Negocis singulars de Salou. Espumosos Salceda

La fàbrica de gasoses 'Espumosos Salceda' de l'Àngel Salceda Bigorra, ha estat l'única a Salou i era veïna també de l'única fàbrica de gel de la meva família. Va començar l'activitat industrial el 1959, però la de gel va ser un any abans. Les dues estaven ubicades entre el carrer del Mar, carrer Barcelona i a tocar del ferrocarril de la Renfe.

El propietari era l'Àngel Salceda, des del 1959 fins al 1967, després es va fer càrrec del negoci l'Alfonso Fornés fins al 1974, any del seu tancament. En un principi, l'Àngel va tenir com a treballadors a la Pepita García, el Salvador Cardó i el Paco Ribes, que netejaven i envasaven. Els dos homes repartien als clients amb un tricicle o motocarro.

Comercialitzaven amb el mateix envàs la gasosa, la taronjada, la llimonada, la cola i, com no, els sifons que era un envàs diferent. També venien els refrescos 'Plim', 'Zuavo', 'Trinaranjus', la llet i batuts 'CLT' de la 'Central Lechera de Tortosa', la cervesa Damm entre altres articles. La competència directa eren les gasoses, refrescos i sifons 'Cogul' i 'Gili' de Reus, que també eren productes de bona qualitat.

En un principi, feien el repartiment amb un tricicle i més endavant amb una camioneta coneguda com 'La Rubia' i, finalment, amb un camió Alfa Romeo per tot Salou. Venien als càmpings: Salou, Platja Llarga i Sol, als hotels Planas, Germà (després Hotel Mónaco) i el Llurba, el Bar-Restaurant Bertomeu, el Restaurant Terramar, etc. També als bungalous o apartaments del senyor Carlos Hugger (situats entre el carrer Major i el passeig Jaume I), a les tendes de comestibles, supermercats, bars i als 'xiringuitos' de les platges, i a molts domicilis particulars.

També van treballar a la fàbrica, l'Antonio Castro, el Ramon García, la Rosa Such, la Tecla Salceda i la Dolors Salceda, el Joan Marsal i l'Alfonso Fornés (fill). A l'estiu a causa de la forta demanda, la plantilla augmentava en nombre de treballadors. Hagués volgut completar la llista però no he trobat més noms dels antics treballadors dels 'Espumosos Salceda'.

Foto: Envasos de la gasosa i el sifó dels 'Espumosos Salceda'. Informació facilitada per l'Angeleta Salceda García i el seu marit l'Antonio Castro Jiménez. La imatge es procedent del meu arxiu particular.

Negocis singulars de Salou. Souvenirs Rosi

La tenda de 'Souvenirs Rosi' es pot considerar el negoci pioner a Salou en la venda de records per als turistes. Els propietaris eren l'Anton Ribera Martí i la seva dona Rosa Gesalí Tous. Tenien una merceria a Vila-seca i van decidir portar-la a Salou.

La van inaugurar el dia 21 de juny de 1959 al carrer Barcelona núm. 15. Segons les memòries escrites per l'Anton va ser un fracàs aquell estiu, ja que els turistes no tenien cap interès en articles de merceria. Tenint en compte els resultats econòmics, ell va decidir anar a Sitges a veure com eren els negocis encarats cap al naixent turisme.

Arribat a Sitges va entrar en una tenda de souvenirs i li va explicar el seu cas a la senyora que regentava el negoci i ella li va dir: "Els turistes no tenen cap interès a apanyar llençols i sargir mitjons". Li va donar l'adreça d'un magatzem majorista de Barcelona per poder comprar els articles que ella venia.

La següent temporada va ser tot un èxit de vendes, van obtenir un benefici de 70.000 pessetes (uns 420 euros d'ara), s'ha de tenir en compte que era l'any 1960. Venien productes de perfumeria, barrets de palla, bronzejadors, postals, cistells, flotadors i tovalloles de platja, cadires plegables, articles per la pesca submarina i amb canya, castanyoles, 'gitanillas' i 'toreros', tot de cara al turista.

