Negocis singulars de Salou. Restaurant La Gaviota

Per escriure sobre aquest establiment he d'anar enrere en els anys i mencionar l’”Hotel Germà” (de fet, ja vaig publicar un post sobre aquest hotel). Abans del seu tancament, era regentat pel Francesc Germà Sanz i la Josefina Solé Cardona, i estava ubicat al carrer Barcelona. Després aquest hotel es va anomenar “Hotel Mónaco”.

A causa del tancament de l’hotel, el Francesc i la Josefina van inaugurar el “Restaurant La Gaviota” l'any 1958, que actualment és el restaurant degà de Salou. L’establiment està situat al carrer Madrid i al costat de l’edifici Ibiza, que està dins el conjunt residencial “Salou Mediterráneo”, que dóna també al carrer Major.

“La Gaviota” als anys 60 tenia el telèfon 86 i en la seva publicitat figurava com a: “Restaurant-Snack-Bar-Apartamentos”. En relació als preus entre 1962 i 1966, una Coca-cola valia 7 pessetes, el menú del dia 75; un cafè amb llet, 7; un vi de la casa, 15; una truita amb patates, 20; un filet de lluç, 75; un entrepà de pernil, 20; una sopa de peix, 35; un plat de popets, 60; una tapa d’olives, 8; una llimonada, 8; un bistec amb patates, 55; una amanida, 25; entre altres preus.

Actualment, els preus no són els mateixos, és clar, i amb el pas dels anys el nivell de la vida ha pujat molt. Avui dia encara funciona el restaurant “La Gaviota”, al mateix lloc, i ho porten els fills amb la mateixa professionalitat que els pares amb una clientela fidel de molts anys.

Foto: A la terrassa del restaurant amb el Francesc Germà (més conegut com a Paquito) i la seva dona Josefina Solé, la foto és del 1965 i cedida pel Jordi Germà Solé.

Negocis singulars de Salou. Geladeria 'La Ibense'*

El nom de “La Ibense” ve d'Ibi, poble de la província d'Alacant. Aquest negoci establert a Salou l’any 1958 era i és ‘Helados La Ibense’ , els seus propietaris eren Julio Vilaplana Miralles i la seva dona Consuelo Verdú Bou procedents del citat poble. Després de tenir geladeries per moltes ciutats d’Espanya, es van establir definitivament a Salou.

El primer establiment que van inaugurar va ser a l’espigó del Moll i era construït bàsicament amb fusta, també venien gelats per la platja i pels carrers del poble amb un carret. Actualment a Salou tenen diversos punts de venda de gelats i un a Reus. Els seus orígens familiars en el negoci es remunten a 1850, quan un grup d’ibenses, coneguts com “los blusas negras” per la seva indumentària, comença l’aventura de la venda de sorbets a Gibraltar, un d’ells era José Vilaplana Pérez (1a generació).

Darrerament regentava el negoci el fill Julio Vilaplana Verdú (4a generació) i la seva dona Amalia Montero Castro, els germans d’ella, Francisco i Juan, van fer tirar el negoci endavant, mantenint diversos establiments i un negoci de torroneria artesanal. Els fills del matrimoni: Julio, Maite, Raquel i Miquel (aquest últim fill polític) continuen el negoci de la venda de gelats sent el fill, Julio Vilaplana Montero (5a generació) el director actualment.

I avui dia, per tradició i vocació, tenen com a divisa la qualitat en els seus gelats i el tracte familiar amb els clients. Tots junts (són cinc generacions) lluiten per aportar les més modernes tècniques de producció amb criteris artesanals.

*A la memòria de Julio Vilaplana Verdú (E.P.D.)

Foto: Geladeria de “La Ibense” al moll de Salou en els seus inicis. Informació i foto facilitada per la família Vilaplana.

Negocis singulars de Salou. Churrería Juan

Baixant en direcció al moll a mà esquerra hi havia la 'Fira' amb tota classe de negocis: autos de xoc, casetes de tir, xurreries, cavallets, geladeries, un bar, llits elàstics, màquines de joc, etc. Però del qui vull explicar la història és de la 'Churrería Juan'.

La 'Churreria Juan', situada al moll, va ser regentada per Josep Godall Mateu i la seva dona, Ma. del Carme Godall Ferré. Però als anys 1953 i 1954 va ser el germà del Josep, Juan Godall Mateu, qui la tenia ubicada a la plaça Bonet.

L'aroma que desprenia l'establiment feia entrar gana als qui transitaven pel moll i incitava a la compra dels seus productes. Sempre es van dedicar bàsicament a l'elaboració de patates fregides, xurros, bunyols i xuxos.

