Forn Pere Mestres' (figura al Padró d’Arbitris del 1969 com 'Panadería Forn Nou') ubicat al carrer Barcelona núm. 42, i es va inaugurar aquell mateix any. 

A Salou ja existia al forn de pa de la família Bargalló, que el 1966 va passar a mans del Rogeli Alemany i el Santiago Barceló, amb el nom comercial de 'Forn de Sant Jordi'.

Pere Mestres és natural de les Borges del Camp i ja els seus avantpassats van ser forners, el seu pare Pere Mestres Saludes, el seu avi Pere Mestres Llauradó i el seu besavi Pere Mestres Anglés. Ens remuntem al segle XVIII i sempre al poble de les Borges del Camp.

En Pere es va casar amb Ursula Fischer que també va estar al capdavant del negoci a l'igual que els seus dos fills Peter i Míriam. Els millors anys del negoci van ser les dècades dels 70 i dels 80; repartien pa a tots els càmpings de Salou i a una gran majoria d'hotels, supermercats i punts de venda propis.

Elaboraven, a part del pa, unes pizzes i coques en recapte d'excel·lent qualitat. Amb l'arribada del pa congelat i el fet que tota classe d'establiment, incloent-hi les benzineres, podia vendre pa sense tenir el forn tradicional va anar en detriment de l'elaborat com sempre s’havia fet. Després de quasi quaranta anys del negoci a Salou van tancar les portes del negoci a l'octubre de 2006.

La seva àmplia i fidel clientela els van trobar molt a faltar. Avui dia i al mateix lloc, està l'Assessoria Mestres & Ramírez especialitzada en temes jurídics, laborals i tràmits generals, regentada per l'advocat Peter Mestres Fischer, la seva germana, llicenciada en Ciències Empresarials, Míriam Mestres Fischer, i la Gestora i Graduada Social, Jennifer Ramírez González.

Foto: D’esquerra a dreta està la Rica, l’Ursula, la Paqui (cosina germana del Pere), el Pere, el Peter, l'Asunción i l'Oscar. Mostrant les famoses coques en recapte, un pa de pagès i uns postres casolans. La imatge és del 1996, cedida per la família Mestres.

Negocis singulars de Salou. Fruites i Verdures Jaume Rofes

El Mercat Municipal del carrer Carril, cantonada amb el carrer Pins, es va inaugurar el 1965. Dos anys després, va obrir la tenda de fruites i verdures del Félix Rofes Odena i la seva dona Josepa Rius Giraltó al carrer Pins número 6, local a tocar d’una de les entrades del citat mercat.

Avui dia, encara funciona el negoci i està ubicat al mateix lloc i regentat pel fill Jaume Rofes Rius i la seva dona Anna Giraldez Llauradó, amb la mateixa dedicació i professionalitat. Alguns productes que venen per exemple: taronges, carxofes, calçots, albergínies, pebrots, tomaques, entre altres, són cultivats per ells en dues finques una d'elles de nom 'La Formigueta' a la partida de Mas d'en Gran, prop de Vilafortuny. També tenen altres productes de proximitat coneguts com 'Km 0', que són molt apreciats pels seus clients.

El renom de la família, 'Els Figonets', ve d'una finca que tenia el besavi del Jaume, Josep Rofes, natural de La Torre de Fontaubella. La finca estava delimitada per figueres que feien de fita, igual que els magraners i codonyers emprats per separar les finques. Ja fa uns quants anys, la família Rofes, donaven feina a gent de Salou per anar a recollir els seus productes de la finca.

El Jaume elabora i ven unes confitures casolanes anomenades 'Les Figonetes', i dedica el nom a les seves filles i en record de la finca del besavi. Són confitures de maduixa, d'albercoc, de préssec amb romaní, de pinya amb pastanaga, de tomàquet amb espècies, entre altres varietats.

