Negocis singulars de Salou. Forn del Bargalló

No tots els negocis i comerços ‘singulars’ de Salou han estat en mans de la mateixa família durant els anys, però l’activitat ha estat quasi la mateixa amb un altre nom comercial. A partir d’ara, com a títol, posaré el nom de l’establiment comercial i per cada ‘post’ seran un o dos negocis depenent de l’explicació.

Avui comento que als anys vint hi havia un forn de pa propietat de Salvador Brunet Roca ubicat al carrer Església. Anys després, concretament el 1934, passaria a mans d'en Josep Ma Bargalló Casadó i de la seva dona la Josepa Gendre. El nom de l’establiment era ‘Forn de Salou’; durant la guerra civil el forn va funcionar amb soldats republicans per subministrar pa a les tropes que estaven a Salou i als seus veïns. Aleshores el Josep Ma Bargalló era al front de guerra.

L'any 1960 es va reformar el negoci com a ‘Pastisseria-Cafeteria Bargalló’ amb venda de pa també, l’establiment donava al carrer Barcelona fent cantonada amb el de l’Església.

El negoci va continuar amb la filla Ma Teresa Bargalló i el seu marit l’Antoni Pino, fins al 1966 en què va ser adquirit pel Santiago Barceló i el Rogeli Alemany Termes. El forn va canviar de nom i es va dir ‘Forn Sant Jordi’ fins fa no gaires anys, i estava situat al carrer Església com en un principi.

Foto: Obrador del Forn del Bargalló amb el Josep Ma Bargalló, l’Antoni Pino i dos treballadors. Imatge cedida per la Ma Teresa Bargalló Gendre.  

Negocis singulars de Salou. Alcové Perruquer

Avui començo un seguit de negocis i comerços de Salou que han arribat als nostres dies i que han aguantat les envestides de les circumstàncies del pas dels anys. Quasi tots funcionen avui dia passant d’una generació a l’altra i, com no, mereixen un petit homenatge que jo faig des d’aquest blog.

El primer negoci a comentar és l’’Alcové Perruquer’ que va ser fundat el 1925 per Joan Alcové Alberich. Ha estat sempre i és un punt de trobada dels seus clients per fer petar la xerrada i comentar les darreres notícies locals, abans més que ara, a part de la tallada de cabell o una afaitada més que convenient.

El fill del fundador, Salvador Alcové Roca, va continuar l’ofici patern a partir del 1942. El negoci estava situat en un principi al carrer Barcelona i anys més tard es va ubicar al mateix carrer però al número 9.

El 1971 es va traslladar al número 49 del mateix carrer, on és actualment. En morir el Salvador és el seu fill, Joan Alcové Llambrich, és qui continua avui dia la tradició familiar amb professionalitat i simpatia, d’un negoci de noranta anys d’antiguitat que es pot considerar el més antic de Salou, després del centenari Hotel Planas.

Foto: Salvador Alcové Roca atenent a un client (Foto cedida per Joan Alcové Llambrich, anys 50).

Els mercats de Salou (5a part)

El Quart mercat es troba actualment a la Via Roma i fou inaugurat el 18 de juliol de 1971 pel Governador Civil de Tarragona, Antonio Aigè, i l'alcalde de Vila-seca Ramon March. 

El mercat està enclavat en un solar de 4.446 metres quadrats de superfície total, i 1.433 metres quadrats edificats, amb 61 parades de venda (en un principi). 

Les parades eren les següents: una lleteria, una de venda de pollastres, sis de comestibles, cinc cansaladeries, vuit carnisseries, dues floristeries, dues tavernes, una de productes làctics, dues perfumeries i de neteja, tres fleques i pastisseries, dues de volateria i caça menor, dinou de fruites i verdures, vuit peixateries, i un bar. 

Actualment, aquest mercat ha variat en el nombre de parades i, a més, té un aparcament soterrat per als clients. També cal apuntar que, cada dilluns, tenim un mercadet a l'aire lliure situat al costat de l'ajuntament. 

El canvi és molt notable des dels primers mercats de carrer fins a l’actual. S’ha vist el progrés de l'economia amb tots els serveis al client, així com amb la qualitat dels productes, el control sanitari, la varietat d'articles i el bon tracte al consumidor final. 

Amb aquesta cinquena entrega dono per acabat el tema dels mercats de Salou. 

Foto: Dia de la inauguració del Mercat Municipal de Salou 18/7/1971. Foto cedida per l'Ajuntament de Salou. Informació obtinguda del llibre "Estudi sobre Vila-seca-Salou any 1978".

Els mercats de Salou (4a part)

El Tercer Mercat va ser el que s’ubicà als baixos de l’edifici del carrer Carril, fent cantonada als carrers dels Pins i València. En aquest últim carrer hi havia una entrada al mercat on estaven les ‘Galeries Rovira’. 

A continuació ve la relació de les diferents parades i negocis que hi havia en un principi: 

- Pesca salada (els germans Marisa, Andrés i Antonio Barrau)

- Fleca i Pastisseria (Maria Remei Torrens i Primitiva)

- Venda de Pollastres (Maria del Carmen i Paquita Llevat)

- Lleteria (Antón Adseries)

- Carnisseries (Bertran i Santiago)

- Cansaladeria (Pla de Vall)

- Queviures (Colmado Ramón i Enriqueta Cubells)

- Peixateries (Casimiro Domingo Nogués de Cambrils, Lupe de Tarragona, Torné de Tarragona i Paca Nita de Cambrils)

- Bars (‘Bar Central’ de Josep Barriach Casellas, ‘Cantina El Porrón’ i ‘Bar-Bodega Ribera’ de Josep Bó Pagà)

- Fruites i Verdures (Félix Rofes, Rosa Ferré ‘de Mariné’, Angeleta ‘de Paco’, Rosa ‘la Tortosina’ i Fruites Pujol)

- Bodega (Maria Victoria)

- Ferreteria (Esteve Duart)

- Subministrament de gas (Recasens)

- Basar (Salleras)

- Roba i Confecció (Lourdes Capdevila)

Foto: Fleca de Remei Torrens i Heliberto Gil, any 1962. Foto cedida per la Remei Torrens.