L'Anton era un gran emprenedor, però la Rosa valia molt per estar al darrere del taulell, ja que tenia el caràcter obert i jovial (feien un bon equip els dos). Al cap de tres anys van obrir una altra tenda al mateix carrer núm. 19. El futur comercial tenia bones perspectives pels seus fills i néts fins el dia d'avui.

Foto: A la imatge es pot veure a l'Anton, la Rosa i la filla Francisca a la tenda del carrer Barcelona núm. 15. La informació i la foto que és del 1960, és proporcionada per la família Ribera Gesalí.

Negocis singulars de Salou. Forn de Sant Jordi

Al carrer Església núm. 2 hi havia un forn de pa propietat del Salvador Brunet Roca, però el 1934 el va comprar el Josep Bargalló i la seva dona, Josepa Gendre, i li van posar de nom ‘Forn Salou’. Uns anys després, el negoci es va passar a dir ‘Fleca i Pastisseria Bargalló’, va continuar el negoci familiar amb la filla Ma Teresa Bargalló i el seu marit Antoni Pino, fins al març de 1966.

El forn va ser adquirit aquell any pel Santiago Barceló i el Rogeli Alemany que van fer societat; al cap de cinc anys el forn va passar a mans del Rogeli Alemany i la seva dona Dolors Bonsoms; el pa era d'elaboració pròpia i artesanal (farina, llevat, sal i aigua), ben apreciat pels seus clients incondicionals.

La família Alemany Bonsoms venia del poble de El Bruc, al costat de Montserrat. Es van assabentar, gràcies al Santiago Barceló que el forn dels Bargalló estava en venda i no s’ho van pensar gaire per venir a Salou. Li van posar el nom de ‘Forn de Sant Jordi’, van ser uns anys molts bons pels negocis de Salou, molta venda i un bon marge comercial.

La producció del pa era venuda al forn del carrer Església, els clients feien cua per adquirir el pa sobretot a l’estiu. També es repartia a molts hotels, supermercats, càmpings i restaurants de Salou i també a la Universitat Laboral de Tarragona.

Van ser uns anys de molt treball i sacrifici, ja que l'elaboració del pa era a la nit i a primera hora del matí començava el repartiment dels negocis i establiments abans citats. El forn s’obria a les vuit del matí i els clients detallistes ja podien comprar el pa elaborat durant la nit.

Després de quinze anys la família Alemany va vendre el forn el 1981 al Ramon Sancho que el va regentar uns anys. Després van passar un parell de propietaris més i actualment i al mateix lloc està la pastisseria ‘Petit Ramon’.

Foto: A la foto podeu veure (d’esquerra a dreta): Juanita Sorlí, Dolors Bonsoms i Marta Alemany. La imatge és del 1972 de l'arxiu familiar.

Negocis singulars de Salou. L'Hostal Torre Mar

L''Hostal Torre Mar' fou inaugurat el 24 de juny de 1963, i figurava com a titular del negoci la Maria Benach Fonts. El negoci està situat al carrer Arquebisbe Pere de Cardona núm. 9, a tocar de la Torre Vella, i el terreny es va comprar el 1960 per 73.000 pessetes i només tenia sis avellaners.

La mare de la Maria Benach, Dolors Fonts Torres, en una visita que va fer a la finca, va dir una frase que ha quedat en la memòria de la família: “molts diners per poques avellanes”.

La filla, Maria Dolors Toral Benach i el seu marit, Joaquim Borràs Aragó, paleta de professió, van iniciar l'obra de l'hostal amb molt d'esforç i sacrifici per edificar la planta baixa amb cinc habitacions i el seu habitatge familiar, en una primera fase. El 1967 van inaugurar la primera planta i va passar a tenir 15 habitacions. Uns anys després, el 1972, s'inaugura la segona planta i ja són 25 les habitacions. I la darrera ampliació amb la tercera planta es va obrir al públic el 1975, i les habitacions van passar a 30. Actualment, les habitacions tenen lavabo amb el bany compartit i amb el dormir entra l'esmorzar.

