Negocis singulars de Salou. Galerías Rovira

Aquest negoci el podríem considerar com la primera joieria establerta a Salou. L'establiment anomenat 'Galerias Rovira' fou fundat l'any 1963 per la Magdalena Sans Bergadà (tia de l'Angelina Escuté Sans). El negoci en un principi era al carrer Barcelona núm. 9 i la primera dependenta que van tenir va ser la Montserrat Jardí Soteras (el seu pare, Joaquim Jardí Alabart, era cap d'estació del 'carrilet' a Salou en aquell temps).

L'establiment del carrer Barcelona bàsicament era dedicat només a la venda de joies, estava al costat de l'actual tenda 'Macson'. També la Magdalena Sans va tenir al carrer Església un establiment anomenat 'Joieria l'Àmfora d'Or' on venien tota classe de joies, molt apreciades pels estiuejants i turistes.

Després va passar al carrer València núm. 20 en el passadís d'accés a l'antic Mercat Municipal, amb diversos aparadors, un lloc de molt de pas dels clients del mercat situat estratègicament a l'entrada. Es dedicaven a la venda de joies de tota mena i rellotges de les marques Longines, Titan i Cyma, souvenirs com balladors flamencs i gitanes, castanyoles, bosses, ulleres de sol, postals, objectes de regal, etc.

Va passant el temps i és l'any 1983 quan ho regentaran l'Angelina Escuté Sans i el seu marit l'Emilio Bujedo Pertejo, que malauradament no està entre nosaltres. Avui dia encara funciona amb el nom comercial de 'Joieria i Rellotgeria Rovira' al mateix carrer València núm. 20, on venen les joies i els rellotges de moda actual ben exposades en un elegant aparador.

Foto: La fotografia, cedida per l’Angelina Escuté Sans, es pot veure la Magdalena Sans Bergadà i la seva dependenta Paquita, a l’entrada d’accés al Mercat Municipal del carrer València, la imatge és dels anys 60. Informació donada per l’Angelina Escuté Sans i la Montserrat Jardí Soteras.

Negocis Singulars de Salou. Merceria de la Mariana

Al llibre de 'Matrícula de la Contribución Industrial, de Comercio y Profesiones' de l'any 1950 a l'Arxiu Històric de Vila-seca, diu que la suma total de negocis era de 35 a Salou. 

L'any 1948 es va obrir al públic la 'Mercería y Perfumería Mariana Pérez'. Estava ubicada al carrer Barcelona entre l''Hotel Germa' i el 'Colmado Sardiña', les dues propietàries eren la Mariana Pérez Devesa i l'Angeleta Salceda Garcia. La merceria va estar ubicada al carrer Barcelona, 8 fins al 1963 i després va continuar al carrer València, 5 com la 'Merceria Marbella', regentada durant 15 anys per l'Angeleta Salceda Garcia i el seu marit Antonio Castro Jiménez. 

La merceria de la 'Mariana', anomenada popularment així, estava molt ben assortida de confeccions de roba tant per dona com per home, també venien mitjons, mitges, botons, mocadors 'Guasch', filatures 'Fabra y Coats', agulles de cosir, didals, fermalls, cremalleres, tovalloles de tota mena, objectes de regal, postals i segells, revistes i diaris, barrets, bronzejadors 'Ambre Solaire', articles de platja i 'souvenirs' pels pocs turistes que venien a Salou. 

També venien joguines pels més petits com cotxes en miniatura 'Geyper', ninots de làtex, nines, pilotes. Els clients podien comprar els sabons 'La Maja', 'Heno de Pravia', pintallavis i pintaungles Revlon, Max Factor i Myrurgia, colònies com 'Embrujo de Sevilla', 'La Joya', 'Maderas de Oriente', 'Dana', 'Royal Ambreé', 'Lavanda Puig', 'Lucky', 'Varon Dandy' i també colònia a granel i brillantina per unces (mesura de capacitat), les fulles d'afaitar 'Beter i el massatge per a després, 'Floïd'. 

La merceria de la 'Mariana', un altre negoci pioner de Salou desaparegut en el temps i que jo des d'aquest bloc vull rescatar de l'oblit i fer un homenatge al comerç d'abans. 

Foto: La merceria al carrer Barcelona amb la Mariana Pérez i el seu marit Salvador Ginovart. Imatge de l'any 1959-60 cedida per la família i la informació de l'escrit per l'Angeleta Salceda.

Negocis singulars de Salou. 'Fàbrica de Gel Sardiña'

La única fàbrica de gel a Salou, anomenada 'Fabrica de Hielo Sardiña'. Estava ubicada al carreró del Mar, avui anomenat carrer del Pont dels Estanyets, al costat de la via del tren, va començar a funcionar a l'estiu del 1958 però oficialment es va donar d'alta a l'estiu del 1959.