Als anys 60 es venien les patates fregides a 5 pessetes la bossa de 50 grams, els xurros a 7 pessetes, la bossa de 100 grams, i els xuxos farcits de crema a 8 pessetes la unitat.

Uns anys després, al davant de la ‘churrería’ hi va haver una atracció de cavallets, els 'Caballitos Godall', que també ho portava la família. El matrimoni va tancar el negoci el 1975, deixant un buit a l'espigó del moll. Un temps després van obrir el 'Bar-Restaurant Juan', a la Via Roma, també portat per la família Godall.

Avui dia, la filla, Francisca Godall, ven a la xurreria que està al costat del Mercat Municipal de Salou i d'aquesta manera continua la tradició familiar de tants anys.

Foto: La 'Churrería Juan' del moll de Salou amb el Josep i la Ma. Carme amb la filla Francisca (la nena petita). La foto és del 1966.

Negocis singulars de Salou. Comestibles Sardiña

Segons consta a l'Arxiu Històric Municipal de Vila-seca, el 1920 hi figuren 8 negocis a Salou. Al cap de 10 anys va passar a 20, un d'ells era una tenda de comestibles a nom de la senyora Isabel de Diego Urgellès.

El negoci estava ubicat als baixos del carrer Barcelona, 8, en la que treballava de dependenta la meva àvia, Francisca Orts Minguet, més coneguda com la 'Pepa Cassoles', que quan va començar tenia 20 anys. Pràcticament, ella i el meu avi, Joaquim Sardiña Ferran, portaven el negoci.

Però, el 1933 van ser ells els nous propietaris de la tenda anomenada 'Colmado Sardiña'. Venien queviures, fruites, verdures, vins i olis a granel, pesca salada, espardenyes, càntirs i tenien dipòsit de gel. A les darreries dels anys 40 i principis dels 50 es van incorporar els tres fills: la Carme Guijarro Orts, el Joaquim i el Francesc Sardiña Orts, donant una nova empenta al negoci familiar, juntament amb la meva mare, Mercè Alcoberro, i la meva tia, Maria Cinta Llambrich.

A l’estiu de 1958 vam inaugurar l'única ‘Fàbrica de Gel’ del poble, subministràvem gel al quiosquets de platja, bars, restaurants, domicilis particulars i turistes dels càmpings . Al maig del 1971 també vam obrir pels clients la ‘Bodega La Parra’ especialitzada en licors i vins a granel, cerveses, refrescos, llets i batuts, licors i caves de marca.

Uns anys més tard, la tenda original es va anomenar 'Autoservicio Spar', i en l'etapa final 'Supermercat Tandy' amb el relleu generacional dels néts dels fundadors: Joan, Jordi i Antonieta Sardiña. El tancament del negoci es va produir el 1992, després de més de 70 anys de trajectoria comercial.

Foto: És la tenda del carrer Barcelona amb la meva mare Mercè i la meva àvia, Francisca (Pepa Cassoles) al darrere del taulell. La foto és dels anys 50 i pertany a l'arxiu familiar de la família Sardiña.

Negocis singulars de Salou. Restaurant Terramar

L'espigó del Moll sempre ha estat un lloc on s'han ubicat negocis de temporada, sobretot relacionats amb la gastronomia i l'esbarjo estiuenc.

Fa molts anys hi havia, i encara hi és, un establiment anomenat 'Restaurant Terramar', que a partir de l'any 1957 el va regentar el Miquel Bermusell Oliva i la seva dona, l'Antonia Serra Grau. El fill i la filla, Miquel i Antonieta, també estaven al capdavant del negoci i, més endavant, s'incorporaren els altres dos fills petits, Pepi i Enric.

En Miquel Bermusell Oliva era, abans de la Guerra Civil, 'maitre' del 'Circol dels Senyors', un club de persones benestants que pertanyia al Teatre Fortuny de Reus.

Al 'Restaurant Terramar' hi anaven els estiuejants que estaven als pocs hotels existents i els que arribaven amb autobús que aparcaven al moll. Anaven a passar el dia a la platja, així com les famílies dels militars de les casetes de l'Aviació de l'Aeròdrom militar de Reus. També eren clients els cantants i artistes que actuaven a 'El Casino' com El Duo Dinámico, la Tere del Oro i el Julio Iglesias, entre altres famosos.

La família Bermusell elaborava unes bones paelles i plats de peix fresc i variat, i un menú molt econòmic que en els seus inicis era de 40 pessetes; el menjar que oferien era ben apreciat pels seus clients. L'establiment el va deixar la família en acabar la temporada de l'any 1972.