Anys enrere, fora de temporada, va ser tota una novetat els tomàquets de les Canàries, que venien tots embolicats amb paper, però avui dia ja és normal comprar a la seva tenda, sobretot a l'hivern, fruites procedents de l'altra part de mon com kiwis, cireres, préssecs, prunes, pomes, pinya tropical, raïm, etc.

Comenta el Jaume que havien anat a comprar, en alguna ocasió, la 'bailaora' de flamenc, 'La Chunga', l'actor còmic, Ángel de Andrés, el director de cinema, Bigas Luna, la infanta Cristina de Borbón i el periodista de TVE, Ernesto Saenz de Buruaga.

Foto: La imatge és del 1972, on es veu la Josepa Rius Giraltó, les dependentes Loli Carpas i Rosa Sans. Foto cedida per la família Rofes.

Negocis singulars de Salou. Perruqueria Gascó-Marrasé

L’any 1950 hi havia registrats a Salou 35 negocis, entre comerciants i professionals i, en canvi, al cap de 10 anys, el 1960, es pot comprovar al registre que la xifra passa a 71 negocis, que representa un augment del 100%. Si avui anem pels carrers de Salou, podem comprovar que, excepte alguns, tots tenen una perruqueria per a les senyores.

En el registre municipal del 1960 només hi havia una perruqueria de senyores a Salou situada al carrer Ponent núm. 6, telèfon 186, era la ‘Peluquería Gascó’; va ser fundada per la Paquita Gascó Todosantos l'any 1940 però un temps després va ser regentada per la seva germana Pepita. 

Van arribar a tenir vuit assecadors de cabell de peu; com a curiositat tenim que ‘rentar i marcar’ (que es va fer famós aleshores) costava 14 pessetes i tallar el cabell 7 pessetes (això eren preus del 1958). El marit de la Pepita, l’Enric Marrasé Saludes, també treballava a la perruqueria i més endavant també es va incorporar al negoci el fill gran Enric. Dels treballadors més antics tenim la següent relació: Raimunda Aragonés, Maria del Carme Giral, Santi del Sol, Maria del Sol, Juanita Llaó, Ana Pinel, Jaume Ciurana, Hortensia Cherta, Margarita Insua, Nati Guarte, Maria Infantes, Marisa i Paquita Arias, Paquita Susach entre d’altres.

Més endavant el negoci es va dir ‘Peluquería de Señoras Gascó-Marrasé’ i els productes més comuns pels cabells de les senyores eren de la casa Henry Colomer (el català Josep Colomer Ametller creà l’empresa de cosmètica) , la casa Eugene, els tints dels cabells de l’Oreal; els xampús i el líquid per fer la permanent els compraven a l’engròs d’altres marques. Després de més de cinquanta anys de durada del negoci van tancar les portes al desembre de 1992, va ser un dels negocis pioners de Salou.

Foto: Es veu la Pepita Gascó pentinant a l’última clienta, Angeles Miró, el dia del tancament del negoci. La imatge és del desembre de 1992 i cedida pel seu marit Enric Marrasé Saludes.

Negocis singulars de Salou. Librería El Faro

L'any 1962 es va inaugurar la 'Librería El Faro' al carrer València núm. 12, propietat de Jaume Oliva Franch, la inauguració la va beneïr el nostre capellà Ramon Muntanyola. Aquest negoci va ser una porta oberta a tota classe d'informació i lectura pels grans i petits del poble.

Uns anys més tard, el fill Conrad Oliva va obrir la 'Librería El Faro 2' al Passeig Jaume I. Amb quasi cinquanta anys de trajectòria comercial va tancar el negoci de la llibrería en Jaume Oliva. Va funcionar un temps amb uns altres propietaris i el dia d'avui està tancada al públic.

Per altra banda, en la relació de comerços del 1969 hi figuren tres llibreries, dues anomenades 'Libreria Miramar', que estaven, una a l'Espigó del Moll i l'altra al carrer Sol, a nom de Sergio Dubois, i la tercera era la 'Libreria Mayfa' de Carmen Velillas Orejón que estava al carrer Colom.