Els mercats de Salou (3a part)

Seguint el fil del Primer Mercat tenim que les persones que venien peix, normalment eren les dones dels pescadors de Salou (segons testimonis orals) podem citar: la ‘Chalé’, la Paca Nita (mare), la Pepa Such (mare de la Tecla Bertran), la Dolors Solanes, la Maria Almudí, la Pepeta Cabrera i l’Enriqueta ‘de Toful’.

De les dones que venien fruita i verdura se sap que eren: la Pepa ‘Fava’, la Pepeta ‘de la Senieta’, la Carme Palacios, l’Antonia Granell (anomenada ‘la carabassa’ a Salou però a Vila-seca Antonieta ‘la Guala’, la Mercè Marín (coneguda com la ‘Mercè del Mas de Bonet’), la Montserrat ‘de l’Isern’, la Rosa Ferré ‘de Mariné’, la Carme Aguiló ‘del Pentinat’ i la Pepa ‘Soleta’.

El Segon Mercat va estar ubicat al carrer Ponent, les dones que venien fruita i verdura eren: la Carme Aguiló ‘del Pentinat’ i la Rosa Ferré ‘de Mariné’ (ja venien a l’anterior mercat), l’Amparo Macià, la Mercè ‘del Solé’, la Lisa Mateu ‘del Mas de Bonet’, la Marineta Barriach (mare) i la Marineta Carreté (filla), la Palmira Agramunt, la Carme Falguera, la Montserrat ‘de Ricardo Gaya’, la Maria Solé Artigau, la Rosa ‘la Tortosina’ i la Maria Pallejà ‘del Mas de Matalassos’.

Les persones  que venien roba eren: la Lourdes Capdevila, la Rosa (que era de Tarragona) i l’Alfredo (que baixava de Reus), tots tenien parada fixa on mostraven la roba i la confecció de moda del moment.

Foto: Bitllet d’una pesseta del 1953.   

Els mercats de Salou (2a part)

Fent cantonada entre el carrer Ponent i el carrer Barcelona hi havia un quiosc de venda de diaris i revistes que era propietat de l’Esperança del ‘Sereno’; anys més tard, però al mateix lloc s’hi posava un carretó on una senyora venia ‘Garrapiñadas al Momento’ (ametlles torrades amb sucre). Les verdulaires moltes vegades venien les mongetes tendres amb la condició de ser netejades (tallar les puntes), això també passava amb el peix (treure les espines).

Les peixateres conservaven el peix fresc pescat a la tarda per vendre’l l'endemà amb unes cistelles folrades amb draps humits d’aigua de mar i les tapaven amb fulles de col, però quan es portava el peix de Cambrils i de Tarragona es conservava amb gel, ja que en aquestes poblacions hi havia fàbrica.

També cal esmentar, encara que no tenien parada, les persones que venien pels domicilis particulars peces de roba i confecció, com: el Sisquet ‘de la roba’, la Neus ‘la coixeta’ i també la Cristineta, tots ells de ètnia gitana. Les persones que venien els seus productes a les parades del mercat d’abans eren més conegudes pels seus malnoms que no pas pel seu propi nom.

El primer mercat de què tenim notícies va ser a la plaça Bonet i també es feia servir la porxada de l’edifici de Capitania, sobretot en dies de pluja per vendre els seus productes. El paradistes ho tenien tot a punt pels seus clients, tant del poble com els que venien amb el tren de l’estació del Nord i de l’estació del ‘Carrilet’ a gaudir d’un dia de sol i platja.

Foto: Parada de mercat a Capitania, anys 50. Foto cedida per Ramon Blasi Ferran.

Els mercats de Salou (1a part)

No sempre hem tingut a Salou el Mercat Municipal que tenim ara i ja fa molts anys que la gent que venia a vendre els seus productes no ho feia en les condicions que ho fa ara.

Les parades de fruites i verdures eren uns senzills sacs estesos a terra que feien d'estora i el gènere es col·locava en petits munts, el peix es mostrava en uns cistells de vímet folrats amb fulles de col. Més endavant es van fer servir unes taules (dos cavallets i una fusta sobre) com a taulell, on els productes es veien millor.

En les dècades dels 50 i dels 60 per mesurar o pesar es feien servir les bàscules romanes; més endavant balances amb peses per arribar al dia d'avui amb les electròniques. Es cobrava una taxa diària que anava des de 50 cèntims a una pesseta per parada. Com que les vendes eren minses, en algunes ocasions, els cobradors feien els ulls grossos (eren altres temps).

Aquesta tasca la feia el Salvador i més tard el Ramon que eren els 'serenos', aquestes persones eren funcionaris de servei públic, que, a més a més, vetllaven a la nit per la seguretat als carrers.

Al mercat del carrer Ponent (era al damunt de les voreres), els dilluns es venia roba, estris per la llar, articles de plàstic, fruites, verdures i peix; a la resta de la setmana només fruites, verdures i peix. A la tenda de ca l'Àngel Salceda, que estava en aquest carrer, es venia carbó d'alzina i de pedra.

Foto: El carrer Ponent i el seu mercat, anys 50.