En un principi s'havia de construir al carrer València, 84 però va canviar d'ubicació. Els propietaris eren el meu pare Joaquim Sardiña Orts i el meu oncle Francesc Sardiña Orts. El projecte el va fer l'arquitecte municipal Francesc Ubach Trullàs i el muntatge l'empresa de Reus 'Instalaciones Frigoríficas Anguera' amb una producció diària de 700 kg de gel en barres, amb una reforma i ampliació posterior per part de l'empresa REFRACSA de l'Hospitalet de Llobregat, es va passar a una producció de 3.500 kg diaris.

A causa de la gran demanda, ja que es disparava la venda sobretot a l'estiu, havíem d'anar a la fàbrica de gel del Serrallo de Tarragona a buscar una camionada de gel cada diumenge a la tarda, era proporcionada gràcies al seu encarregat que era un familiar nostre que allí treballava. L'aigua per fabricar el nostre gel venia d'un pou, encara existeix avui al costat de la Fàbrica, que era analitzada regularment per Sanitat.

Abans del seu tancament una barra de gel es venia a 100 pessetes i al poder tallar-se a quarts es venia a 25 pessetes el quart de barra. La cua per comprar el gel era interminable quan venien els clients a la fàbrica, també es repartia el gel amb un tricicle als ‘chiringuitos’ de platja, bars, restaurants i domicilis particulars, es va tancar definitivament a la tardor de l’any 1983, després de 25 anys en funcionament.

Foto: Repartint el gel amb el tricicle, a la foto estan el meu oncle Francesc Sardiña Orts i l’Antonio Barranco Montilla, era l’estiu del 1962. Imatge procedent de l’arxiu familiar.

Negocis singulars de Salou. Construccions Salceda

Després de la guerra civil hi havia una empresa de construcció a Salou anomenada 'Construcciones Salceda'. El seu propietari era l'Àngel Salceda Bigorra. L'Àngel, en els seus inicis, va treballar de paleta amb un constructor de Reus que es deia Pau Magriñà. En la seva joventut va participar en la construcció del Xalet Bonet com a paleta.

Uns anys després, l'Àngel Salceda va fer societat amb Salvador Ginovart Curto, treballaven per tot Salou entre obra nova i reformes. Una d'aquestes obres van ser la construcció de les naus laterals i de l'Altar Major de l'església de Santa Maria del Mar format per una gran pedra i a sobre una enorme peça de marbre. També van fer la remodelació interior del xalet del senyor Federico Curtis i de la seva dona Teresa (anomenat xalet de l'alemanya, situat al passeig Jaume I). Ell tenia una fàbrica de vidres a Barcelona.

L'Àngel i el Salvador també els demanaven per fer reparacions, ampliacions i millores als habitatges de les famílies dels estiuejants com: Bonet, Barguñó, Loperena, Miarnau, Mallorquí, Banús, González i Cortés. Alguns treballadors de 'Contruccions Salceda' van ser el Salvador Ginovart (fill), el Ramon García Fosch, el Josep M. Jiménez, el Pascual Cherta, el Pepito March, el Josep M. Orts, el Joan Marsal i l'Alfredo Losada, entre d'altres. L'Angel Salceda era molt aficionat a la Zarzuela i anava molt sovint a Barcelona a veure'n alguna; també cantava a les Caramelles de Salou juntament amb el Ramon Tardiu i el Ramon Gombau. L'Àngel Salceda Bigorra es va jubilar el 1972, però l'empresa es va dissoldre uns anys abans.

Foto: Entrada de la pedra de l'Altar Major, any 1963. L'Àngel Salceda és el segon per l'esquerra. Imatge i informació cedida per la filla Angeleta Salceda i el fill Salvador Ginovart Pérez.

Negocis Singulars de Salou. La Bolera

Cap a la meitat de la dècada dels 50 es construeix un lloc d’oci i d’esbarjo anomenat ‘La Bolera’, amb la iniciativa del doctor Eduard Punset Alegrí i dos empresaris de Reus, Josep Vila Cardona i Pau Abelló, que es van cuidar de l’explotació de l'establiment.

Es construí al costat de la Duana amb l’entrada principal pel carrer Major i una pels serveis al carrer Llevant. Eren sis pistes de ciment per adults i una més curta per petits, i a més havia una moderna barra de bar en forma d’onada amb el sostre pintat amb al·legories al vent i al cel. Tres pistes de ball envoltades de còmodes butaques, taules i cadires, tot molt a l’estil americà.