A les llibreries com 'El Faro', en aquells anys, no hi faltaven les publicacions per als més petits com el 'TBO', les 'Hazañas Bélicas', 'El Jabato', 'Pulgarcito', 'Superman', també els àlbums de cromos dels jugadors de futbol, els llapis de colors 'Alpino', les gomes 'Milan', la tinta xinesa 'Pelikan'. Per als adults hi havia els diaris com 'La Vanguardia', el 'ABC', el 'Diario de Barcelona', el 'Diario Español' (avui Diari de Tarragona), 'El Caso' (diari de successos i desgràcies), les revistes 'Hola', 'Lecturas' i 'Garbo', els esportius com 'Marca' i el 'Mundo Deportivo'.

Falten uns quants articles més, però amb aquesta mostra crec que és suficient perqué vinguin a la memòria aquells temps de tanta escassetat informativa, i la nostàlgia d’un passat tan recent.

Foto: Dia 27 de març del 1962, quan es va inaugurar la llibreria amb la presència de mossèn Ramon Muntanyola i els escolanets Francesc Brull i Joan Sardiña (un servidor), en Jaume Oliva, la seva dona Conchita i el fill Conrad. Imatge cedida pel Jaume Oliva Franch.

Negocis singulars de Salou. Galerías Rovira

Aquest negoci el podríem considerar com la primera joieria establerta a Salou. L'establiment anomenat 'Galerias Rovira' fou fundat l'any 1963 per la Magdalena Sans Bergadà (tia de l'Angelina Escuté Sans). El negoci en un principi era al carrer Barcelona núm. 9 i la primera dependenta que van tenir va ser la Montserrat Jardí Soteras (el seu pare, Joaquim Jardí Alabart, era cap d'estació del 'carrilet' a Salou en aquell temps).

L'establiment del carrer Barcelona bàsicament era dedicat només a la venda de joies, estava al costat de l'actual tenda 'Macson'. També la Magdalena Sans va tenir al carrer Església un establiment anomenat 'Joieria l'Àmfora d'Or' on venien tota classe de joies, molt apreciades pels estiuejants i turistes.

Després va passar al carrer València núm. 20 en el passadís d'accés a l'antic Mercat Municipal, amb diversos aparadors, un lloc de molt de pas dels clients del mercat situat estratègicament a l'entrada. Es dedicaven a la venda de joies de tota mena i rellotges de les marques Longines, Titan i Cyma, souvenirs com balladors flamencs i gitanes, castanyoles, bosses, ulleres de sol, postals, objectes de regal, etc.

Va passant el temps i és l'any 1983 quan ho regentaran l'Angelina Escuté Sans i el seu marit l'Emilio Bujedo Pertejo, que malauradament no està entre nosaltres. Avui dia encara funciona amb el nom comercial de 'Joieria i Rellotgeria Rovira' al mateix carrer València núm. 20, on venen les joies i els rellotges de moda actual ben exposades en un elegant aparador.

Foto: La fotografia, cedida per l’Angelina Escuté Sans, es pot veure la Magdalena Sans Bergadà i la seva dependenta Paquita, a l’entrada d’accés al Mercat Municipal del carrer València, la imatge és dels anys 60. Informació donada per l’Angelina Escuté Sans i la Montserrat Jardí Soteras.

Negocis Singulars de Salou. Merceria de la Mariana

Al llibre de 'Matrícula de la Contribución Industrial, de Comercio y Profesiones' de l'any 1950 a l'Arxiu Històric de Vila-seca, diu que la suma total de negocis era de 35 a Salou. 