Anys enrere els clients de l'hostal quan volien fer una trucada telefònica s'havia de demanar a la centraleta del poble i quan estava disponible la línia la podien fer (com han canviat les comunicacions avui dia). Per cert, l'hostal tenia el número 595 de la guia telefònica. No va ser fins al 1987 que es va realitzar l'asfaltat del carrer amb voreres i enllumenat. Abans del nom actual de l'Arquebisbe Pere de Cardona era el carrer núm. 5 de Salou.

Al cap de 10 anys de la seva inauguració la propietària era la filla Maria Dolors Toral Benach, avui dia l''Hostal Torre Mar' encara funciona i les propietàries són les netes Maria Rosa i Montse Borràs Toral.

Foto: La imatge es del 1975 feta a la cafeteria de l'hostal. Es pot veure a la Maria Dolors Toral, la filla gran Maria Rosa Borràs, l'àvia Maria Benach Fonts, el Joaquim Borràs Aragó i la filla petita Montse Borràs entre altres. La fotografia és cedida per la família Borràs.

Negocis singulars de Salou. Forn Pere Mestres

Va venir a muntar un forn de pa tradicional a Salou en Pere Mestres Valero amb el nom de 'Forn Pere Mestres' (figura al Padró d’Arbitris del 1969 com 'Panadería Forn Nou') ubicat al carrer Barcelona núm. 42, i es va inaugurar aquell mateix any. 

A Salou ja existia al forn de pa de la família Bargalló, que el 1966 va passar a mans del Rogeli Alemany i el Santiago Barceló, amb el nom comercial de 'Forn de Sant Jordi'.

Pere Mestres és natural de les Borges del Camp i ja els seus avantpassats van ser forners, el seu pare Pere Mestres Saludes, el seu avi Pere Mestres Llauradó i el seu besavi Pere Mestres Anglés. Ens remuntem al segle XVIII i sempre al poble de les Borges del Camp.

En Pere es va casar amb Ursula Fischer que també va estar al capdavant del negoci a l'igual que els seus dos fills Peter i Míriam. Els millors anys del negoci van ser les dècades dels 70 i dels 80; repartien pa a tots els càmpings de Salou i a una gran majoria d'hotels, supermercats i punts de venda propis.

Elaboraven, a part del pa, unes pizzes i coques en recapte d'excel·lent qualitat. Amb l'arribada del pa congelat i el fet que tota classe d'establiment, incloent-hi les benzineres, podia vendre pa sense tenir el forn tradicional va anar en detriment de l'elaborat com sempre s’havia fet. Després de quasi quaranta anys del negoci a Salou van tancar les portes del negoci a l'octubre de 2006.

La seva àmplia i fidel clientela els van trobar molt a faltar. Avui dia i al mateix lloc, està l'Assessoria Mestres & Ramírez especialitzada en temes jurídics, laborals i tràmits generals, regentada per l'advocat Peter Mestres Fischer, la seva germana, llicenciada en Ciències Empresarials, Míriam Mestres Fischer, i la Gestora i Graduada Social, Jennifer Ramírez González.

Foto: D’esquerra a dreta està la Rica, l’Ursula, la Paqui (cosina germana del Pere), el Pere, el Peter, l'Asunción i l'Oscar. Mostrant les famoses coques en recapte, un pa de pagès i uns postres casolans. La imatge és del 1996, cedida per la família Mestres.

Negocis singulars de Salou. Fruites i Verdures Jaume Rofes

El Mercat Municipal del carrer Carril, cantonada amb el carrer Pins, es va inaugurar el 1965. Dos anys després, va obrir la tenda de fruites i verdures del Félix Rofes Odena i la seva dona Josepa Rius Giraltó al carrer Pins número 6, local a tocar d’una de les entrades del citat mercat.