Durant molts anys va ser lloc de trobada i de moda dels estiuejants. El ball era amb orquestra de tarda i de nit amb actuacions dels millors artistes i atraccions d’aquella època. La setmana del 15 d’agost va ser el marc on es celebraven ‘Las Noches Blancas’ i tot el local es guarnia amb detalls blancs, les noies anaven vestides de blanc i s'escollia per votació la més agraciada. Aquesta festa d’estiu va ser la llavor de les futures ‘Nits Daurades’ actuals.

També quan es feia alguna cursa ciclista, sortida o arribada d’etapa, ja sigui la ‘Volta a Catalunya’ o la ‘Vuelta a España’, es lliuraven els premis als guanyadors i primers classificats. També quan es disputava alguna regata i travessia nedant era el lloc per guardonar als participants. Als inicis dels 70 i amb l’arribada de les discoteques i nous llocs d’esbarjo va desaparèixer ‘La Bolera’ i s’instal·là al seu lloc un trist aparcament de cotxes.

Foto: Les pistes per jugar a bitlles d’una imatge d’aquells anys, la foto cedida pel Josep Ma Guinovart. Informació en part obtinguda del ‘Recull 4’ dels ‘Estudis de Salou’ de l’Esteve Tomàs Ollé i testimonis orals de persones de Salou.

Negocis singulars de Salou. Bar Pascual

Avui parlaré d'un bar que ha aguantat el pas dels anys, on els seus propietaris han vist com Salou es feia gran i, encara que tenint una gran competència, segueixen lluitant amb el dia a dia.

Com veieu a la foto es tracta del 'Bar Pascual', situat al carrer Barcelona cantonada amb el carrer Aragó i al costat del pas a nivell. Fou inaugurat el dia 24 de juny de 1958, sent el primer titular en Josep Pascual Domènech.

També estaven darrere la barra la seva dona Maria Margalef i la filla Paquita; més endavant ho van portar els fills Josep i Lluís i la dona del Josep, la Pepita Ginovart Bertran. En una altra fase del negoci i durant molts anys, ho van regentar l'altre fill, Antonio, i la seva dona, Emilia Guasch.

En els primers anys de vida del negoci i com que el bar era el pas dels viatgers del 'Carrilet', als matins sobretot, hi havia una gran aglomeració de clients la majoria treballadors de la construcció, que el primer que feien en arribar a Salou era entrar al bar per prendre un tallat, però els més valents bevien una mescla de rom i cafè anomenada 'escarrotxa', i també era famosa una altra combinació a base de moscatell i anís coneguda com 'barreja'.

Actualment el negoci continua obert i regentat per la néta del fundador, la Gloria Pascual Guasch, amb el mateix tracte familiar i professional, i ben valorat pels seus clients habituals.

Foto: La imatge és de l'agost del 1960 i podeu veure, d'esquerra a dreta, la Paquita Pascual, la Pepita Ginovart i la Maria Margalef. La foto és cedida per la Pepita Ginovart.

Negocis singulars de Salou. Confeccions 'La Primavera'

Aquest establiment inaugurat l’any 1963, tanca les seves portes definitivament aquest any, després de 52 anys d’estar obert. 

Situat al carrer Carril núm. 7, el van tirar endavant la Lourdes Capdevila Bartoló i el seu home, Anselmo Pujals Porqueras, encara que ell es dedicà sempre al servei de taxi a Salou. Així doncs, va ser la seva dona, la Lourdes, la que es va posar al davant del negoci de la venda de confecció de roba i merceria.

Als anys cinquanta la Lourdes Capdevila tenia una parada de roba al mercadet del carrer Ponent, on venia tota classe d'articles de confecció, llenceria, camises, bates, mantes, etc. La seva amabilitat en atendre als clients feia comprar sense ganes, tant als de Salou com als estiuejants d’aquells anys.

A la tenda del carrer Carril, la filla, Lourdes Pujals, el 1975 es va posar al davant del negoci familiar, seguint amb la mateixa línia que la seva mare (encara que les dues estaven a la tenda) amb plena dedicació i professionalitat. Sempre comptant amb unes dependentes molt eficients i servicials.

Si mirem endarrere, es va posar de moda un teixit anomenat niló que es va fer servir per fer camises, bruses i vestits. Algunes marques famoses com els mocadors Guasch; les filatures Fabra i Coats; els llençols Tolrà i el Burrito Blanco; els banyadors Meyba; els polos Fred Perry i Lacoste; les mitges Janira; els jerseis Escorpión; les mantes Paduana; els mitjons Punto Blanco; samarretes i calçotets Grumete, entre altres marques.

En fi, que amb el tancament de ‘La Primavera’ es perd un negoci tradicional de Salou, que, encara que sigui petit, deixarà un buit prou important en la nostra economia local.

Foto: A la foto es veu la Lourdes Capdevila a ‘La Primavera’. És de l’any 1971 i és cedida per la filla, la Lourdes Pujals Capdevila.