L'any 1948 es va obrir al públic la 'Mercería y Perfumería Mariana Pérez'. Estava ubicada al carrer Barcelona entre l''Hotel Germa' i el 'Colmado Sardiña', les dues propietàries eren la Mariana Pérez Devesa i l'Angeleta Salceda Garcia. La merceria va estar ubicada al carrer Barcelona, 8 fins al 1963 i després va continuar al carrer València, 5 com la 'Merceria Marbella', regentada durant 15 anys per l'Angeleta Salceda Garcia i el seu marit Antonio Castro Jiménez. 

La merceria de la 'Mariana', anomenada popularment així, estava molt ben assortida de confeccions de roba tant per dona com per home, també venien mitjons, mitges, botons, mocadors 'Guasch', filatures 'Fabra y Coats', agulles de cosir, didals, fermalls, cremalleres, tovalloles de tota mena, objectes de regal, postals i segells, revistes i diaris, barrets, bronzejadors 'Ambre Solaire', articles de platja i 'souvenirs' pels pocs turistes que venien a Salou. 

També venien joguines pels més petits com cotxes en miniatura 'Geyper', ninots de làtex, nines, pilotes. Els clients podien comprar els sabons 'La Maja', 'Heno de Pravia', pintallavis i pintaungles Revlon, Max Factor i Myrurgia, colònies com 'Embrujo de Sevilla', 'La Joya', 'Maderas de Oriente', 'Dana', 'Royal Ambreé', 'Lavanda Puig', 'Lucky', 'Varon Dandy' i també colònia a granel i brillantina per unces (mesura de capacitat), les fulles d'afaitar 'Beter i el massatge per a després, 'Floïd'. 

La merceria de la 'Mariana', un altre negoci pioner de Salou desaparegut en el temps i que jo des d'aquest bloc vull rescatar de l'oblit i fer un homenatge al comerç d'abans. 

Foto: La merceria al carrer Barcelona amb la Mariana Pérez i el seu marit Salvador Ginovart. Imatge de l'any 1959-60 cedida per la família i la informació de l'escrit per l'Angeleta Salceda.

Negocis singulars de Salou. 'Fàbrica de Gel Sardiña'

La única fàbrica de gel a Salou, anomenada 'Fabrica de Hielo Sardiña'. Estava ubicada al carreró del Mar, avui anomenat carrer del Pont dels Estanyets, al costat de la via del tren, va començar a funcionar a l'estiu del 1958 però oficialment es va donar d'alta a l'estiu del 1959.

En un principi s'havia de construir al carrer València, 84 però va canviar d'ubicació. Els propietaris eren el meu pare Joaquim Sardiña Orts i el meu oncle Francesc Sardiña Orts. El projecte el va fer l'arquitecte municipal Francesc Ubach Trullàs i el muntatge l'empresa de Reus 'Instalaciones Frigoríficas Anguera' amb una producció diària de 700 kg de gel en barres, amb una reforma i ampliació posterior per part de l'empresa REFRACSA de l'Hospitalet de Llobregat, es va passar a una producció de 3.500 kg diaris.

A causa de la gran demanda, ja que es disparava la venda sobretot a l'estiu, havíem d'anar a la fàbrica de gel del Serrallo de Tarragona a buscar una camionada de gel cada diumenge a la tarda, era proporcionada gràcies al seu encarregat que era un familiar nostre que allí treballava. L'aigua per fabricar el nostre gel venia d'un pou, encara existeix avui al costat de la Fàbrica, que era analitzada regularment per Sanitat.

Abans del seu tancament una barra de gel es venia a 100 pessetes i al poder tallar-se a quarts es venia a 25 pessetes el quart de barra. La cua per comprar el gel era interminable quan venien els clients a la fàbrica, també es repartia el gel amb un tricicle als ‘chiringuitos’ de platja, bars, restaurants i domicilis particulars, es va tancar definitivament a la tardor de l’any 1983, després de 25 anys en funcionament.

Foto: Repartint el gel amb el tricicle, a la foto estan el meu oncle Francesc Sardiña Orts i l’Antonio Barranco Montilla, era l’estiu del 1962. Imatge procedent de l’arxiu familiar.