Avui dia, encara funciona el negoci i està ubicat al mateix lloc i regentat pel fill Jaume Rofes Rius i la seva dona Anna Giraldez Llauradó, amb la mateixa dedicació i professionalitat. Alguns productes que venen per exemple: taronges, carxofes, calçots, albergínies, pebrots, tomaques, entre altres, són cultivats per ells en dues finques una d'elles de nom 'La Formigueta' a la partida de Mas d'en Gran, prop de Vilafortuny. També tenen altres productes de proximitat coneguts com 'Km 0', que són molt apreciats pels seus clients.

El renom de la família, 'Els Figonets', ve d'una finca que tenia el besavi del Jaume, Josep Rofes, natural de La Torre de Fontaubella. La finca estava delimitada per figueres que feien de fita, igual que els magraners i codonyers emprats per separar les finques. Ja fa uns quants anys, la família Rofes, donaven feina a gent de Salou per anar a recollir els seus productes de la finca.

El Jaume elabora i ven unes confitures casolanes anomenades 'Les Figonetes', i dedica el nom a les seves filles i en record de la finca del besavi. Són confitures de maduixa, d'albercoc, de préssec amb romaní, de pinya amb pastanaga, de tomàquet amb espècies, entre altres varietats.

Anys enrere, fora de temporada, va ser tota una novetat els tomàquets de les Canàries, que venien tots embolicats amb paper, però avui dia ja és normal comprar a la seva tenda, sobretot a l'hivern, fruites procedents de l'altra part de mon com kiwis, cireres, préssecs, prunes, pomes, pinya tropical, raïm, etc.

Comenta el Jaume que havien anat a comprar, en alguna ocasió, la 'bailaora' de flamenc, 'La Chunga', l'actor còmic, Ángel de Andrés, el director de cinema, Bigas Luna, la infanta Cristina de Borbón i el periodista de TVE, Ernesto Saenz de Buruaga.

Foto: La imatge és del 1972, on es veu la Josepa Rius Giraltó, les dependentes Loli Carpas i Rosa Sans. Foto cedida per la família Rofes.

Negocis singulars de Salou. Perruqueria Gascó-Marrasé

L’any 1950 hi havia registrats a Salou 35 negocis, entre comerciants i professionals i, en canvi, al cap de 10 anys, el 1960, es pot comprovar al registre que la xifra passa a 71 negocis, que representa un augment del 100%. Si avui anem pels carrers de Salou, podem comprovar que, excepte alguns, tots tenen una perruqueria per a les senyores.

En el registre municipal del 1960 només hi havia una perruqueria de senyores a Salou situada al carrer Ponent núm. 6, telèfon 186, era la ‘Peluquería Gascó’; va ser fundada per la Paquita Gascó Todosantos l'any 1940 però un temps després va ser regentada per la seva germana Pepita. 

Van arribar a tenir vuit assecadors de cabell de peu; com a curiositat tenim que ‘rentar i marcar’ (que es va fer famós aleshores) costava 14 pessetes i tallar el cabell 7 pessetes (això eren preus del 1958). El marit de la Pepita, l’Enric Marrasé Saludes, també treballava a la perruqueria i més endavant també es va incorporar al negoci el fill gran Enric. Dels treballadors més antics tenim la següent relació: Raimunda Aragonés, Maria del Carme Giral, Santi del Sol, Maria del Sol, Juanita Llaó, Ana Pinel, Jaume Ciurana, Hortensia Cherta, Margarita Insua, Nati Guarte, Maria Infantes, Marisa i Paquita Arias, Paquita Susach entre d’altres.

Més endavant el negoci es va dir ‘Peluquería de Señoras Gascó-Marrasé’ i els productes més comuns pels cabells de les senyores eren de la casa Henry Colomer (el català Josep Colomer Ametller creà l’empresa de cosmètica) , la casa Eugene, els tints dels cabells de l’Oreal; els xampús i el líquid per fer la permanent els compraven a l’engròs d’altres marques. Després de més de cinquanta anys de durada del negoci van tancar les portes al desembre de 1992, va ser un dels negocis pioners de Salou.

Foto: Es veu la Pepita Gascó pentinant a l’última clienta, Angeles Miró, el dia del tancament del negoci. La imatge és del desembre de 1992 i cedida pel seu marit Enric Marrasé Saludes.