Avui dia el 'Restaurant Terramar' encara funciona, amb bona clientela i qualitat en el servei, amb el mateix nom i lloc, però ho regenten uns altres propietaris.

Foto: 'Restaurant Terramar' amb la família i alguns treballadors, any 1965. Informació i fotografia proporcionada per la Pepita Bermusell Serra.

Negocis singulars de Salou. Carnisseria Bertran

L'any 1929 el nombre de comerços ja era d'una vintena i es començava a veure una certa varietat en els negocis, degut, sense dubte, a què les platges de Salou anaven prenent cada cop més protagonisme entre els pobles veïns i la publicitat que va fer el senyor Ciríac Bonet als seus amics i coneguts per venir a estiuejar al nostre poble.

En aquest any, mencionat abans, hi havia tres 'abacerias' (botiga de comestibles al detall). Una a nom de Maria Bertomeu Rosario, l'altra de la Cinta Marro Arasa i una tercera a nom de Ramon Tost Salvadó.

Aquesta última 'abaceria' del Ramon Tost Salvadó seria l'inici de la futura 'Carnisseria Bertran', situada al carrer Barcelona número 13, avui al mateix lloc hi ha la 'Corseteria Eva' regentada per les descendents de la família.

En Ramon Tost i la seva dona Brígida Gesalí van ser els iniciadors del negoci de la venda de carn. Van tenir tres fills: la Maria, la Madalena i el Ramon que van continuar el negoci dels pares, però va ser la Madalena (coneguda com la Maleneta) la que va continuar i millorar el negoci juntament amb el seu marit Anton Bertran Gesalí (d’aquí ve el nom del negoci).

La carnisseria va passar al 1963 al carrer Pins, portant-ho la mateixa família, quan es va obrir el Mercat Municipal del carrer Carril. Molts anys després va passar a un altre propietari amb el nom de 'Carniceria Ordesa', i al mateix lloc.

Foto: Cedida per la família Bertran, és de la carnisseria del carrer Barcelona a l’estiu del 1951. Podeu veure la Maleneta Tost Gesalí (tallant una llonganissa), una dependenta (darrere el taulell), dues filles de la Maleneta i, en primera fila, la germana de la Maleneta (la Maria Tost), l'Agneta Gesalí Rosell i el seu germà Vicenç Gesalí Rosell.­­

Negocis singulars de Salou. Bar-Restaurant Bertomeu.

L'any 1899 el municipi de Vila-seca tenia uns 3.300 habitants i no es feia el 'mercadet setmanal'. A Salou hi havia dues tendes de comestibles, una bodega, un comissionista i un negoci de banys d’onatge.

En aquest any figura la bodega a nom de Ramon Martí Bonet. Uns anys després, la seva filla, Francisca Martí Casas, es va casar amb l'Agustí Bertomeu Rosario que era pescador i originari de l'Ampolla: "ferm, gras, vermell de cara, amb la faixa sota el ventre". Ells dos van ser els fundadors del 'Bar-Restaurant Bertomeu', popularment conegut com 'Ca l’Agustí'. Ell també era l'amo d'una barca de llum, la 'Salou', que patronejava el seu nebot, Joan Giménez Bertomeu.

L'establiment era al carrer Barcelona fent cantonada amb el carrer Major, a l’antic edifici de la Duana del port. Era també una pensió amb una cuina excel·lent, "els seus suquets de peix eren sempre insuperables", a més, al bar tenien una pianola que era única a Salou.

Per cert, van instal·lar la primera centraleta de telèfon. Anys més tard van portar el negoci els descendents de l'Agustí i la Francisca. En la darrera etapa ho va regentar la Juanita Bertomeu Martí (anteriorment, hi van col·laborar la Josepa Bertomeu Martí, la Magina Gómez Soler i la Quimeta Fosch Martí) i el marit de la Juanita, l'Antonio Almaraz. Ells ho van portar fins al seu tancament i al seu lloc hi va haver el 'Banco de Bilbao'. Avui dia l’edifici de la Duana està enderrocat i només és un solar sense edificar.

Foto: Cedida per la família Bertomeu, es veu l'Agustí, la Francisca, els seus tres fills (Ramon, Josepa i Juanita) i la neboda de l'Agustí, Quimeta Fosch Martí. Informació obtinguda de l'Arxiu Històric de l’Ajuntament de Vila-seca, del llibre 'Parlar de Fogó' de Josep M. Guinovart i Grau i de la família Bertomeu.